«Quan ets en ple descens has de reaccionar ràpid i adaptar-te al terreny»

—Com valora el que ha sigut la seva temporada d'enguany?

—La veritat és que ha sigut la millor en comparació a les altres que he tingut al Freeride World Tour. Mai havia començat les competicions en primera posició i enguany ho vaig aconseguir al Qualifier de La Rosière. Em van donar la wildcard per participar a Baqueira, la primera aturada del FWT i allà vaig assolir la segona posició que em va permetre la invitació per a la resta del circuit. Vaig acabar amb sensacions estranyes, en el primer entrenament de la prova al Canadà em vaig trencar el lligament del turmell. En aquell moment no sabia la gravetat de la lesió i havia de participar sí o sí per classificar-me. Em vaig arriscar, però no vaig poder assolir la fita.

—El nivell d'exigència del FWT és elevat. Tot i el bon inici, no va poder classificar-se per l'any vinent.

—El FWT és una organització que fa competicions arreu del món on només participen els millors riders. A l'snowboard de dones només es poden classificar 3 per l'any següent, el tall és brutal.

—Com s'entrenen les baixades per les muntanyes?

—No hi ha cap manera d'entrenar directament. Aquest esport no és com el tennis, on tens sempre una mateixa pista. No pots baixar prèviament la cara de la muntanya, només la pots estudiar mitjançant prismàtics i també amb els vídeos i la informació que et proporciona la competició. Prèviament, es fan reunions on expliquen als riders l'estat de la neu i el terreny. Jo em passo hores plantejant estratègies per la baixada perquè, una vegada a dalt de la muntanya, les reaccions han de ser ràpides.

—Què pensa en ple descens?

—Procuro no pensar gaire. A cada competició hi ha càmeres en directe, molts espectadors i els patrocinadors observant així que no has de caure, he de treballar amb aquesta pressió i ser forta mentalment. A més, quan baixes no et pots aturar, has de reaccionar ràpid i adaptar-te al terreny. L'orientació és molt important, si et perds en el descens no tens fluïdesa i serà més difícil que et jutgin.

—Quins són els criteris de puntuació principals?

—Primer la línia de dificultat, no és el mateix descendir per una zona plana, àmplia i amb menys pendent ràpidament que per una altra més estreta on vas més lentament però és més dificultosa. Després la fluïdesa, el control, la tècnica i el freestyle que facis durant el trajecte.

—Quina ha estat la millor aturada del FTW d'enguany?

—A la de Baqueira va estar la millor neu. Era la primera competició a Espanya i és curiós perquè normalment és més seca. A Andorra, feia temps que no nevava i estava més complicada i al Canadà la cara de la muntanya estava molt traçada i les condicions no van ser les òptimes.

—A banda de competir, també és molt activa en la conscienciació del canvi climàtic.

—Amb el pas del temps, he agafat consciència, i em vaig dir que havia de fer alguna cosa per ajudar a protegir els entorns. Sóc ambaixadora a Good Karma Projects, una organització sense ànim de lucre de Reus que fa projectes educatius i de conscienciació i també sóc voluntària a Protect Our Winters i participo a clean ups a entorns naturals.

—Quina és la seva meta per l'any vinent?

—D'entrada, recuperar-me del turmell, estic treballant en això des del febrer. La meva intenció és repetir el que he aconseguit aquest any. Intentar quedar primera de nou al Qualifier i demostrar que puc estar al FWT. Si confio en mi i faig el que sé fer, tindré moltes possibilitats per tornar a obtenir la wildcard.