«Si agafem una bona ratxa, ningú ens podrà aturar»

— Com va sorgir l'oportunitat de fitxar pel Nàstic?

— El meu agent estava rebent trucades de molts equips de Primera RFEF. Jo li deia que estava bé a l'Andorra i que només sortiria si trobava alguna cosa que m'il·lusionés. Quan va sortir el nom del Nàstic, per moltes coses, va ser l'opció que més em va agradar. Ens vam posar d'acord bastant ràpid perquè era on més ganes tenia d'anar de tots els clubs que tenia sobre la taula.

— Què el va fer decantar-se pel club grana?

— Primer, pel gran club que és. Quan fitxo per algun equip sempre és una de les coses que miro i el Nàstic és un dels més grans, sobretot a Catalunya. També m'agradava per la proximitat a casa, ja que soc de Barcelona. A més, tenim amics aquí i el meu fill, que ha viscut sempre molts canvis, pot continuar estudiant català com fins ara.

— La falta de minuts també va ser un dels motius que el va fer sortir del seu club. La situació que va viure durant la primera volta el va afectar?

— Anímicament estava bé perquè, al final, competia en Segona Divisió i, a l'Andorra, em sentia molt còmode amb els jugadors i l'staff. Però soc un jugador ambiciós i no tenir minuts m'anava minvant. També per això vaig prendre la decisió de sortir a un bon projecte com el del Nàstic, per tenir més minuts i lluitar per l'ascens a Segona Divisió.

— Alguns jugadors són reticents a baixar de categoria.

— El que sempre vull és poder jugar. Potser hi ha jugadors que es conformen amb no jugar mentre continuïn a Segona, però no és el meu cas. Ja tinc una edat i vull gaudir del futbol, el dia que no jugui i em sigui igual, em retiraré.

— Ha sigut l'únic fitxatge grana del mercat d'hivern. Alguns aficionats esperen que pugui donar el plus necessari perquè l'equip assoleixi l'objectiu. Comporta una pressió extra?

— Més que pressió, és responsabilitat. Al final, el club ha fet un esforç molt gran per mi i jo he vingut amb la idea de pujar. Sento la responsabilitat d'intentar ajudar l'equip amb la meva experiència també, no només amb gols, i d'aconseguir l'ascens, que és la meva ambició.

— Com valora la seva adaptació al Nàstic des que va arribar?

— Quan vaig arribar, el grup em va obrir les portes. Des del principi, tothom m'ha acollit molt bé, tant el vestidor, com la ciutat i el club. Així que, en aquest sentit, l'adaptació ha sigut bastant fàcil. Els dos entrenadors que he tingut durant aquest període han sigut molt propers. Sempre han parlat amb mi per dir-me què volen que faci al camp i això ho ha facilitat molt tot.

— Ha jugat sis partits i ha marcat dos gols, en les darreres jornades està sent un dels jugadors que més ha aportat en tasques ofensives. Pot dir que està en plena forma?

— Al principi, no ho estava, sobretot pel que fa a ritme de partit, ja que no jugava molt a l'Andorra. A poc a poc, he anat agafant ritme i crec que encara no estic al 100%, però hi soc a prop. Quan ho aconsegueixi podré ajudar més a l'equip, sobretot en el tema de tenir la pilota, perquè és el que ens està costant més en els últims partits. Espero poder donar una mica més en aquest aspecte.

— El Nàstic encadena dos partits al Nou Estadi sense marcar cap gol. Què és el que està fallant en atac?

— Hem de ser tots una mica més ambiciosos, no tenir aquest nerviosisme que tenim de vegades amb la pilota i oferir-se més. És un conjunt d'aquestes coses, també hem d'intentar arribar amb més jugadors a l'atac i estar tots més junts. Ho estem treballant i crec que, en els entrenaments d'aquesta setmana, hem fet un pas endavant. Si aconseguim això i mantenim la solidesa defensiva, els resultats arribaran.

— La temporada passada va anotar 11 gols i va ser un jugador important en l'ascens de l'Andorra a Segona. Quines van ser les claus?

— Una de les més crucials, parlant des de la meva experiència, que he aconseguit dos ascensos, és tenir un bon vestuari i ser un equip. Això, al Nàstic, ho tenim. Ens falta, ara, millorar en el joc, sobretot ofensivament. Estem en una categoria en la qual guanyes dos o tres partits i tornes a estar a dalt. Si agafem una bona ratxa, no ens aturarà ningú.

— Amb Raül Agné va jugar més en punta. Ara, amb el nou sistema d'Iñaki Alonso cau més a la banda dreta. On se sent més còmode?

—L'entrenador m'està col·locant per la dreta, però amb llibertat per anar cap a dins per trepitjar àrea i associar-me amb el davanter i el mitjapunta, no tant com un extrem pur. Els últims anys he jugat molt per l'esquerra. M'agrada més poder fer les diagonals des d'aquesta banda i buscar el gol, però també estic còmode per la dreta.

— El Nàstic pujarà a Segona?

— He vingut aquí amb la confiança que ho aconseguirem. Si no, no hagués fitxat pel Nàstic i m'hauria quedat a l'Andorra. Això sí, per experiència, i espero que com a grup tinguem tots la mateixa mentalitat, cal anar partit a partit. Ara mateix hem d'anar a pel play-off que és el que tenim més a prop. I quan ho aconseguim, ja mirarem on està el primer i, si tenim opcions de lluitar per l'ascens directe, no dubtarem a fer-ho.