«Si ens apliquem en millorar en atac, jugarem el 'play-off' segur»

— De suplent a imprescindible. Com se sent amb aquest canvi radical?

— Quan l'equip està en una bona dinàmica s'ha d'entendre que la competitivitat és màxima, has d'esperar el teu moment i intentar aprofitar-lo. Com fer-ho? Entrenant cada dia bé per a estar preparat i poder donar continuïtat a l'oportunitat. Cada partit que jugo el faig al màxim, poden ser millors o pitjors. Estic tenint sort i m'estan sortint les coses bé, he de continuar així per completar els objectius de l'equip.

— Aquesta temporada ha marcat el seu primer gol, va ser contra el Barça B. Com es va sentir?

— En aquell moment et passen moltes coses pel cap. El primer que vaig sentir va ser molta ràbia, era un moment important, sabent que suposava el 0-2 i que a nosaltres és molt difícil que ens facin gols. A més, havia viatjat molta gent i la meva parella també hi era. Va ser molt bonic, inoblidable, però no em valdrà per a res si al final no assolim l'objectiu.

— El gol precisament és una de les tasques pendents de l'equip. Creu que per aquest motiu s'exigeix encara més a la defensa no fallar?

— Crec que no té res a veure. Defensivament, som un bloc molt sòlid, però si que ofensivament ens hem d'aplicar més. És una cosa de l'equip, ens sentim més còmodes defensant que atacant, i fer-ho tan bé és una virtut que no depèn solament dels defenses, sinó de tots. Ens hem de conscienciar que ofensivament els números són el que són. Sent realistes, són pobres, però si ens apliquem en aquesta tasca, el play-off, el jugarem segur.

— Després d'una bona ratxa ha arribat una altra amb quatre partits sense guanyar. Com es viu des del vestuari sabent que ja s'ha viscut alt i baixos aquesta temporada?

— És un moment d'estar tots junts, queden vuit finals, quatre a casa i és el moment de la veritat, el que estàvem esperant. És veritat que fa quatre setmanes que no guanyem, però hem de ser optimistes. Estem a un punt i aquesta és la realitat, el que ens toca. Sabem que el partit de diumenge és una autèntica final i hem de guanyar sigui com sigui. — Aquest diumenge el Nàstic juga contra el Castellón, l'equip on va créixer i va ser capità.

— Serà un partit molt especial per a mi. Soc de Castelló, he estat deu anys allí, però des que vaig estar han canviat moltes coses. Jo vaig viure la part més dolenta i ara és una altra cosa. Per a mi no serà un partit més.

— Conserva uns quants amics per allà.

— Sí, guardo amics tant en el club com en la gespa. Al final, m'he criat i he viscut allí molts anys, però això durant el partit no val per a res. Jo miro pel Nàstic i ells pel Castellón. Vull el millor per a mi que és emportar-se els tres punts.

— Com ha de sortir el Nàstic aquest diumenge?

— Com a mínim, amb molta intensitat. Si no anem al cent per cent, estarem molt lluny de guanyar. Hem de tenir la intensitat i l'agressivitat defensiva que ens caracteritza i que hem demostrat. Si conservem la porteria a zero, estarem, quasi segur, a prop de guanyar. A banda, hem de ser més aplicats ofensivament. Amb això, podem guanyar un partit contra un rival que està més o menys com nosaltres, però el Nàstic té el benefici de jugar a casa davant la seva afició.

— Parlava d'intensitat. S'exigeix molt Marc Trilles a si mateix?

— Sí. Aquesta exigència em fa anar al límit moltes vegades, però jo he d'anar així. Si no ho fes, possiblement no estaria jugant amb el Nàstic i no podria haver viscut el que fins ara. Al final, em considero una persona molt competitiva i molt exigent, tant amb mi mateix com amb els meus companys. Miro per l'equip, canvia molt afrontar una setmana havent guanyat que després de perdre i vull que tant l'equip com l'afició sigui feliç i la millor forma d'aconseguir-ho és esforçant-se i guanyar.

— Tots els equips de la part alta estan punxant, això fa la sensació que, a poc a poc, s'està posant més difícil i s'ha d'aprofitar.

— És un grup molt competitiu que no té res a veure amb l'altre de Primera RFEF. És veritat que al grup 1 hi ha equips molt potents, però en aquest la igualtat és màxima i la diferència estarà a aguantar fins al final. El que mana és la regularitat. Ara potser es diu que tenim una mala ratxa perquè sumem quatre setmanes sense guanyar, però estem a un punt i, al final, sembla pitjor del que és. Jo veig que cada vegada es fa més difícil guanyar perquè està tot molt igualat. És veritat que en els últims partits a casa no hem estat fins, jo diria que aquesta és la paraula, però és així la competició i hi ha molta igualtat, però el premi és molt gran: jugar el play-off i ascendir a Segona. El que no estigui preparat no val per a aquest esport. Ara tenim una oportunitat única i meravellosa i l'hem d'aprofitar.

— Aquesta temporada s'acaba el seu contracte amb el Nàstic. Pensa en jugar aquí una més?

— Això no depèn de mi. Estic molt a gust aquí a Tarragona i tant de bo estigui molt de temps, però no només depèn de mi. No tinc pressa, ho parlarem quan toqui, no és un tema que em preocupa perquè tinc molt bona relació amb el club.