Treball, esforç i tenacitat, els factors que han portat el Nàstic a la final

El Nàstic de Tarragona va tornar a demostrar que és un equip que sap patir. L'equip de Raúl Agné ha transformat aquesta temporada el que una vegada va descriure el tècnic com «una victòria aconseguida des de la defensa» en la marca de la casa aquesta temporada.

En el futbol només necessites marcar més gols que el teu rival, es premia l'efectivitat i al Nàstic li sobra. En el duel contra el diumenge els grana van sortir amb la lliçó apresa. Durant la primera mitja hora, van aguantar amb solidesa la superioritat del Racing de Ferrol i van esperar pacientment la seva oportunitat. Tot i que els grana van tenir uns quants ensurts originats a les botes d'Héber Pena, tot un malson per Pol Domingo a la primera meitat, els grana van aguantar amb contundència i els xuts a porta que el Ferrol va aconseguir va topar amb Manu García, que va realitzar tot un recital.

El porter grana va demostrar perquè és el Zamora del grup 2 de Primera RFEF i les va aturar de totes les maneres. Durant la primera part va fer un moviment de porter d'handbol per aturar el gol de Del Pozo, al segon temps va volar per blocar una falta directa d'Álex López i al temps de descompte es va fer gegant per salvar al Nàstic del remat d'Alayeto.

Al segon temps, el partit es va començar a posar d'un color similar al que es va fer contra l'Albacete, el Nàstic havia d'aprofitar la seva oportunitat. Al segon temps va arribar el moment i el Nàstic va fer brillar les seves qualitats. Tot va començar amb una pilota que Robert Simón no va voler donar per perduda, des del terra la va salvar i Romera va donar continuïtat a la jugada passant-la a Pablo i, després, sortir a la carrera per desmarcar-se. El davanter asturià va veure el moviment i li va passar la pilota per sobre els defensors. Romera amb un va deixar vençut al seu defensor i, tot sol amb el porter gairebé vençut, li va cedir el gol a Nil.

El barceloní es va estrenar com a golejador amb la samarreta del Nàstic en el millor moment. El lateral va començar de menys a més i el gol li va afegir un plus d'energia que la va gastar barallant-se amb els seus rivals, un ímpetu que va acabar amb la samarreta trencada.

En aquell moment, el Ferrol va saber perquè el Nàstic és un rival a témer. Si els grana marquen un gol abans que els rivals, és gairebé impossible que aquests remuntin. Això ha sigut d'aquesta manera en les últimes cinc victòries i aquest cap de setmana s'haurà d'allargar un partit més per assolir l'objectiu de l'ascens.

En el postpartit, Agné va tornar a destacar «la força de l'equip» com el factor diferencial de l'eliminatòria, i és que si el Nàstic ha arribat fins a aquest punt és gràcies al treball i l'esforç. Els jugadors es deixen l'ànima sobre la gespa i la seva tenacitat en defensa se l'ha sumat l'efectivitat de cara a la porteria que li va faltar durant alguns punts d'aquesta temporada, però que en els últims cinc partits ha demostrat haver millorat.