Els socis del Nàstic confien que l'ascens a Segona arribi aquesta temporada

La campanya de socis del Nàstic de Tarragona, sota el lema El Destí el juguem nosaltres, va arrencar el passat dilluns amb expectació entre els aficionats grana, que van generar les primeres cues a l'exterior de les oficines del club. De fet, entre els socis, que ja han passat pàgina del partit contra el Vila-real B, es respira un ambient d'il·lusió, ja que confien que aquesta temporada sigui la de l'ascens de l'equip a Segona Divisió. «Aquest any ha de ser sí o sí el definitiu. Després de la tràgica experiència que els aficionats vam tenir la temporada passada, el Nàstic hauria d'ascendir directament a Segona, com a primers classificats. Sé que l'equip s'aixecarà com sempre ha fet. Caiem, ens aixequem i tornem a lluitar», expressa Jordi Sendra, el soci número 3.129 de l'entitat.

Emilio Valero, l'abonat número 2.507, considera que «el Nàstic és un equip fet per jugar a Segona Divisió i, fins i tot, per estar relaxats de mitja taula cap amunt». «La ciutat de Tarragona té molta afició i ho ha demostrat quan ha jugat a Primera. A més a més, disposa de bones instal·lacions. Així que l'equip ha d'estar a la divisió de plata», assegura Valero.

D'altra banda, Adrián Gil, soci número 6.217, és la primera vegada que es treu el carnet i explica que «des de ben petit venia amb el meu pare a veure al Nàstic jugar al Nou Estadi. A més, el meu avi és soci de tota la vida i ara em toca a mi». «Si l'equip manté la regularitat de la temporada passada, estic segur que arribarem a Segona Divisió», afirma.

Pel que fa als motius que han portat als socis a renovar el seu carnet, tot i que el Nàstic no va aconseguir l'objectiu la temporada passada, l'abonat número 391, Ángel Conesa indica que «com a tarragoní, intento col·laborar al màxim amb l'equip de la ciutat. Sempre et fa il·lusió venir a l'estadi per a renovar l'abonament. A més a més, aprofitem per agrupar-nos quatre o cinc amics i crear una mica d'ambientillo».

A més, el club també és capaç de transmetre aquest sentiment a altres socis que no van néixer a Tarragona, però que els ha deixat marcats. De fet, Valero manifesta que «tot i que l'equip ens fa patir massa, ho vivim al màxim». «Encara que no som nastiquers des de petits, fa molts anys que vivim a la ciutat i sentim el Nàstic com si fos el club de la nostra vida», exposa el soci grana.

Respecte als errors que el club va cometre l'any passat, Sendra explica que «els partits s'han de guanyar tots. I ens va fallar un àrbitre, que no ens havia d'ajudar, però que ens va perjudicar clarament. El Nàstic va marcar un gol claríssim en aquell darrer partit, contra el Vila-real B, que va anul·lar per una falta inexistent i que ens hauria donat vida». «L'equip no va fracassar l'any passat. Òbviament, és millor jugar a Segona que a Primera RFEF, però arribar tan lluny com ho va fer l'equip, fins al darrer partit i fins l'últim segon, va ser un èxit. La nostra il·lusió era assolir l'ascens, però no va poder ser», expressa.

D'altra banda, Conesa apunta que «els socis, bàsicament, ens conformàvem amb no patir moltes dificultats per a mantenir la categoria. És cert que pensàvem en poder arribar al play-off d'ascens, però tenir opcions de pujar fins al final, va ser una sorpresa agradable». «Això sí, el Nàstic va posar sobre la taula un joc molt garrepa, els partits no van ser divertits i va tenir sort. Enguany, crec que serà com en les anteriors temporades, però no podem perdre l'esperança. Així que, signem l'ascens», assegura Conesa.

Es tracta d'una idea que també defensa Valero, qui manifesta que «l'any passat, el Nàstic va començar la lliga guanyant partits i amb un joc prou vistós. Això sí, després van venir les derrotes i el nivell de l'equip va caure. Finalment, es va aconseguir la classificació pel play-off quan ningú ho esperava». «Contra el Vila-real, el Nàstic va jugar una bona primera part, però a la segona no va saber reaccionar al seu gol. I clar, l'àrbitre també va fer de les seves. El Nàstic no va fracassar, l'equip va lluitar fins al final i ho va donar tot, però, al final, no va poder ser. Estic convençut que aquest any, amb la mateixa garra, serà el definitiu», conclou Valero.

Jordi Sendra «Aquest any serà el definitiu, el de l'ascens a Segona. Sé que el Nàstic s'aixecarà, perquè sempre ho ha fet. Caiem, ens aixequem i tornem a lluitar».

Emilio Valero «Encara que no som del Nàstic des de petits, fa anys que estem vivint a Tarragona i sentim i patim l'equip com si fos el club de la nostra vida».

Adrián Gil «Quan era un nen, anava a veure el Nàstic amb el meu pare i el meu avi és soci de tota la vida. Així que, ara, em tocava treure'm el carnet a mi».

Ángel Conesa «Sempre et fa il·lusió venir al Nou Estadi a renovar l'abonament. A més, aprofitem per agrupar-nos quatre o cinc amics i crear una mica d'ambientillo».