Nou entrenador, el mateix Nàstic (0-0)

Iñaki Alonso va estrenar-se a la banqueta amb un empat a zeroanodíon es va veure un Nàstic poc esmolat i lluny del dinamisme i elprotagonismeque podria esperar. L'SDLogroñésva dominar el partit, però tampoc va ser capaç de perforar la porteria grana. De fet,ManuGarcíava haver d'actuar en comptades ocasions. El Nàsticestrenavaun diferent tècnic, però, al final, va mantenir la mateixa irregularitat sobre la gespa i no va trobar la seva identitat.

L'entrenador de Durango va dibuixar un sistema lleugeramentdiferent a l'onze inicial. L'absència destacada va ser la de MarcMontalvo, que es va quedar a la banqueta. EricMontesArce, Pedro delCampo,GorostidiiAarónReyvan formar un mig del camp en forma de rombe, deixant així un sistema 4-4-2 amb menys pes a les bandes,diferent alqueAgnétenia acostumat.

En els primers minuts de partit, el Nàstic vaprèmerl'accelerador per mostrar-se més dinàmic sobre la gespa, però aquesta imatge es va quedar en tot un miratge per la resta de la primera meitat. L'SDLogroñésva agafar les regnes del partit i el Nàstic es va haver de conformar convertint-se en l'actor secundari del partit. El duel transcorria sense gaires impactes, però els deRaúlLlona, a poc a poc, s'apropaven a la porteria deManuGarcía. El Nàstic estava desaparegut, les passadesimpreciseseren comuns tant en la sortida de la pilota des de la defensa, com a la zona més avançada del camp. De fet, la primera ocasió perillosa del partit va venir d'una errada deJosemaamb la pilota. DiegoEstebanva interceptar la passada i va rematar amb potència una pilota que va sortir fora per ben poc.

L'equip tornava a perdre les idees i les pilotades des de la defensaa la part alta buscantsort eren freqüent. Les pilotes no transitaven pel remodelat mig del camp i quan avançaven per banda, era habitual veure com no s'entenien entre lateral i mig del camp.

Malgrat tot, el Nàstic va tenir els seus minuts de glòria. PrimerGuillermova intentar el gol amb un remat des de la frontal a la mitja volta que va sortir fora i, després, va arribar la més clara del primer període. Des d'un servei de banda, la pilota es va arribar als peus de Marc Fernández i, aquest, es va colar entre els defensors. El davanter grana va tenir temps decol·locar-sei preparar el xut, peròJerose la va aturar. Després d'aquests minuts de rauxa grana, el partit va tornar a ser anodí i va acabar arribant al descans sense cap altre ensurt a cap porteria.

L'inici de la segona meitat va venir acompanyat d'una de les úniques ocasions del partit per part del Nàstic. Els grana van quallar un contraatac liderat perGorostidi. Aquest li va cedir l'esfèric a Marc Fernández, que la va deixar al límit de l'àrea petita per a Joan Oriol. El capità va rematar amb contundència, però la pilota va sortir fora. Aquesta acció va arribar en els primers minuts del segon temps, i aquí va acabar el perill grana.

Amb el pas dels minuts, els grana es notaven més nerviosos i accelerats sobre la gespa. Lespassadeseren més ràpides que les idees i els grana es perdien sobre el terreny de joc, incapaços de generar perill. El nou sistema d'Iñaki Alonso no va acabar de quallar entre els jugadors. No s'entenien i també va faltar l'empenta per apropar la porteria a l'àrea rival. De fet, era comú veure com les jugades acabaven per tornar a la porteria o als defensors, en comptes de buscar l'àrea.

Iñaki Alonso va moure la banqueta per fer reaccionar l'equip, però niSimónniAndyvan afegir profunditat sobre el terreny de joc. L'únic canvi en aportar el seu granet de sorra va serBonilla. El sorià va fer la seva feina, va posar les centrades precises a l'àrea delLogroñés, però cap va trobar un rematador. El Nàstic es va enfrontar a l'SDLogroñésamb les armes sense esmolar, però els de Logronyo tampoc estaven del tot encertats. Amb tots aquests ingredients, el resultat va ser un partit fred,avorriti amb un Nàstic sense trobar la seva identitat.