El Nàstic haurà de repetir el sistema ofensiu per plantar cara al Sabadell

El Nàstic de Tarragona disputa aquest cap de setmana la que podria arribar a ser l'última final de la temporada. És una realitat que, gràcies als resultats dels altres equips, cada partit dels grana ha estat, d'una manera o una altra, definitiu per les seves aspiracions, però tot el que no fos una victòria a casa d'un rival directe com és el Sabadell complicaria en gran manera les aspiracions dels grana.

Els últims dos partits del Nàstic han acabat amb el mateix resultat, empat a un a domicili contra l'UCAM Murcia i a casa contra el San Fernando, dos equips d'aspiracions diferents i també es van veure dos Nàstic totalment oposats. Les diferències van partir del plantejament que va oferir Raúl Agné, potser afectats pel condicionant de jugar al Nou Estadi Costa Daurada en un, i com a visitant en l'altre. És una realitat que el Nàstic lluny de Tarragona no és tan mordaç com el de casa. Només contra el Barça B es va veure un equip amb ganes de pressionar a dalt i dominar el partit en una gespa que no és tarragonina. Contra l'UCAM Murcia fa unes setmanes es va veure un Nàstic poc ambiciós, un equip que no volia arriscar-se en jugar la pilota i que gairebé no va xutar a porteria. Sense ànims de guanyar, el Nàstic va aconseguir un empat immerescut, però el futbol és capritxós i contra el San Fernando l'equip d'Agné va demostrar tot el contrari.

El passat divendres el conjunt grana va saber doblegar al San Fernando, un rival directe i molt perillós en l'apartat ofensiu. En diferents trams del partit, els grana es quedaven sense idees a l'atac, però en l'aspecte general les sensacions van ser molt diferents que contra l'UCAM. Per contra, aquest partit va acabar en taules però el Nàstic es va merèixer els tres punts, però la manca de precisió de cara porta i algunes decisions arbitrals qüestionables ho van impedir.

La diferència dels dos partits és el centre del camp, concretament Pedro del Campo. El de Figueres és l'ànima del Nàstic al centre del camp i, amb ell i Ribelles al seu costat, els grana són més capaços de competir que quan és Elías Pérez. Amb Ribelles i Elías, Agné busca destruir el joc del rival a dos quarts de camp, però acaba dificultant el seu propi desplegament. Contra el Sabadell, Agné haurà de decidir quina de les dues cares del Nàstic vol fer aparèixer.

Queden cinc jornades i el Nàstic ara és a un punt de continuar somiant. A banda del Sabadell, el Nàstic haurà de visitar el camp de l'Albacete, que lluita per l'ascens directe, l'Alcoyano a l'última jornada i rebrà el Linense i Sevilla Atlético al Nou Estadi.