Jugador del Gimnàstic de Tarragona
«He decidit no assistir a la pròxima convocatòria amb la selecció»
El migcampista no es vol perdre més partits per compromisos internacionals i ha renunciat
— Com es va donar el seu fitxatge pel Nàstic?
— El Zaragoza em diu que he de sortir cedit per seguir creixent com a futbolista i la primera opció que se'm planteja és la del Nàstic. Jo necessitava jugar, tenia l'opció d'esperar equips de Segona Divisió o baixar una categoria i firmar pel Nàstic, i des del començament em va semblar una bona opció. Molt content d'haver arribat, no em penedeixo de res.
— L'any passat va jugar cedit a l'UCAM Murcia. Enguany també hi havia interès.
— Sí. Jo vaig estar molt content a l'UCAM, per poc no vam aconseguir l'ascens contra l'Ibiza en l'últim partit, però jo volia crèixer com a futbolista, assentar-me en un club que anés a lluitar altre cop per ascendir.
— Hi ha alguna clàusula per quedar-se a Tarragona?
— En cas d'ascens tinc la renovació automàtica per dos anys al Nàstic.
— En les etapes anteriors jugava més centrat. Ara toca fer-ho partint de banda. On se sent més còmode?
— En el sistema que ofereix l'entrenador m'és igual jugar a la banda o al mig del camp. Al final ell, més que un sistema, utilitza esquemes de futbolistes per jugar i jo sé que espera de mi i jo intento donar-li. Em sento còmode en els dos llocs.
— Què li demana l'entrenador?
— Sobretot que amb pilota sigui jo mateix. Que sigui determinant en tres quarts de camp. Que arrenqui, que doni l'última passada, que faci accions de finalització.
— Això li posa més pressió per quan té la pilota i buscar més l'individualisme?
— No crec que busqui la jugada individual, al final busco finalitzar alguna acció quan estic en tres quarts perquè és quan cal fer-ho, però no considero que jugui individualment pel meu compte. És el meu estil de joc i pot agradar més o menys, però soc així. No em considero individualista, ni de bon tros.
— Però no se sent pressionat per haver de marcar.
— No. Tinc moltes ganes de fer-ho, però no pressió. Vull fer-ho perquè per a mi significa molt marcar gols i així també ajudar l'equip, però no suposa cap pressió.
— Es va perdre els dos primers partits per sanció i altres per anar convocat amb la selecció. Això el fa estar per darrere dels seus companys?
— Sí. Partint de la base que l'equip és molt competitiu i que pot jugar qualsevol, sí que considero que el fet d'haver-me perdut els dos primers partits per sanció i alguns amb la selecció m'ha minvat a l'hora de comptar amb més minuts. Per això he decidit no assistir a la pròxima convocatòria de la selecció i quedar-me aquí amb l'equip per intentar sumar el màxim de minuts possibles.
— Com se sent dins de l'equip?
— Bé, em sento important. M'han acollit molt bé, considero que és qüestió de temps que l'equip vagi bé i, a mesura que anem creixent, jo ho faré també.
— Amb la baixa de Pedro del Campo, se sent més titular?
— L'altre dia vaig tenir la sort de jugar de titular, però l'equip és molt competitiu i pot jugar qualsevol. Crec que la baixa de Pedro del Campo és molt sensible per a nosaltres i esperem que es recuperi aviat.
— L'equip a casa està fort. Què succeeix fora de Tarragona?
— La categoria no és senzilla, hi ha camps complicats de guanyar. Hem anat a Sanluqueño o Valdebebas que són camps molt difícils, també hem tret un bon punt a Castàlia. Sí que és cert que als equips els costa guanyar fora i a nosaltres potser ens costa més, però pel que se'ns exigeix més que per com han anat els partits. És una visió que hem de tractar de tancar i ara tenim dues oportunitats contra Sevilla Atlético i San Fernando i esperem aconseguir sis punts.
— Us veieu forts per aquests dos partits?
— Sí, ens veiem forts, però com en tots els partits. Nosaltres ens considerem un rival respectat i creiem que podem guanyar en qualsevol camp. Fora encara no hem pogut guanyar cap partit, però a casa els hem guanyat tots i això tampoc ho fa fet cap equip.
— Us marqueu un mínim de punts per aquests dos partits?
— No. Sempre volem guanyar, no sortim al camp a empatar o veure què passa. Després cada partit té la seva història, però nosaltres sortim sempre a guanyar.
— Quin és el sostre de l'equip?
— L'ascens. Nosaltres lluitem per l'ascens, no lluitem per estar entre els cinc primers, volem pujar. És cert que ara per ara el Villarreal B està molt lluny, però ha d'abaixar el nivell perquè no és normal. Nosaltres som segons dins de la normalitat, perquè no compto el Villarreal, i tan bon punt ells afluixin nosaltres hem d'estar allà per lluitar per l'ascens.
— Si al final no s'aconsegueix l'ascens, seria un fracàs o una decepció?
— Fracàs no, però decepció potser sí. Al final tots els que estem aquí sabem que tenim equip i mitjans per fer-ho, a més d'un cos tècnic que està preparat per a la fita. Per a mi seria una decepció perquè l'any passat ja em vaig quedar a les portes de pujar. Jo he vingut aquí per ascendir i jugar a Segona Divisió amb el Nàstic.
— És un incentiu més renovar en cas d'ascens?
— Sí, aquí estic molt content amb tothom. El fet d'aconseguir un ascens i jugar al Gimnàstic per a mi és molt bo, crec que seria un salt en la meva carrera.