El Nàstic fa la gesta i s'emporta la victòria contra l'Albacete (0-1)

El Nàstic va aconseguir la gesta èpica al Carlos Belmonte i es va emportar uns tres punts d'or que mantenen viu el somni del play-off. Els grana van treballar un partit de molta exigència amb un domini constant del conjunt local i van aprofitar el moment on els nervis s'apoderaven l'Albacete per marcar el gol de la victòria.

El Nàstic de Tarragona va sortir amb el ganivet entre les dents en els primers minuts al Carlos Belmonte. Si alguna cosa funciona, no la canviïs, això va haver de pensar Agné abans del partit i els grana van sortir amb el mateix onze que durant el partit contra el Linense, amb la novetat d'Aythami a l'eix de la defensa per la baixa de Quintanilla. El mur grana no es va ressentir, de fet, el Nàstic en els primers minuts va defensar a camp contrari amb una pressió molt similar al dia del Johan Cruyff.

La pressió va tenir èxit i als cinc minuts de partit els grana van aconseguir crear la primera ocasió clara del partit amb un remat de cap de Pablo Fernández tot sol davant Bernabé, però el xut va sortir desviat. Primera ocasió del Nàstic, primera vegada que l'equip va perdonar avançar-se en el marcador. El joc grana, però, es va mantenir en alt rendiment durant el primer quart d'hora, on van aconseguir asfixiar el joc dels manxecs que es van veure incapaços de jugar el seu estil. Això va anar canviant progressivament i és que el Nàstic, poc a poc, va anar endarrerint les línies i l'Albacete va ser capaç d'imposar el seu joc, però topant una vegada i una altra contra el mur defensiu grana.

Els grana van perdre la possessió, però van tenir alguna ocasió ofensiva per banda esquerra protagonitzada per la combinació de Joan Oriol i Nil Jiménez. La jugada polèmica de la primera meitat va venir en una acció amb Dani Romera com a protagonista. El davanter andalús va lluitar amb Djetei una pilota a l'interior de l'àrea i el defensa el va fer caure a terra fent una tisora amb les dues cames. Tot i que Romera ho va reclamar amb intensitat, l'àrbitre va decidir que no havia passat res.

L'Albacete va acabar dominant la pilota en el darrer quart d'hora i va gaudir d'ocasions per provocar més d'un ensurt al conjunt grana, però el mur grana format per Aythami Artiles i Marc Trilles va ser molt contundent a l'hora de refusar les pilotes i els manxecs no van poder gaudir de cap ocasió clara de gol. El partit va anar a la mitja part amb empat a zero, però les sensacions eren clares, poc a poc el partit passava a les mans de l'Albacete i, tot i que el mur grana aguantava amb eficàcia les escomeses del conjunt manxec, el Nàstic estava oblidant la seva faceta ofensiva.

L'inici de la segona meitat va ser completament diferent que la primera, en aquesta l'Albacete va sortir endollat i en qüestió d'un minut els locals van aconseguir quallar dues ocasions claríssimes de gol. Manu García es va fer gegant i va aturar un xut a boca de canó de l'Albacete i un minut després la jugada es repetia, Manu Fuster aquesta vegada superava l'1 contra 1, però Santa Tecla va baixar al Belmonte i la pilota es va estavellar contra la fusta.

El Nàstic se salvava, però l'Albacete continuava dominant el partit. Raúl Agné començava a moure la banqueta i veia com un a un anaven caient jugadors amb molèsties, primer Simón que va ser substituït per Becerra i després Joan Oriol i Pol Domingo també es van acabar ressentint. L'últim canvi, però, va ser per Joan Oriol i Pol Domingo va haver d'acabar el partit tocat.

Els minuts passaven i el mur grana es tornava a fer enorme. Els nervis i els dubtes començaven a aflorar entre les files de l'Albacete. Els locals tenien l'oportunitat de retallar distàncies amb el primer classificat i el públic xiulava perquè els seus jugadors reaccionessin. El Nàstic va aprofitar aquesta situació i, poc a poc, aconseguien generar noves ocasions ofensives, provant la porteria de Bernabé Barragán.

L'Albacete cometia imprecisions i en una d'aquestes, al mig del camp, la pressió del Nàstic va provocar un servei de banda prop de la porteria local. El partit estava en els minuts de descompte i no havia un altre camí que no fos posar-la a l'olla. Carlos Albarrán va fer la seva i va posar la pilota a l'àrea, la pilota va acabar arribant als peus de Pedro del Campo. El grana va rematar amb tot i l'esfèric va rebotar amb Attipoe per acabar dins de la porteria rival.

El gol va ser tot un esclat d'emocions del Nàstic, un subidón, com va dir Agné en la roda de premsa prèvia. Els grana van saber tancar el partit i van emportar-se uns tres punts d'or del Carlos Belmonte que els mantenen viu el somni del play-off.

La millor faceta defensiva del Nàstic va tornar a aparèixer i l'equip va aguantar durant tot el partit, fins al final, i empata amb 55 punts en cinquena posició amb l'Algeciras i el Baleares.