Un pas més a prop de la glòria (0-1)

El malson d'Ibizano es va repetir. El Nàstic depenia d'ell mateix i l'equip va complir. El solitari gol de Pablo va valdre per garantir un bitllet a Galícia, el conjunt grana va guanyar des del patiment i és equip de play-off. No podia ser d'una altra manera, el Nàstic va guanyar com moltes altres vegades aquesta temporada, des de la defensa i, sobretot des del patiment. Tot i això, el més important, va guanyar.

La primera meitat va començar amb un Nàstic endollat en atac. La primera pilota del partit va acabar amb Edgar a l'àrea petita i, minuts després, amb un remat de Pablo que va aturar el porter rival.Agnéva optar per moure l'onze habitual i va deixar a Romera a la banqueta a favor delsduespuntes d'envergadura grana.Bonillava entrar per Nil iAythamiva acompanyar aQuintanillasubstituint al lesionat Trilles.

Els defensors que formen el mur grana van tenir treball ben d'hora perquè, després dels primers cinc minuts de domini grana, l'Alcoyanova prendre la iniciativa. Els locals bombardejaven la porteria deManuGarcíaamb diverses arribades i el Nàstic va fer un pas enrere.

Els grana es van tancar en defensa i va deixar a l'Alcoyanofer el seu joc. Les ocasions locals no van tardaraarribar iduesd'elles van ser clares, amb la pilota passejant-se per l'àrea petita sense que ningú rematés a porta. El Nàstic no es trobava còmode, no aconseguia elaborar el seu joc, però en el moment més obscur, va aparèixer Pedro delCampo. El jugador de Figueres vail·luminarel camí cap a la porteria de l'Alcoyanoivaaprofitar un forat entre els defensors per cedir la pilota aSimón. L'extrem grana va fer el que millor sap fer i va posar la pilota a l'àrea. Allà esperava Pablo i el davanter grana no va fallar i va avançar el Nàstic.

Amb el primer gol, els fantasmes d'Ibizaque van fer tremolar les cames als grana durant els primers vint minuts van desaparèixer i van saber controlar el partit. Amb pausa d'hidratació i un mur grana sòlid, el partit va acabar ambvictòriagrana al descans.

La segona meitat va començar amb el mateix guió com va acabar la primera. L'Alcoyanova prendre la iniciativa del duel i el Nàstic va alçar el mur defensiu. El conjunt local,poc a poc, aconseguia ocasions cada vegada més perilloses i el Nàstic sabia que havia de patir. El conjunt deRaúlAgnées va fer fort en defensa, aguantant les escomeses de l'Alcoyano.

Els grana es van oblidar de l'atac i van alçar el mur grana el més alt que van poder. De fet, l'única ocasió del Nàstic a la segona meitat va arribar als vint minuts gràcies a un servei a pilotaaturadaque va rematarQuintanillamolt per sobre de la porteria rival.

Tocava patir, no podia ser d'una altra manera. Tal com ha estat gairebé tota la temporada, el Nàstic va haver de patir i va saber aguantar el marcador amb tot el que tenia. Tot i que l'Alcoyanova provocar més d'un esglai, el Nàstic va aguantar com un equip de play-off i ho va aconseguir.

Amb el xiulet final, els nervis es van transformar en eufòria. L'equip va guanyar des de la defensa, l'equip va guanyar des del patiment, l'equip és de play-off.