«Com a defensa, he de ser molt regular i no puc cometre errors barroers»
El basc és una de les peces més importants als onzes d'Agné
— Des que ha arribat al Nàstic s'ha guanyat un lloc a l'onze. Per què creu que és?
— Al final la decisió és de l'entrenador, el meu treball és estar sempre disponible en les millors condicions possibles.
— Però de l'eix de la defensa i, en general, de l'equip, és un dels jugadors amb més minuts jugats.
— En aquest equip qualsevol pot ser titular perquè tots els que hem participat ho hem fet bé en molts partits. Al vestuari no tenim els rols de titularitat tan marcats, intentem afrontar cada partit al màxim, estar disponibles i en ple rendiment per afrontar bé el partit del cap de setmana.
— Durant aquest any ha tingut de parella de la defensa tant Aythami com Trilles, com és la coordinació amb cadascú?
— Els dos centrals tenen un grandíssim nivell per aquesta categoria. En el cas d'Aythami, ha jugat a la Primera Divisió. Jugar amb qualsevol dels dos és un privilegi i em sento afortunat de poder compartir la labor defensiva amb ells.
— Els últims tres partits del Nàstic s'han guanyat, com diu Agné, «des de la defensa». Com es viu la pressió dins del camp d'aguantar fins al final?
— En general, tant els defenses com el porter no podem permetre'ns el luxe de tenir molts errors durant els partits. Són posicions on has de ser molt regular i no cometre errors barroers, tant se val si guanyem, empatem o anem perdent. Quan el partit està molt igualat i anem per davant potser és millor, perquè en aquests casos tot l'equip està més compromès en les tasques defensives i, quan ens toca intervenir als centrals, la jugada ja ve tocada o favorable per a la nostra feina.
— Llavors, no es pot dir que és el que més pateix en el camp?
— No, patir molt, tampoc. Sí que hi ha moments que ho passes molt malament i que l'únic en què penses és que s'acabi el partit el més ràpid possible, però, al final, fem la nostra feina i els defenses gaudim molt sobre el terreny de joc en moments on hem de ser protagonistes.
— Però està clar que quan l'àrbitre xiula el final del partit se sent més relaxat de sobte.
— Més que relaxació, el que sento és satisfacció. Sobretot quan guanyes el partit, pel treball ben fet. Tot i això, sempre som perfeccionistes i malgrat les últimes victòries, intentem localitzar els nostres errors i intentem corregir-los per millorar de cara als pròxims partits.
— Com és aquesta preparació, tenint en compte que sempre s'ha remarcat com una de les tasques més importants en el Nàstic d'Agné?
— El treball defensiu va més enllà de la defensa, és grupal. Tots els onze jugadors que estan sobre el terreny de joc ajuden en aquest sentit. Quan entrenem, així ens ho plantegem: línia per línia i fer que el rival jugui com ens interessa. Cada setmana és un repte d'adaptació a les virtuts del rival.
— Amb una targeta més es perdrà un partit per acumulació de grogues. Li preocupa que ser absent podria significar que perdés la titularitat?
— A mi no em preocupa això, el que vull és que l'equip guanyi. Si no estic jo, estarà un altre company. Mentre guanyem, no em preocupa.
— El play-off està cada vegada més a prop, ara és a dos punts, però hi ha molta competència per ser entre els cinc primers. Com veu assolir l'objectiu de l'equip?
— L'objectiu del Nàstic és ascendir i això passa per entrar al play-off. Això és el més important, però hem de ser a dalt a finals de la temporada i per aquest moment encara queda molt de camí. Ara mateix, l'únic en què penso jo i tot el vestuari és en el partit contra el Barça B que disputarem aquest cap de setmana, aquesta és la nostra única prioritat.
— Un Barça B que ha recuperat un bon nivell de joc després del retorn de jugadors clau que, fins fa poc, destacaven amb el primer equip de Xavi Hernández com són Jutglà, Abde i Ilias. Com veu aquesta amenaça ofensiva?
— Sense cap dubte són un desafiament. Tots ells són jugadors que estan destinats a estar a l'elit del futbol i si no arriba aquest any, serà el següent o l'altre. Al final, és el que passa quan t'enfrontes contra filials de clubs tan grans, tots els jugadors són talentosos i amb una capacitat altíssima, però estem preparats per assumir i intentar superar-los el dissabte.
— Com valora la seva etapa en el Nàstic de Tarragona? Diria que a nivell de rendiment és una de les millors fins al moment?
— No sé si millor o pitjor, és diferent. Passa el temps i vas sumant anys, adaptes el teu joc i les teves capacitats als nous moments sobre el terreny de joc. He tingut la sort de poder jugar en altres categories, però ara mateix estic molt content al Nàstic per l'entorn, els companys i per tot el que està al voltant del club dia a dia.
— A final d'aquesta temporada s'acaba el seu contracte actual amb el Nàstic. Es veu jugant de grana un any més?
— No ho sé, encara falta molt d'aquí a què s'acabi la temporada i no em preocupa en aquests moments. Bastant tenim tots nosaltres amb la lluita per intentar ser al play-off. Això és l'únic que importa a dia d'avui.