Javier Bonilla és el suplent més utilitzat del Nàstic de Raúl Agné

El Gimnàstic de Tarragona de Raúl Agné no és precisament un equip reconegut per la quantitat de canvis que fa durant els partits. Des de fa ja tres temporades, els equips poden realitzar un total de cinc substitucions durant els enfrontaments, però només aturant el joc tres vegades. Aquests cinc canvis permeten refrescar la meitat de l'onze i, en moltes ocasions, ajuden a canviar la dinàmica dels partits. Però hi ha tècnics que no els agrada abusar d'aquesta nova mecànica, entre ells, Raúl Agné.

El tècnic de Mequinensa ja va mencionar a inicis d'aquesta temporada que realitzaria els cinc canvis només quan l'equip realment els necessiti, normalment quan l'equip ha anat perdent. Hi ha vegades que el tècnic considera que l'equip no els necessita i d'altres només uns retocs, però el jugador per excel·lència que surt de la banqueta passi el que passi és Javi Bonilla, el revulsiu de luxe de Raúl Agné.

Bonilla ha jugat tots els partits de la temporada, cinc com a titular i tretze des de la banqueta, acumulant un total de 704 minuts. El sorià ha perdut pes respecte al que va jugar la temporada passada, quan Seligrat el va reconvertir al mig del camp, on es va veure habitualment als onzes. El sorià és un jugador versàtil, pot ocupar el lateral esquerre, ja sigui per tasques defensives si l'equip les necessita, com ofensives, convertint-se en un punyal per banda amb l'objectiu de penjar pilotes a l'àrea. Aquesta és una de les seves virtuts, la qualitat a l'hora de penjar pilotes. Si l'equip necessita jugades d'estratègia, Bonilla és l'encarregat de col·locar-les amb precisió. El sorià també pot jugar al mig del camp, el que el converteix en el comodí perfecte de Raúl Agné.

Si juga el Nàstic, s'ha de tenir clar que també Bonilla, però Agné també té altres armes. A la davantera, Edgar Hernández va començar la temporada com l'atacant suplent, que sortia de reforç a la segona part, però les seves dianes li van donar la titularitat sempre que les lesions li han permès i van relegar a la banqueta a Pedro Martín. El davanter andalús és el segon jugador que més ha entrat des de la banqueta aquesta temporada, tot i que només ha disputat dos dels últims cinc partits. Martín va començar com a titular, però una vegada a la suplència, ha entrat al terreny de joc quan el Nàstic estava desesperat per un gol, fita que encara no ha aconseguit ell tampoc aquesta temporada. I es que la davantera és una posició molt competida i, amb Dani Romera a la titularitat, podria ser Fran Carbià el nou canvi freqüent grana.

La resta de substitucions que fa Raúl Agné són més repartides. Nil Jiménez, que va arribar a l'equip aquest estiu, és el següent a la llista amb sis enfrontaments des de la banqueta, acumulant 132 minuts. El jugador entra quan Agné necessita profunditat per banda esquerra o quan vol donar-li un merescut descans a Joan Oriol. El van poder veure contra l'Albacete, encara que no va poder disputar moltes pilotes. De la mateixa manera que Pol Prats, ha disputat set partits, tots des de la banqueta, però només suma 55 minuts. El tortosí surt com a últim recurs o quan el tècnic necessita guanyar temps.

Els canvis són determinants durant els partits i, tot i no ser titular, Javi Bonilla s'ha guanyat la confiança de Raúl Agné, convertint-se en el jugador necessari per desbloquejar els partits.