«Revertirem la situació i guanyarem dos partits seguits»

—A banda de futbolista també és doctor, és llicenciat en Medicina, com combina les dues facetes?

—Doncs molt bé. Al final em dedico al futbol, fins ara he anat estudiant i formant-me a casa. Ho porto amb tranquil·litat, penso que, si pots fer alguna cosa per progressar en l'àmbit personal, millor. A més, d'aquesta manera tens la ment ocupada en altres coses durant les tardes.

—L'estiu passat va estar a punt de marxar, però al final es va quedar. Què va passar?

—La directiva, des del primer moment, em va transmetre el missatge que em quedés i renovés i els vaig dir que m'agradaria.No obstant, per motius personals, volia marxar a Madrid, tot plegat després d'un any on no tenia cabuda en els plans del míster. Quan va acabar l'any, ho vaig pensar fredament i vaig decidir jugar una temporada més, volia ser important amb el Nàstic. Les portes estaven obertes, així que l'acord va ser fàcil.

—De fet, aquesta temporada s'ha convertit en un jugador fix als onzes. Com valora aquest pas endavant?

—Al final saps que pots ser un jugador important. Era la meva il·lusió i, per aquest motiu, treballo. Estic gaudint de les oportunitats que tinc.

—Què diferència hi ha entre el Ribelles de l'any passat amb el d'Agné?

—El míster demana que els jugadors evolucionin i siguin intel·ligents sobre el terreny de joc. És un procés que m'està fent millorar com a futbolista. A principi de temporada, hi havia entrenaments que em feien pensar: «Soc dolentíssim». És un tècnic exigent i s'està veient reflectit sobre l'equip i jo mateix.

—Ara té un nou company al mig del camp, l'Elías Pérez, com és jugar amb ell?

—És molt bon jugador, ens podem complementar molt bé. És un migcampista amb bona disposició dins del camp, amb bona sortida de pilota i amb arribada a porteria. Aquestes qualitats aportaran molt a l'equip.

—Com valora la temporada del Nàstic fins ara?

—En dues fases. La primera, on semblava que tot sortia bé, guanyàvem amb facilitat i entrava la pilota i la segona, que en l'àmbit de resultats ha anat pitjor, però hem millorat en el joc i no fem gols. Ara ens toca combinar les dues fases sumant el bloc defensiu important i el gol, mantenint la quantitat d'ocasions que generem ara.

—Arriba una setmana complicada amb tres partits en set dies. Hi ha pressió al vestuari?

—Tot i que no hem aconseguit els resultats, l'equip ha sigut millor que d'altres que es troben més amunt a la classificació, com el Baleares i l'Albacete. Sabem que som capaços de sumar victòries, però no les fem. Al vestuari no es veuen les típiques mirades baixes de frustració. No tenim més pressió de la que ens fiquem nosaltres mateixos i volem donar un cop sobre la taula guanyant dos partits seguits.

—Per què no es guanya fora de casa? És psicològic?

—Crec que qualsevol futbolista surt al camp i s'oblida si juga a casa o fora, encara que, en els moments claus, l'empenta de l'afició s'agraeix molt. Enguany hem tingut molts partits que hem estat a punt de sumar els tres punts fora. Estic convençut que aquest cap de setmana revertirem la situació.

—Què significaria no ascendir?

—Nosaltres volem pujar a Segona A, però l'objectiu ara mateix és arribar a play-offs, una vegada ho fem, ja podrem pensar més enllà.

—Aquest any se li acaba el contracte, es veu jugant una temporada més amb el Nàstic?

—Mai se sap. Estic molt a gust aquí, em queden uns mesos de contracte i els companys, la ciutat, la directiva i l'equip són excel·lents, però mai se sap.

—Quin missatge enviaria a l'afició?

—Revertirem la situació, primer fora de casa i, després, guanyarem dos partits seguits amb el duel al Nou Estadi. Per això necessitarem la seva ajuda. Aquesta lliga és molt competitiva, els últims guanyen als primers i entre ells perden punts. Si encadenem una bona ratxa, estarem a dalt. Si aconseguim ser regulars, tindrem moltes opcions.