«Al Nàstic he tornat a sentir-me futbolista»

—Com es troba a la ciutat de Tarragona i en elNàstic?

—Estic molt a gust. El clima m'agrada perquè soc d'Almería i el sol sempre s'agraeix. El vestuari i el club m'han fet molt fàcil l'adaptació.

—Per què va decidir-se pel Nàstic?

—No m'ho vaig pensar. Volia signar abans que comencés el mercat de fitxatges amb un equip i el president i el club van apostar molt per mi. Venia de no jugar i volia un club que apostés per mi de veritat. A més, la meva parella és de Tarragona i això també va influir una mica.

—Què va suposar el canvi de categoria?

—Era un pas complicat, però no m'ho vaig pensar dues vegades. Volia tornar a sentir-me futbolista i el Nàstic era un gran club per intentar-ho.

—Què és el que primer li va passar pel cap quan va marcar?

—En la meva filla. Ella és qui em fa somriure i lluitar fins al final sempre. També vaig pensar en la meva família, que està amb mi sempre i m'ha ajudat a sentir-me de nou futbolista després de molts mesos patint.

—De fet, amb ells va celebrar el gol.

—Van venir els meus pares a passar el cap de setmana i el dilluns va ser l'aniversari de la meva parella. Amb ells vaig tenir encara més motivació i vaig poder celebrar-lo. Vaig alliberar molta tensió. Tornar a marcar, tornar a jugar i tornar a ser feliç, just el que buscava.

—Va arribar com a davanter referència a un Nàstic que necessitava molt de gol. Creu que tenia pressió afegida per marcar?

—Al final, quan arribes a un equip i els primers dos partits que jugues el resultat queda zero a zero, el que vols fer és anotar el més aviat possible. Marcar és la millor manera d'ajudar a l'equip, per això he vingut aquí, i també és la forma de donar la raó al president, al director esportiu i al míster per haver confiat en mi. Marcar és una manera de dir: aquí estic.

—Al final el gol va arribar.

—Sempre acabes marcant el gol més difícil i no els més fàcils. És veritat que he tingut moltes oportunitats, però al final és futbol i els porters també juguen. Sabia que amb la quantitat d'ocasions, al final era qüestió de temps. Esperem que aquest bon moment continuï i arribin més.

—Des que ha arribat a Tarragona has viscut moments durs de mala dinàmica i, ara, amb tres victòries i camí al play-off. Com es viu des del vestuari?

—En general la segona volta que portem és molt bona perquè només vam perdre un partit i les sensacions, en general, han estat bé. Els partits contra l'Albacete i el Linense els podríem haver guanyat perfectament, però amb els empats i després de perdre contra l'Andorra la dinàmica va ser negativa. Van ser setmanes molt dures per a tots nosaltres, però l'equip s'ha refet i estic molt content perquè fer tres de tres no és gens fàcil i sabíem que, en cas d'aconseguir-ho, ens ficaria a la lluita per les posicions elevades.

—A la seva carrera ha estat en equips com l'Almería, el FC Barcelona B, el Cádiz i la Ponferradina, entre d'altres. On va aparèixer el millor Dani Romera?

—A l'etapa amb l'Almería va ser quan estava en el meu millor moment. Vaig debutar a Primera Divisió quan en Segona B vaig marcar quinze o setze gols. Després, amb el Barça, també vaig estar bé, però va ser molt dur perquè vaig haver d'operar-me d'una lesió al menisc. Va ser un any complicat, però crec que, en general, va ser l'etapa on vaig oferir la meva millor versió. En general he tingut bons moments a la meva carrera, però les lesions no em van deixar fer molt més. Arrencar és difícil, però espero que a Tarragona pugui tenir la continuïtat i la tranquil·litat que necessito per tornar a la millor versió i ajudar a l'equip.

—Al final, al Nàstic es va tornar a trobar amb Becerra. Vau parlar sobre venir a Tarragona?

—Quan em van dir que també anava a venir ell, vam posar-nos en contacte i li vaig parlar molt bé del club. Ell també ha vingut a ajudar el màxim possible per posar al club on es mereix a la classificació.

—El següent rival és l'Atlético Baleares. Continuarà la ratxa?

—Serà un partit molt complicat. Al seu estadi és un rival molt potent, amb un potencial ofensiu increïble. Ens hem d'aprofitar de la bona ratxa i amb la nostra actitud segur que ho aconseguirem.

—Quin és el seu objectiu aquesta temporada?

—Vull ajudar a ficar l'equip al play-off i ascendir de categoria. Personalment, si puc marcar entre set o vuit gols, estaria molt bé i segur que ajudaria al club.

—Arriba en qualitat de cedit, però, es veu jugant al Nàstic un any més?

—Estic molt a gust aquí. Encara queden molts partits i hem de veure com acabem a final de temporada. Estic molt agraït perquè el club va confiar en mi. Qui sap el que passarà en el futur.

—Quina és la diferència als entrenaments entre Jon Pérez Bolo i Raúl Agné?

—Són entrenadors molt diferents, un prefereix més la tàctica i l'altre la defensa. Al míster li agraden més les passades filtrades per dins, buscar l'últim home i, en definitiva, ser més verticals. A Bolo li agrada més jugar per banda i centrar pilotes a l'àrea. Al final són dues categories, dos estils diferents i estic a gust jugant de les dues maneres.