El Nàstic acaba la primera volta sense guanyar fora 37 anys després

El Gimnàstic de Tarragona va completar el diumenge oficialment la primera volta de la Primera RFEF. Després d'aquestes primeres dinou jornades, els grana són dotzens a la classificació amb un balanç de sis victòries, set empats i sis derrotes. L'empat al camp del Linense va certificar la mala dinàmica del Nàstic fora de casa, i, fins i tot, ha fet que el club grana bati els seus propis rècords: Feia trenta-set anys que els grana completaven la primera volta d'una competició sense guanyar cap partit com a visitants.

Després del gran partit contra el Linense, el Nàstic va demostrar que té la seguretat defensiva, la millor de la categoria, i també les ocasions per marcar, van tenir fins a tres pals i set ocasions clares. La realitat és que aquest equip ha jugat deu partits lluny del Nou Estadi, cinc d'aquests els ha empatat i la resta els ha perdut.

Aquesta mala dinàmica ha condemnat el Nàstic a situar-se a mitja taula, a cinc punts del play-off, i el passat diumenge va passar a la història grana. Ens hem de remuntar fins a la temporada 1984/1985 per trobar un Nàstic en la mateixa situació. En aquell temps els grana jugaven a Segona B i comptaven a la plantilla amb Juan Vizcaíno. La ratxa, però, va ser pitjor que l'actual, i els grana van obtenir vuit derrotes i dos empats en els deu partits disputats lluny de Tarragona durant la primera part de la temporada. Aquell Nàstic va trencar la mala dinàmica a la jornada vint-i-quatre, després de guanyar al camp del CF Andorra aragonès, i va acabar tretzè a la classificació a final de temporada.

L'any passat la Segona B va tenir una temporada atípica, dividida en diferentes fases per acabar de formular les noves categories RFEF que hi ha actualment. Aquell Nàstic de Seligrat va jugar quatre partits com a visitant que van acabar amb una derrota i tres empats. Aquella era una situació totalment diferent, una categoria dividida en subgrups i diferents fases, marcada per ser un període de transició.

Està clar que no ser capaç de sumar els tres punts a camp contrari és la pedra que enfonsa al Nàstic a la classificació, però el problema està localitzat: en deu partits fora de casa, l'equip només ha aconseguit marcar dos gols, una fita que sembla increïble que s'hagi mantingut després de veure la quantitat d'ocasions que es van generar durant el partit de diumenge.

El punt aconseguit a la Línea és insuficient per les aspiracions del Nàstic, però aquesta situació no ha de pesar a la mentalitat dels jugadors, menys encara tenint en compte que, demà, afronten un partit crucial al Nou Estadi contra l'Andorra, un dels rivals temibles del grup.

La setmana complicada va començar diumenge contra el Linense i terminarà aquest diumenge quan el Nàstic visiti el camp del Betis Deportivo. Durant la temporada 1984/1985 es va haver d'esperar a guanyar fora fins a la jornada vint-i-quatre, però els d'Agné esperen no trigar tant a trencar la maledicció. El Betis Deportivo és l'actual cuer de la categoria i, vist d'aquesta manera, el seu camp és el més assequible de la temporada. Però no serà fàcil. No s'ha d'oblidar que la caiguda grana d'aquesta temporada va començar al camp del Sevilla Atlético, equip que era l'últim classificat en aquell moment.

Els de Raúl Agné sembla que hauran d'aportar més que bon joc, possessió i ocasions de gol si no volen seguir batent rècords negatius. Les jornades passen i l'objectiu de l'ascens és cada vegada més llunyà.