Gemma i Joan Salvat, dos germans de sang roig-i-negra

La darrera temporada ha estat molt especial per a la família Salvat. Els germans Gemma i Joan Salvat van complir una temporada d'èxits amb els equips de la ciutat de Reus. Ella va assolir l'ascens a Primera Divisió Catalana amb la Fundació Base Futbol Reus i ell va completar la temporada amb el Reus Deportiu Virginias arribant a la final de la Copa del Rei i del play-off de l'OK Lliga. La sang de la família Salvat ha estat roig-i-negra des de fa molt de temps. Des de l'avi Higini i passant el tiet Carles i Joan Salvat pare, tots ells han estat relacionats amb l'equip del Reus d'hoquei. La darrera temporada la Gemma va poder vestir-se de roig-i-negra amb la formació de la Fundació Futbol Base de Reus.

Ella jugava amb el CD Riudoms, però quan va sorgir l'opció de tornar a Reus després de sis anys no ho va dubtar: «Com a reusenca, jugar a l'Estadi Municipal de Reus em feia molta il·lusió i quan vaig travessar la porta se'm va posar la pell de gallina», va exclamar Gemma.

L'esport a casa Salvat ha estat fonamental des que eren ben petits. El seu pare, després de treballar, se'ls emportava a una pista darrere del seu apartament de Cambrils per ensenyar-los a patinar. L'hoquei venia de família, però en aquell temps era més difícil trobar un espai per poder-lo practicar. Això no va impedir que tant la Gemma com en Joan practiquessin l'esport, perquè quan no era el patí, era el futbol o el tennis.

Per història familiar, el camí de l'hoquei era el més marcat i Joan el va agafar. Gemma el podria haver seguit, però quan tenia quatre anys no hi havia secció femenina. Això no va significar que se'n desentengués, ella va seguir donant suport al seu germà cada cap de setmana de partit, de fet va afirmar que «em conec tots els racons de Catalunya gràcies a l'hoquei».

La Gemma va iniciar la senda del futbol. Dels sis als dotze anys va jugar amb la Salle amb altres nens i amb aquesta edat va marxar a les categories inferiors del Reus fins que va complir els divuit anys. Aquell era el màxim que podia escalar dins de l'entitat roig-i-negra, perquè aleshores no hi havia equip amateur.

La Gemma, mestra de professió, tenia clar que volia continuar, ella va destacar que «l'esport el tracto com un compromís» i el seu camí va passar pel CD Riudoms, on va seguir jugant i ascendint de categories fins a la darrera temporada, quan va rebre l'oportunitat de vestir de roig-i-negra amb la Fundació Futbol Base Reus.

El suport dels seus pares, des de petits, va ser essencial. Joan Salvat va reconèixer que sense els seus sacrificis, acompanyant-los a tots dos els cap de setmana a cada partit, i el seu suport, no serien on són ara, de fet, va comentar que els han fet «una masterclass de valors».

Aquest ímpetu el mantenen encara avui dia perquè no fallen a cap partit. En el cas que els horaris coincideixin, Joan va assenyalar que el seu pare tira més per l'hoquei i la mare al futbol. A banda de ser els aficionats més exigents, els dos germans van assenyalar que també és com si fossin el seus segon entrenador.

La temporada de Joan Salvat al Reus Deportiu va ser intensa. Els reusencs van arribar a la gran final de l'OK Lliga, superant a un totpoderós Barça, i a la Copa del Rei, però no van poder aixecar cap títol. Tot i això, va ressaltar que «el punt d'inflexió va ser quan vam perdre la final de la Copa del Rei i l'afició, a Lleida, ens animava com si haguéssim guanyat. El suport de la gent va ser màxim i ens va motivar».

Tots dos van realitzar una gran temporada, però com a bons germans, també tenen competició sana entre ells i Gemma va comentar que ja li ha dit al seu germà, entre bromes, que «no pot ser que la càrrega de títols» la porti ella sola a casa. Aquesta temporada tots dos aspiraran al màxim i, un any més, ho faran amb el goig de poder vestir la samarreta roig-i-negra com ho van fer el seu pare, tiet i avi.