«Amb tots els que tinc al darrere, he de seguir sumant per retornar la confiança»

— Com valora el darrer any?

— El 2022 va ser un molt bon any. Vaig començar guanyant la medalla de bronze a la prova de Mitja Marató en els Jocs Iberoamericans, després vaig participar en el Campionat d'Europa a Múnich amb una onzena posició i plata per equips. Finalment, el desembre vaig batre el rècord d'Espanya a la Marató de València. Estic contenta perquè aquesta última prova va ser la cirereta del pastís d'un gran any que em va consolidar com una de les millors maratonianes.

— Ha passat més d'un mes de la gesta de trencar un rècord de 27 anys. Com se sent?

— Ara que ja ha passat un temps, valoro encara millor haver superat una marca que havia estat imbatuda durant 27 anys. Fer-ho posa en valor el treball que faig cada dia. No treballo per ser la inspiració de ningú, però si serveix per atraure a més joves al món de l'atletisme, m'alegra molt. Quan llegeixo els comentaris que em deixen per les xarxes socials, em treuen més d'un somriure.

— Quant de temps portava darrere del rècord?

— L'any 2020, durant la pandèmia, vaig consensuar amb el meu entrenador, Jordi Toda, el repte de córrer a ritme de rècord d'Espanya. Inicialment, només volia aguantar com més quilòmetres millor amb el nou ritme i gestionar el temut mur de la marató. Aquell mateix any, a València, em vaig quedar a 17 segons del rècord. Va ser en aquell instant quan vaig veure que era possible. Des de llavors, vaig treballar per aconseguir-ho i, finalment, vaig batre el rècord a València.

— Què és el mur de la marató?

— A les distàncies llargues, el cos experimenta un cansament diferent del d'una cursa curta. Arriba un moment que el teu cap et diu que ja has arribat al límit i et dona l'impuls de frenar, però t'has de saber sobreposar a la situació i continuar endavant. És un joc entre ment i físic, per això gaudeixo tant d'una marató.

— Com es prepara el cos per aquesta prova?

— S'ha de fer un entrenament diari. Has de practicar les tirades llargues i ritmes específics per anar educant el cos durant la duració d'una cursa.

— També té la seva part estratègica.

— Les ciutats no són planes, així que a mi m'agrada estudiar-me el recorregut abans de començar. És un petit ritual previ a cada competició, perquè els petits detalls són els més importants. S'han de localitzar els quilòmetres més durs, on pots córrer amb el vent en contra, els girs i zones complicades. Si tens tot això al cap, durant la cursa no et sorprèn.

— Vostè és de Valls, com ha ajudat la seva ciutat en el desenvolupament de la seva carrera?

— Els meus inicis en el món de l'atletisme van ser a Barcelona, però va ser en el retorn a Valls amb Jordi Toda quan vaig agafar l'ambició i la passió. Quan entreno per Valls, creuar-me amb gent que em coneix, que m'anima i s'alegra per mi, m'ajuda a continuar endavant. A més, quan l'Ajuntament va posar el meu nom a la pista de la ciutat també va ser una alegria i motivació. Penso que, amb tots ells al darrere, he de seguir millorant per retornar la confiança que han dipositat en mi.

— Quin són els pròxims reptes de cara a la pròxima temporada?

— A l'estiu, es disputa el Mundial d'Atletisme a Budapest. Si tot va bé, podré disputar la marató i començar a preparar-me per a l'objectiu a llarg termini, que és poder competir en els Jocs Olímpics de París 2024. Tots els camins apunten cap allà.

— Seria la segona participació després de Tòquio.

— Els Jocs de Tòquio van ser molt especials, però també perquè va haver-hi moltes restriccions per la pandèmia. Estàvem aïllats en un hotel i, al final, la prova de la marató es va dur a terme a Sapporo. Estic encantada d'haver viscut uns Jocs únics, els guardo molt d'afecte, però espero estar a París.

— Té la mínima olímpica per participar.

— Sí, però la Federació Espanyola encara ha de mostrar els criteris, si no passa res, hi seré.