Les múltiples vides de Raül Agné a la banqueta del Nàstic de Tarragona

«Jo no sé quantes vides tinc. Porto aquí un any i tres mesos i l'any passat més del mateix. Jo vull el millor per al Nàstic. Raül mai serà un problema. És molt fàcil llençar la tovallola i abandonar, però m'han ensenyat a lluitar, i això és el que trasllado als jugadors», aquestes van ser les paraules de Raül Agné en la roda de premsa posterior a la victòria contra el Numancia. Aquests dies no han sigut gens fàcils per l'entrenador amb l'ultimàtum penjant sobre el seu cap com si fos l'espasa de Dàmocles. Aquesta és una situació límit, però que ha superat amb anterioritat.

Des que va fitxar pel Nàstic, el tècnic de Mequinensa sempre ha estat mirat amb lupa. Les carències que li han acabat per qüestionar han estat les mateixes, a nivell de resultats, tant la temporada passada com aquesta. El punt més fràgil és la incapacitat de guanyar lluny del Nou Estadi. La diferència és que enguany el Nàstic va punxar en els dos primers duels al temple grana mentre que l'any passat va trencar el rècord de cinc triomfs consecutius. A nivell d'estil de joc, el Nàstic presenta dues cares ben diferents, més proactiu i segur amb l'afició a la seva esquena i més espès i imprecís quan juga a domicili.

La darrera temporada la seva figura es va posar en dubte tot just abans de començar l'aturada per les vacances de Nadal. El Nàstic va caure amb una mala imatge al camp del Costa Brava per 1-0. Els granes tenien les seves carències ofensives i després d'aquell partit es va optar per mantenir al tècnic a l'espera dels reforços d'hivern. En el primer partit de la segona volta, un dimecres de gener molt fred, el Nàstic va caure per la via ràpida per 0-3 contra l'Andorra al Nou Estadi. Aquell resultat va deixar el tècnic contra les cordes i va rebre un ultimàtum per guanyar a qualsevol preu el següent partit al camp del Betis Deportivo dos dies després.

El Nàstic va aconseguir guanyar al cuer i els grana van iniciar una ratxa de bons resultats que van reforçar la figura del tècnic de Mequinensa.

La derrota contra el Sabadell va deixar al Nàstic en un punt mort, però de nou es van refer i els grana van acabar la temporada amb la cruel derrota a Vigo.

Aquesta temporada, el tècnic es va trobar en una situació similar abans del partit contra el Murcia, però el Nàstic va guanyar. Després de derrotes dures com al camp de l'Eldense i la Real Sociedad B, es van encendre totes les alarmes i amb la roda de premsa del dilluns de la setmana passada per part del director esportiu, David Comamala, es va fer públic un nou ultimàtum.

La victòria contra el Numancia és un reforç, però si Agné vol continuar a la banqueta encara li queda un repte més. Com també l'any passat, la seva continuïtat depèn de què el Nàstic obtingui la primera victòria fora de casa. Aquesta vegada no s'ho jugarà contra el cuer, sinó contra una SD Logroñés que ahir va guanyar 4-0 al Barça Atlètic davant de la seva afició.

Després de tantes situacions límit a la banqueta del Nàstic, Raül Agné va entrar a la roda de premsa amb naturalitat, seguretat i tranquil·litat. El tècnic ja ha demostrat el caràcter suficient per aguantar la pressió d'aquesta situació, però ara queda acabar de respondre sobre la gespa, perquè, segons l'ultimàtum marcat des de l'entitat grana, ni una derrota ni un empat el salvaran a la banqueta.

En el partit contra el Numancia, el Nàstic es va mostrar efectiu quan en moltes ocasions lluny del Nou Estadi no ho és. Aarón Rey va deixar veure les espurnes de genialitat que van motivar al Nàstic a fitxar-lo aquest mercat d'estiu i Guillermo es va consolidar un partit més com el davanter que l'equip necessita per la seva capacitat de posicionar-se con ha d'estar per acabar marcant. Ara falta que ingredients com aquests apareguin dissabte o, si no, el tècnic es quedarà sense vides i a la pantalla sortirà el game over.