El Nàstic fa la primera victòria per Santa Tecla (1-0)
Els d'Agné van recuperar l'essència de la darrera temporada i van aconseguir guanyar amb un gol a la primera meitat i amb seguretat defensiva a la segona
El Nàstic de Tarragona va aconseguir la primera victòria de la temporada per Santa Tecla. Els de Raül Agné van disputar un partit molt seriós amb encert a totes dues bandes. L'equip va deixar enrere l'estil de joc trenat des del darrere i va recuperar l'essència de l'any passat amb un bon gol a la primera meitat i alçant el mur grana a la segona impedint que l'Amorebieta generés gaires opcions de perill.
Agné no es podia asseure a la banqueta per sanció, però no només es va moure això sobre la gespa, el tècnic també va sacsejar l'onze inicial. Josema va debutar amb el Nàstic en substitució de Trilles, Joan Oriol va tornar a la seva banda esquerra que compartia avui amb Aarón Rey. Guillermo i Pablo governaven la punta d'atac amb un mig del camp controlat per Pedro del Campo i Montes Arce. Els grana sabien el que es jugaven, el d'avui no era un partit més i des del primer minut la intenció de l'equip era clara, les pilotes, cap a la porteria rival.
Els primers avanços grana van ser per la banda esquerra. Joan Oriol provava les centrades i Aarón Rey, minuts després, posava a prova a Magunagoitia amb un centre-xut. L'Amorebieta també tenia les seves oportunitats, la majoria de jugades d'estratègia, la seva especialitat, però el Nàstic va salvar els mobles com va poder. Amb el pas dels minuts el jugador que anava creixent era Pablo. L'asturià lluitava cadascuna de les pilotes i fins i tot va tenir un remat de cap, però el porter se la va aturar. El Nàstic dominava la pilota, però, a poc a poc, es quedava sense idees i el joc quedava estèril. Els grana s'apropaven a la porteria, però Aarón Rey i Guillermo dubtaven en les passades i les jugades perdien velocitat. El joc s'alentia, les poques ocasions en les quals el Nàstic s'apropaven eren en fora de joc, com un xut de Tirlea, crescut, que va topar amb el pal.
Els d'Agné, ahir comandats a la banqueta per Dani Vidal, perdien mossegada, però enmig de minuts de marejar la pilota cap amunt i cap avall, el gol del Nàstic va arribar. Josema, gairebé a la frontal de l'àrea rival, li va fer una passada a Pablo Fernández que era a la banda. El davanter asturià, el que més es va deixar la pell ahir, va intentar provar xutant des del vèrtex dret de l'àrea, però un defensa la va refusar. La pilota li va tornar a caure als peus i ell, tossut, no s'ho va pensar i aquesta vegada la va centrar al segon pal al primer toc. Allà estava Guillermo i, tot sol va enviar la pilota al fons de la xarxa després que tota la defensa basca fes l'estàtua. La connexió Fernández-Fernández va funcionar i, Guillermo, tot i fer una primera part una mica dubtosa, va marcar el primer gol i va ser l'heroi grana. Així és el futbol, el que importa realment és acabar el partit amb un gol, com a mínim, per sobre del rival, tant se val com.
A l'inici de la segona meitat, Pablo va tenir una altra bona acció per banda dreta, desempallegant-se d'un defensor per velocitat i després amb un toc gràcil, va driblar dos més. La jugada acaba sortint, fora, però el davanter demostrava que estava en un bon moment. L'Amorebieta va fer la seva i durant els primers vint minuts van prendre la iniciativa del partit. Els bascs buscaven l'empat de totes les maneres possibles, però el Nàstic va alçar el conegut mur grana per evitar cap de clara. El Nàstic d'Agné començava a semblar-se al que es va veure la darrera temporada, segurs en defensa i Manu Garcia, atent, aturava les poques ocasions que es colaven.
L'Amorebieta va moure banqueta, va fer entrada a un dels seus golejadors insigne, Izeta, que ahir va estar absent de l'onze inicial. El conjunt de Mújika va prémer l'accelerador, però tant Josema com Quintanilla es mostraven molt seriosos i interrompien les jugades sense complicar-se. El central madrileny va quallar un bon debut. La tasca no era fàcil, però ho va aconseguir amb seguretat, tot i que va tenir alguna acció que no va estar tant encertat.
Entra Marc Álvarez
Quan el Nàstic pitjor estava en tasques ofensives, Vidal va moure banqueta i va donar entrada a Marc Álvarez i Javi Bonilla. Amb aquests dos nous extrems, el Nàstic va donar un cop sobre la taula i va tornar al partit. El torrenc era dubte de cara al partit d'ahir, però finalment va poder jugar i no es va notar molèsties en cap moment. El jugador del filial pressionava i anava a totes i el Nàstic, d'aquesta manera, va guanyar en personalitat. Manu García va salvar al Nàstic en dues ocasions, primer a terra, aturant un centre-xut perillós i després en una acció on es va haver d'avançar i, d'un salt, va aturar un remat amb el cos. L'Amorebieta no s'aturava, fins i tot van aconseguir topar amb el travesser, però la sort estava de cara al Nàstic.
El conjunt de Raül Agné va donar amb la tecla i també amb Tecla. Els grana van aconseguir la primera victòria de la temporada per festes de Santa Tecla. Els tres punts es necessitaven per trencar el gel i recuperar-se d'una situació que poc a poc estava començant a ser alarmant. Per sumar els punts, el Nàstic va recuperar l'essència de la darrera temporada i amb el mur defensiu i encert a l'àrea rival, surt del pou provisional del descens.
Després de la primera victòria per cloure les festes de Santa Tecla, el Nàstic no s'atura i apunta al pròxim partit contra l'Eldense.