Aquests són els devastadors efectes d'una mala salut mental al cor
Les malalties mentals empitjoren la resposta de l'organisme a l'estrès
Morir després d'un infart és menys probable a Catalunya, segons la SEC
Les associacions entre la salut mental i la salut fisiològica estan cada vegada més clares, i són moltes les recerques que en els últims anys han vingut il·luminant els mecanismes que interconnecten ambdues.
Sempre s'ha especulat, per exemple, que el malestar psicològic podia tenir seriosos efectes negatius sobre el sistema circulatori, i de fet ja s'han descrit unes certes patologies que afecten aquest últim en les quals intervenen amb força uns certs factors com l'estrès (per exemple, la síndrome de Takotsubo).
Ara, no obstant això, un treball dut a terme per científics de la Universitat d'Austràlia del Sud ha aprofundit en aquesta relació i, tal com descriu l'article publicat sobre aquest tema en el mitjà científic BioMedical Engineering, han conclòs que els problemes de salut mental sovint van associats a fluctuacions en la pressió sanguínia que augmenten el risc de patir malalties cardiovasculars i danys orgànics de divers tipus i consideració.
Concretament, l'estudi és una revisió de 12 estudis previs practicats sobre persones amb trastorns d'ansietat, pànic i depressius. Per aquest mètode, els investigadors van trobar que un diagnòstic de malaltia mental es relaciona amb una major fluctuació de la tensió arterial durant el dia.
A més, van trobar que les persones que sofreixen malalties mentals no adapten la seva pressió sanguínia als estressors externs de la mateixa manera que la població general.
En aquest sentit, els autors subratllen que, en contra del que es podria pensar, un cor sa no és aquell que batega com un metrònom, sinó que és aquell capaç d'adaptar-se a factors externs i interns. Per això, una reducció en la variació de la freqüència cardíaca, comuna en els qui sofreixen malaltia mental, indica que la resposta de l'organisme a l'estrès és pobre, la qual cosa empitjora els efectes de l'estrès crònic.
Una altra particularitat que van trobar és que, mentre que en les persones sanes la pressió sistòlica (la pressió de la sang quan el cor es contreu) descendeix entre un 10 i un 20% en dormir, en les persones que pateixen malalties mentals aquest descens és considerablement menor.
En conjunt, totes aquestes conclusions subratllen la importància d'actuar adequadament enfront dels problemes de salut mental, tan prevalents en la nostra societat, a fi d'evitar complicacions majors en els qui les pateixen i a fi de minimitzar d'aquesta manera també la prevalença de moltes malalties mentals.