La història de superació de Marta Márquez, la 'killer' dels 120 gols

És una killer letal. La referència en atac que el CD La Floresta té a la seva plantilla i una futbolista que, tot i que va patir una lesió de genoll molt greu, no va llençar la tovallola en cap moment. Per això, en aquesta temporada, Marta Márquez ha anotat 120 gols en els 30 partits que ha disputat i va alçar-se amb el campionat de lliga en categoria amateur F7 Tarragona. «Els meus inicis es van produir a l'equip del col·legi. Vaig néixer a Tarragona, però vaig marxar cinc anys a Sevilla. Allà, era l'única nena i jugava a futbol sala. M'agradava molt, em va fitxar un equip femení de futbol sala i vaig començar a jugar amb noies més grans perquè pràcticament no hi havia equips femenins», recorda Márquez.

Més tard, el seu nivell va cridar l'atenció del Sevilla FC, que la va incorporar a les seves files per a jugar a categories inferiors, però com tenia part de la seva família al Camp de Tarragona va decidir tornar. «Recordo que era tot súperprofessional i en aquella etapa vaig aprendre moltíssim, però la família estava lluny i la trobàvem a faltar», exposa Márquez. A Tarragona, posteriorment, va jugar als Pallaressos, al FC Tàrraco i al Riudoms, on va rebre una entrada que pràcticament va canviar la seva vida i li va deixar dos anys fora dels terrenys de joc.

Una lesió inoportuna

«Els metges no sabien ben bé què tenia. Finalment, vaig passar per quiròfan, però el genoll no va quedar bé després de l'operació. Per tant, em van dir que em plantegés que mai més podria jugar al futbol», explica la tarragonina. A Márquez, durant un partit amb el Riudoms, li van fer una entrada excessiva, la rival va arribar tard i el genoll de la cama recolzada li va tornar enrere.

«Va ser un moment dur per a mi, no només pel dolor que tenia, sinó també psicològicament. De fet, aquell dia vaig acabar de jugar el partit i vaig trigar a anar al metge perquè pensava que no seria important. Però quan vaig decidir anar-hi, no trobaven cap lesió i vaig perdre vuit mesos. Al final, vaig anar a Barcelona i tot va ser molt ràpid. Em van dir que m'obririen el genoll i que no sabien ben bé amb què es trobarien», assenyala Márquez.

La futbolista tarragonina tenia el creuat lesionat, que no estava trencat, però també tenia afectada la ròtula i la grassa de Hoffa. «Abans de l'operació feia treballs de rehabilitació i ho vaig passar francament malament. Una vegada em van operar, vaig millorar una mica, però no podia córrer ni doblegar el genoll, estava molt limitada i tenia dolor fent coses de la vida quotidiana. Així que, em van continuar fent ressonàncies. Al final, els metges van decidir que la millor de les opcions era esperar, però van insistir en què no jugaria mai més a futbol», diu.

Posteriorment, una vegada es va recuperar, Márquez va fitxar per la Floresta, on la darrera temporada ha aconseguit marcar 120 gols en 30 partits. «He anat partit a partit i els gols arribaven sols. És cert que, habitualment, jugava al mig del camp, però els meus entrenadors em van provar a la davantera, ja que també els hi agradava com ho feia en aquesta posició», indica.

Per tant, amb aquestes xifres, la jugadora tarragonina s'ha convertit en la màxima golejadora a nivell amateur, tant de futbol 11 com de futbol 7. A més, amb els 120 gols que Márquez va aconseguir, més els 229 que van marcar les seves companyes, el seu equip es va alçar fa unes setmanes amb el títol de lliga.

«Ha sigut una temporada molt bonica, tot i les dificultats, ja que hem tingut lesions importants. De fet, jo em vaig fer mal al genoll que tenia bé i m'he contagiat per covid. A més a més, hi va haver un equip que baixava a futbolistes de categories superiors per a guanyar-nos. Però, al final, hem assolit l'objectiu de guanyar la lliga i tenir a la pitxitxi i a la portera menys golejada», ressalta.

Respecte a l'objectiu que Márquez es fixa per a aquesta temporada, la futbolista tarragonina manifesta que «tot i que he rebut trucades d'altres conjunts, seguiré a la Floresta, perquè estic molt feliç amb les meves companyes i els entrenadors. Soc una persona que, en tots els àmbits de la meva vida, m'agrada evolucionar i obtenir la meva millor versió».

Això sí, no tot ha estat un camí de roses. De fet, a banda de la lesió, Márquez també ha suportat situacions masclistes. «El primer any, que només jugava amb nois, recordo que si jo els regatejava, els seus pares els hi fotien bronca i s'enfadaven amb ells. Jo era una nena i només volia jugar a futbol perquè m'agradava. Al final, es va convertir en una situació violenta i que em va marcar. En els darrers anys, la situació ha millorat i, tot i que encara queda per fer, anem per bon camí», conclou.