La defensa del Nàstic és una de les tres millors del grup 2 de la primera RFEF

Aquestes primeres disset jornades de la Primera RFEF han deixat clar que el Nàstic de Tarragona té dues cares, com una moneda. Si la creu és l'evident falta de pólvora a la davantera, la cara de l'equip de Raúl Agné és la capacitat defensiva.

I és que l'equip grana és un dels millors en aquesta tasca de tot el grup 2 de primera RFEF amb un total de 15 gols encaixats. En aquest moment només hi ha un equip que li millora les dades, el Villarreal B, situat en segona posició, ha encaixat només onze gols durant aquestes disset jornades, un d'ells el va rebre al Nou Estadi en mans de Pablo Fernández. L'altre equip que es queda en el top tres és el Castelló, que empata amb el Nàstic amb quinze dianes i que a l'enfrontament directe també van igualar al marcador per un a un.

Tot i la mala dinàmica que va començar amb l'empat a casa del Sevilla Atlético a la jornada 10, els de Raúl Agné no són un equip conegut per encaixar grans derrotes. Aquesta temporada de moment només ha perdut per una diferència de dos gols en dues ocasions, a casa del San Fernando a la jornada número onze i contra l'Andorra a sisena jornada, justament ambdós partits actuant com a visitant.

Malgrat les errades puntuals en defensa que s'han vist en alguns partits i que han acabat en gols en contra, una anàlisi general de les primeres disset jornades mostra que els grana són un dels baluards més sòlids del segon grup de la primera RFEF, i destaquen en aquesta estadística sobre la majoria de rivals que es troben millor posicionats a la classificació. Tot i això, algunes errades també els ha costat punts, com el gol en pròpia porteria de Marc Trilles que va significar l'empat i posterior primera derrota del Nàstic al Nou Estadi.

Raül Agné ha posicionat al camp a tots els jugadors que formen la defensa grana. Els més utilitzats durant tota la temporada són Aythami Artiles i Álex Quintanilla, la parella de centrals més habituals dels grana que ofereixen veterania, contundència i poder defensiu en les jugades d'estratègia. Tots dos han jugat 15 i 14 partits respectivament. Si un d'ells falla, els substitueix Marc Trilles, com va passar la darrera jornada.

Pol Domingo amb dotze partits és el següent més habitual, però normalment el central és relegat a cobrir la banda dreta, on és més comú veure Albarrán des que aquest es va recuperar se la lesió.

Joan Oriol és el jugador imprescindible grana, ho ha jugat tot, fins i tot el partit de Copa del Rei i ha relegat a Nil i Bonilla a jugar en posicions més ofensives.

La rereguarda del Nàstic és la posició que menys preocupa a la directiva grana, totes les peces estan ben cobertes i Raúl Agné sap que tots ells estan llestos per jugar i donar el 100%.