«Estem a un 50 o un 60% de les nostres possibilitats»

—Com s'està trobant tant al Nàstic com a Tarragona?

—Tot plegat està superant les meves expectatives. Sabia que el Gimnàstic era un club gran, amb molts recursos i que funcionava de forma professional, però em van sorprendre alguns aspectes que em demostren què és aquest club. Pel que fa a la ciutat, molt bonica, semblant a Girona, i ara l'estic descobrint. Tot plegat m'aporta benestar i també crec que influeix en el meu rendiment.

—Què és el que més l'ha sorprès del canvi entre Olot i Tarragona?

—El club té molts més recursos, tant econòmics com humans. També l'exigència, la categoria i molts altres aspectes.

—Per què va fer el salt a un equip gran aquest estiu? En temporades anteriors no havia tingut l'oportunitat o, simplement, va decidir que aquest era l'any?

—Al llarg de la meva carrera, jo mateix m'havia posat moltes limitacions. Sempre havia prioritzat estar en un ambient estable, proper, preocupar-me pels estudis... I després d'estar uns quants anys jugant a Segona Divisió B amb un bon rendiment, em va arribar aquesta oportunitat. Crec que era l'any ideal per intentar-ho i per afrontar-ho amb les màximes expectatives i la màxima confiança.

—Se sent a gust en el 4-4-2?

—Sí. Realment, he jugat molts anys amb aquest sistema i que dona molt equilibri. Permet tapar molt el joc interior i també ajuda a condicionar i pressionar gràcies a actuar amb dos davanters. El 4-4-2 permet atacar bé i defensar bé.

—Els que juguen en el centre del camp, com vostè, també s'han d'esforçar molt en tasques defensives. No li agradaria jugar una mica més alliberat?

—Al final, el sistema només es manté a l'inici. Nosaltres ens basem molt en el joc de posició i intentem ocupar bé els espais, no tenim línies rígides. Tenim força llibertat per ocupar els espais i tenir llibertat.

—Li agrada jugar per fora?

—Sí. Fins i tot, he jugat algun any per l'esquerra i, si ho hagués de fer al Nàstic, ho afrontaria amb la màxima il·lusió. Ara bé, si he d'escollir, m'agrada més jugar per dins.

—Està satisfet del seu rendiment o creu que el millor Pedro encara ha d'arribar?

—Tant en el meu cas com en el de l'equip, hi ha marge de millora. M'atreviria a dir que estem a un 50 o un 60% de les nostres possibilitats. És una categoria nova, amb condicionants nous i jugadors nous i una idea de l'entrenador que és molt complexa. L'entrenador té una idea boníssima, però necessitem un temps d'aprenentatge. Crec que el millor Pedro encara s'ha de veure.

—Per què l'equip ho guanya tot a casa i, quan actua fora, li costa tant puntuar?

—A casa ens sentim més forts, ja que l'afició ens ajuda molt. Fora, passa el mateix amb els altres equips. De totes maneres, crec que estem en una bona línia, el treball es fa bé i hem de seguir confiant. Crec que estem a prop de guanyar el primer partit fora de casa.

—Estan guanyant després de jugar bons partits, però també ho han fet, com és el cas del passat dissabte contra el Sabadell, patint més del compte. Això ajuda a créixer?

—Això significa que l'equip és versàtil i que se sap adaptar a les circumstàncies. Crec que hem de trobar una mica més de regularitat en el joc, però, com dèiem, si l'equip guanya quan no està bé, imagina't quan estigui a ple rendiment.

—Viure a la part alta de la taula classificatòria els aporta tranquil·litat o pressió?

—Treballar des de la victòria i des de posicions elevades aporta confiança, seguretat, tranquil·litat i que puguem continuar creient en nosaltres mateixos.

—No pujar aquesta temporada a Segona A significaria una decepció, un fracàs o una altra cosa?

—Depèn. No ascendir després d'haver quedat desens, potser sí que seria un fracàs. Ara bé, no fer-ho havent disputat una promoció d'ascens en la qual no estàs entonat i no puges, és diferent. És una situació que s'hauria d'analitzar.