«Torno a sentir-me al cent per cent en el tram més important de la lliga»

— Ha retronat a la titularitat i de quina manera, amb elogi de l'entrenador inclòs, que va dir que va fer un partidàs.

— Sí, la veritat és que quan l'equip està jugant bé en el seu conjunt i entres a l'onze, t'adaptes a la bona dinàmica. A partir d'aquí, s'ha de continuar treballant i intentar acumular titularitats. He de continuar aportant a l'equip que és el que interessa en aquest tram que queda de lliga.

— No s'ha perdut cap partit encara que feia temps que no era titular.

— Aquesta temporada he estat bé, sense lesions importants. Tot i això, hi ha hagut moments on he notat una baixada física, però torno a sentir-me al 100% i és el que més importa.

— Va ser penal l'acció contra el Villarreal B?

— Sí, i molt clar, de fet. Guanyo la posició al defensa, ell està d'esquena i m'acaba agafant de la samarreta i em fa caure a terra. Aquesta acció hauria condicionat el partit perquè es tracta de penal i expulsió.

— El Nàstic té una ratxa de vuit partits sense perdre, però encara queda camí. Què més es necessita?

— Guanyar. Sobretot guanyar a casa. L'últim partit davant l'afició vam empatar contra l'antic Llagostera i en aquests partits s'han de guanyar els tres punts com sigui, encara més si es juga a casa. Lluny del Nou Estadi també s'ha de sortir a guanyar, però l'empat contra el Villarreal B no hauria sigut tan dolent si haguéssim guanyat al Costa Brava.

— Els rivals directes com el San Fernando i el Castellón encara han de passar per Tarragona.

— Seran els partits claus. Contra rivals directes i a casa s'ha de guanyar per ser al play-off.

— Hi ha posicions a l'equip on la competència és màxima i la davantera és una d'aquestes. Com troba la competitivitat?

— Sempre és bona. És una realitat que els davanters grana no estem sent tan efectius en el nombre de gols, però amb l'arribada de jugadors com Juan Camilo Becerra i Dani Romera, la competència és màxima i això fa que cap jugador es relaxi i qui surti a jugar ho doni tot per ajudar l'equip.

— Li preocupa el fet d'haver perdut la titularitat?

— No, mai m'ha preocupat. Jo soc més de fixar-me en el col·lectiu i que l'equip guanyi. Al final, he d'aportar el màxim possible jugui el temps que jugui si volem guanyar. Si entro a cinc minuts del final, ho dono tot, i si jugo els noranta, també.

— L'últim partit el vam veure al costat de Romera i, a l'inici, la seva parella sempre era Edgar. Com es nota al costat de perfils tan diferents?

— Cada partit m'intento complementar amb tots els davanters amb qui acabo jugant. Romera és un jugador bo buscant l'espai, però també li agrada rebre pilotes al peu.

— Aquest cap de setmana es juga un partit important contra el Sanluqueño. És el primer partit davant l'afició amb el nou nom de l'estadi.

— L'afició, des de la graderia, ens ha de donar aquesta petita empenta que necessitem per sumar els tres punts contra un equip que s'està jugant sortir del descens. A més, és el primer partit amb el nou nom, així que s'ha de guanyar.

— Cada vegada es penalitza més punxar. Com es viu des del vestuari?

— Ho hem de viure tranquils, sense perdre els nervis perquè sempre hi ha un equip que acaba caient. Nosaltres hem d'estar allà atents per ficar-nos al play-off.