«Sempre tinc idees al cap, quan acabo un llibre, començo el següent»

— El Nou Estadi Costa Daurada ha fet 50 anys i vostè hi ha treballat tota la vida. — L'estadi es va inaugurar el 1972 i jo començo a col·laborar a a Ràdio Tarragona i Diari de Tarragona un any després. Vaig ocupar el meu lloc a preferent durant una temporada i mitja i després vaig passar a tribuna per motius de feina. La veritat que el canvi va ser com passar del camp vell de l'avinguda Catalunya al nou.

— Com va sorgir la idea d'escriure el llibre?

— Sorgeix d'una conversa amb Josep Maria Andreu durant els actes del centenari del club. El primer petit esquema del llibre el vaig fer ara fa tres anys. Després, durant la covid, vaig començar a escriure'l, però va ser un treball costós. Amb el procés el llibre es va transformar, era molt diferent quan vaig començar que com és ara.

— Què va succeir?

—Si comencés l'1 de febrer del 1972, al lector li faltarien dades. S'havia d'explicar per què el Nàstic es mou de l'avinguda Catalunya, també les 8 opcions que tenia per situar el camp, en definitiva, perquè el Nàstic fa al 72 una cosa que poquíssims clubs de Catalunya van fer: construir el que ara es consideraria una ciutat esportiva.

— Què es pot trobar en el llibre?

— Té tres parts molt diferenciades que tenen de punt de connexió el Nou Estadi Costa Daurada. Primer calia preguntar-se d'on ve l'ADN grana. Vaig fer una introspecció del que he sentit al camp vell i al camp nou. A més, s'havia d'estudiar l'evolució de la societat i com el pas de les dècades han acabat afectant l'esdevenir de l'equip. Un capítol està dedicat a la fauna grana, un grup de 80 persones que venien al camp de l'avinguda Catalunya i que em van ajudar a formar-me en el sentiment grana. D'altra banda, també està l'anàlisi purament esportiva i social des del 72 fins a l'actualitat.

— Hi ha una anàlisi estadística de tota mena de protagonistes.

— Hi ha 75 quadres estadístics detallant entrenadors, presidents, futbolistes, periodistes i penyes que han passat pel Nou Estadi Costa Daurada. A banda, també hi ha curiositats més concretes, com que al Gol de Mar s'han vist moments més importants que al Gol de Muntanya.

— Com quins?

— Mirant al passat diumenge, el golàs de Bonilla va ser al Gol de Mar. La remuntada contra la Cultural Leonesa que va salvar al Nàstic va ser allà, el 4-0 contra l'Espanyol a Primera, tots els gols van passar al Gol de Mar. I el penal que va fallar Emaná, i que ens podria haver pujat a Primera, també va ser allà.

— Quan acaba un llibre, comença a preparar el següent. Sempre té una idea al cap?

— Sempre les tinc. De fet, ara mateix estic fent un altre que presentaré segurament el desembre de l'any que ve, però crec que quan l'acabi no em faré cap més.

— Com veu el Nàstic d'aquesta temporada?

— Té l'obligació de fer el play-off. També considero que té la tasca pendent d'enganxar a la gent a l'equip. Falta més afluència de públic al camp.