Mor Valero Serer, màxim golejador de la història del Club Gimnàstic

El mític jugador del Nàstic de Tarragona, Valero Serer Pascual, va morir ahir a l'edat de 89 anys. L'històric jugador de futbol va marcar una època a l'entitat grana i a Tarragona ha deixat una empremta que quedarà recordada a la porta número 7 del Nou Estadi Costa Daurada, que porta el seu nom.

El davanter de València va jugar deu temporades amb el Nàstic de Tarragona i va completar un total de 328 partits. En aquest temps a la ciutat es va convertir en el màxim golejador de la història amb un total de 181 gols. El Nàstic va fer-hi un reconeixement el passat 2018, quan des de l'entitat van voler batejar la porta número 7, la principal de la zona de tribuna, en un acte on l'exjugador va assistir acompanyat de la seva família i representants del club grana com el president Josep Maria Andreu i el director general Lluís Fàbregas. El president del Nàstic va quedar commocionat per la notícia i ha destacat a aquest diari que Valero Serer «ha sigut el millor jugador de la història del Nàstic, un referent per a tots els que vam ser afortunats de veure'l jugar a l'avinguda Catalunya. El seu joc era un espectacle i era tot un ídol tant com a jugador com a persona». El president grana va avançar que, el pròxim dimecres durant el partit amistós contra la SD Huesca, l'equip li farà un nou homenatge.

De primera a un Nàstic en tercera

Valero Serer va arribar al Nàstic durant la temporada 1959/1960 procedent del Real Zaragoza. El valencià de 27 anys jugava a Primera Divisió, però va decidir fer les maletes cap a Tarragona per jugar en un Nàstic que era l'últim classificat de Tercera Divisió. Serer va debutar contra l'Olot on li van anul·lar 3 gols en un partit que va acabar amb derrota. Aquesta va ser l'última ensopegada de la temporada i l'equip va acabar guanyant 6 partits que el van mantenir a la categoria, sent Serer protagonista amb 7 gols.

En l'acabar la temporada, el Nàstic va fer l'esforç per incorporar el jugador a la plantilla i va continuar jugant amb la samarreta del Nàstic durant deu campanyes. Aquesta trajectòria va ser interrompuda en una temporada, la 67/68, quan va marxar a jugar al Reus, per després tornar a Tarragona.

El periodista Enric Pujol ha destacat que el seu record de Valero Serer és molt especial: «El vaig veure jugar amb el Nàstic durant set anys, jo anava a l'estadi amb el meu pare i ell es va convertir ràpidament en el meu ídol».

Segons Pujol, si es pogués comparar Serer amb un jugador, aquest seria Aritz Aduriz: «Com el basc, Serer era un jugador alt i destacava pels seus remats de cap i per barallar-se amb els defensors. A diferència d'Aduriz, Serer era més prim, més fibrós, i tenia una gran capacitat de salt». El periodista va destacar que Serer era un davanter molt carismàtic i amb molt de caràcter, capaç tant de rematar amb contundència amb el cap com també per xutar faltes. Valero Serer va ser pitxitxi de Tercera amb el Nàstic tres vegades i té el rècord de ser l'únic jugador grana que ha aconseguit marcar 12 jornades de manera consecutiva.

Serer també va ser entrenador de l'equip durant dos duels, secretari tècnic durant mitja temporada i directiu durant quatre mesos. Va ser un dels pocs jugadors que han format part del club en quatre càrrecs diferents.