«Tinc l'espina clavada de poder ascendir amb el Nàstic»

— Després de triomfar amb el Numancia va tornar al Nàstic aquest mercat d'estiu. Com va ser el retorn? — Tenia moltes ganes i il·lusió de poder tornar a Tarragona. Després d'una llarga lesió, vaig anar a fer història amb el Numancia i vaig aconseguir un ascens. Quan vaig tenir l'oportunitat de repetir aquesta gesta aquí, no m'ho vaig pensar. Tenia una espina clavada dins a l'hora de jugar amb el Nàstic tota una temporada. Enguany tinc el repte de poder aconseguir l'ascens a Segona Divisió amb l'equip.

— Durant la pretemporada va ser un dels pitxitxis de l'equip, fins que va arribar la lesió.

— Les primeres setmanes vaig estar una mica tocat. Vaig dir, no pot ser, fa dos anys que soc aquí i un altre cop m'he tornat a lesionar. Primer vaig passar molt de temps parat amb la lesió al genoll i, enguany, amb la mandíbula. No podia ser que em tornés a passar de nou. Al final, tot ha sortit bé. Estic content, he tornat i ara el que toca és posar-me al ritme dels companys, que el míster em doni minuts i a seguir. Sobretot, amb moltes ganes de marcar el primer gol ja.

— Com van ser els mesos de recuperació?

— El primer va ser molt complicat. Durant dues setmanes, havia de mantenir la mandíbula completament tancada. Només menjava sopes i purés. Tornar a començar de nou va ser dur. Al final, vaig perdre set quilos en un mes. Ara els he recuperat, però he de seguir per posar-me en forma.

— Com se sent actualment?

— Em sento bé en general, però es nota que em falta una miqueta més. Encara no estic al cent per cent. De moment he de seguir jugant amb la màscara.

— Com és jugar amb la màscara protectora?

— És incòmode, em treu molta visibilitat a l'hora de rematar. Des del moment que me la poso, puc sentir la pressió que em fa al camp amb les gomes. Durant el partit, he de recol·locar-me-la de tant en tant perquè, al final, sents com si la sang et deixés de circular pel cap. Al final és acostumbrar-se i tirar endavant.

— Va debutar per la porta gran. Tot el Nou Estadi va corejar el seu nom.

— Aquestes coses se't queden molt a dins del cor. Es nota l'afecte que em té l'afició i jo també el tinc per ells. L'únic desig que tinc és poder recompensar-ho marcant gols i celebrant-los amb ells.

— Per què creu que hi ha aquesta estima especial?

— No ho sabria dir. Crec que igual és per la meva forma de ser. La meva manera de jugar és sempre donant-lo tot en el terreny de joc. Tant que al final em passen coses com la lesió de la mandíbula que, per anar a totes en un partit de Copa Catalunya, em va passar allò.

— Com veu l'equip per la Copa del Rei?

— En l'únic que pensem tant jugadors com cos tècnic és poder guanyar dissabte i passar a la següent fase. És una cosa que ens fa molta il·lusió.

— És un bon moment per acumular minuts i estrenar-se?

— Tant de bo. És una bona oportunitat, depèn de si el míster em posa o no, això sí. Vull estrenar-me amb el Nàstic i trencar el gel del primer gol.

— A la lliga, l'equip s'ha quedat a un punt del play-off com us veieu?

— Estem en bona dinàmica. Abans vam tenir la mala sort de fer bons partits i no aconseguir la victòria. L'empat contra el Bilbao va ser molt bo, ara ho hem de fer millor guanyant contra el Castellón.