«No ens podem refiar, hem de vèncer com sigui»

—Com va ser l'experiència de jugar amb un Nou Estadi ple de gom a gom? —Fa tres anys que soc aquí i no havia vist el camp tan ple. Va ser increïble, la sensació era de jugar un partit de Primera Divisió. Quan van marcar el primer gol, recordo comentar amb un company a la banqueta que en aquell moment encara es veia entrar gent. S'agraeix l'afició; quan et falta aire, et dona força per continuar endavant.

—Amb el xiulet final va esclatar la bogeria i va haver-hi invasió de camp.

—Em van atrapar i vaig quedar envoltat d'aficionats. Tenia la meva família esperant-me a la grada i em va costar arribar, però la sensació d'eufòria general va estar bé.

—S'arriba a l'última jornada amb una maneta al Linense, un gol en el temps afegit a Albacete i un golàs davant de 13.222 persones. Són tots els ingredients necessaris per una bona ratxa?

—Vam dir que quedaven quatre partits i els havíem de guanyar tots. Ara mateix en tenim tres, ens falta l'últim. Depenem de nosaltres mateixos i la qüestió és guanyar. No importa que sigui amb un golàs, de rebot o per accident. S'ha de vèncer com sigui.

—Aquesta temporada s'ha passat per ratxes de victòries i per altres de no saber guanyar. Una muntanya d'emocions que acaba dissabte.

—Ens mereixem estar on estem ara, lluitant a l'últim partit depenent de nosaltres i anirem a lluitar-lo més que mai.

—El Nàstic depèn d'ell mateix i juga contra un rival que no es juga res. És difícil no veure les similituds amb el tràgic partit contra l'Ibiza la darrera temporada.

—Tenim l'experiència del curs anterior i enguany no tornarà a passar. Sortirem a mort i a guanyar, tot el que no es va fer l'any passat, quan potser no vam sortir amb la intensitat que requeria el partit. Anirem a vèncer perquè no ens hem de refiar, tots els equips es juguen alguna cosa.

—Com es viu aquesta setmana des del vestuari?

—Amb normalitat, s'ha de transmetre això, tranquil·litat i és una setmana més. Sabem que és l'última jornada de lliga i el que ens juguem, però hem de tractar de pensar que és un partit de futbol més. No sortir nerviosos ens donarà opcions de guanyar-lo com els tres últims.

—Queda un partit i està empatat a set gols amb Romera. Queda un duel per saber qui serà el pitxitxi.

—Aquest fet el parlem dins del vestuari, la petita competició a la qual anem empatats, però al final no és important. Tant de bo marqui tres gols Romera aquest dissabte i liquidi ràpid el partit. No m'importaria quedar segon si passem de ronda.

—I si es decideix el partit a l'últim minut i amb vostè xutant un penal?

—Espero que s'hagi solucionat més aviat el partit, però si ha de ser de penal injust al minut 90, no com el de la setmana passada que si va ser i no el va xiular l'àrbitre, que així sigui. La qüestió és guanyar, però m'agradaria no patir gaire perquè en aquests partits la tensió s'acaba acumulant.

—També està atent als gols que marca el seu amic Lupu, al final ell s'ha quedat amb 9.

—Que quedi escrit que m'ha de pagar un sopar. Vaig apostar que no marcaria més de 10 gols i no ho ha fet, tot i que en realitat un d'ells no se'l van donar, però les estadístiques són el que són. Estic molt content per ell i per la temporada que ha fet.