Humiliació total al Nou Estadi Costa Daurada (0-4)

El Nàstic està en una situació de caiguda lliure sense frens. Els grana van caure contra l'Eldenseen el que ha sigut una de les majors humiliacions que s'han vist en el Nou Estadi Costa Daurada. Els grana van rebre quatre gols, però per les ocasions i pel joc rival, podria haver sigut una pallissa encara major.

El partit va començar a favor del Nàstic. Els jugadors grana tenien el pla estudiat i es va reflectir sobre el camp. La realitat va ser que els grana van dominar i van quallar uns grans primers minuts. L'Eldensetenia el joc completament bloquejat. El Nàstic pressionava la sortida de la pilota rival i dominava la possessió. Fins i tot, va tenir la primera amb una gran jugada combinada entre tot el mig del camp. Els grana es passaven la pilota al primer toc i la pilota va arribar a l'esquerra. Nil, ahir d'extrem, va centrar a l'àrea iGuillermola va tenir en dos temps. Tot i que la jugada es va invalidar per fora de joc, els dos remats deGuillermo, sol davant el porter, els va fallar.

El control grana es va mantenir uns minuts més. L'Eldenseestava aguantant com podia les escomeses grana i aprofitava per guanyar terreny cada vegada que el Nàstic aixecava el peu de l'accelerador. Després d'uns quinze minuts d'atac sense premi, el partit va canviar de parer. Pablo Fernández es va lesionar i va abandonar elterreny dejoc mentreAarónReyes preparava per sortir a la gespa. El Nàstic es trobava amb un jugador menys,Reytrigava més del compte en preparar-se i l'Eldenseva aprofitar el seu moment. En un tres i no res, van establir el domini del camp i van marcar el primer gol.ÁlexMartínez va centrar al primer pal sense gairebé mirar qui rematava.ManuNietoes va recórrer tota l'àrea grana de punta a punta i va rematar davant de l'atenta mirada d'EricMontesArce, ahir central.

El líder no necessitava res més. Un moment de desconnexió va ser suficient perquè el partit es transformés en un malson. L'empenta que havia mostrat l'equip va desaparèixer i, de nou, es va començar a dissoldre. Les cames que a l'inici impedien l'Eldensejugar, ara no tenien força per fer-ho. Les ganes de portar la pilota a l'àrea rival, van desaparèixer i cap jugador va serprouvalent per liderar cap atac. L'Eldense, senseexcedir-se, va tenir a les seves botes el segon gol amb un ràpid contraatac. El Nou Estadi Costa Daurada va dir prou i va començar a xiular els seus jugadors cada vegada amb més intensitat i, quan va arribar el descans, aquesta melodia va ser la que va acomiadar els jugadors.

L'entrada al segon temps no va millorar la situació, de fet, la va empitjorar. L'Eldensecontinuava dominant, en part per la seva qualitat com a equip, i també per la passivitat total grana. El segon gol no va trigar a arribar. Centre lateral de l'Eldenseal segon pal, tots els defensors grana eren a l'àrea, però l'únic que tapava aquella posició va serGuillermo.Nietoel va superar amb facilitat i va anotar el seu doblet. Després d'això, el partit va anar en caiguda lliure.

Si amb el 0-1 el Nàstic havia perdut l'ambició de l'empat, amb el segon va marcar la mateixa línia. El partit encara podria anar a pitjor. L'Eldenseseguiapressionant i Pedro delCampova veure la segona groga i va ser expulsat per una jugada fortuïta. Amb un home menys, la caiguda va guanyar velocitat. L'Eldensefeia servir el Nàstic de titella. Els jugadors rivals començaven a driblar la defensa grana com volien i es plantaven davant deManuGarcíacom volien. Tantes vegades ho van intentar que al final va caure el tercer gol. El Nou Estadi Costa Daurada es desesperava cada vegada més. El que es podia veure en el camp anava més enllà del desastre i, per posar la cirereta al pastís,Carlosva marcar tot un golàs per l'escaire per acabar de destrossar tant a l'equip, a Iñaki Alonso i a totnastiquerpresent a l'estadi.