«He dedicat moltes hores de treball per arribar on soc ara»

—Han passat uns dies des de la seva estrena. Com ho va viure? Bé, el moment de gaudir va ser després del partit. Ara ja estem completament centrats en el duel de dissabte. El diumenge va ser bonic, però es queda només en una victòria que ha de servir per afrontar el duel d'aquesta setmana amb la mateixa responsabilitat i ganes.

—Va dir que no assimilaria entrenar el primer equip fins a final de temporada.

Entrenar ho he fet sempre, però sí que he aconseguit un d'aquests objectius que et poses a la vida, que és entrenar en el club on has crescut. Estic molt content i vull donar les gràcies al president i el Consell d'Administració. Ara, aquesta confiança l'he de retornar amb treball dur.

—En quin moment va rebre la notícia que era l'escollit per ocupar el lloc de primer entrenador?

Va anar tot molt ràpid. Al final del partit contra l'Eldense, el president em va traslladar la decisió. Em van dir que veien en mi la força i les ganes que necessitava el club. Ens vam donar la mà i vaig començar a centrar-me a millorar l'equip.

—Quin va ser el primer pensament que va tenir?

Va ser un xoc de sensacions que no sabia ben bé com explicar. El primer que vaig fer va ser trucar a la meva parella per explicar-li. Durant la tarda vaig seguir el guió de cada dia. Durant la tarda, no vaig canviar la rutina del dia a dia. Em vaig posar a analitzar el partit i tornar-lo a veure per començar a preparar la setmana, que era molt important.

—El primer que s'havia d'abordar era recuperar l'afició després del que va passar durant el duel contra l'Eldense?

L'afició és molt important. Si veuen el nostre esforç, animen i ens ajuden fins al final. Això dona el plus extra als jugadors i el rival ho nota. Primer de tot havia de recuperar els jugadors, perquè amb això l'afició anava a respondre. El diumenge l'afició va començar a animar-nos des del primer moment i vam tenir la sort de poder marcar aviat l'1-0.

—Creu que hi ha un orgull extra per ser un tècnic de la casa?

Hi ha opinions de tots els colors, però jo crec que sí. L'afició, sobretot aquells que porten molts anys, se solen sentir molt identificats amb la gent que creix a la casa. Ara el que toca és retornar l'estima que he rebut amb victòries, perquè no hem d'oblidar que el que vol tot aficionat és veure el seu equip guanyar.

—Incorporar-se a meitat de temporada és difícil, però ser el tercer entrenador que passa per la banqueta, més. Com afronta el repte?

Amb naturalitat. M'agrada viure la vida amb tranquil·litat, amb les idees clares i sense fer coses estranyes. He treballat de la mateixa manera que faig sempre, preparant cada partit el millor possible i extreure el millor nivell individual de cada futbolista. Tot i que jo soc la cara visible, això és la feina de tot el cos tècnic i treballem per afrontar els duels amb les màximes garanties possibles.

—Creu que estava preparat per convertir-se en el primer entrenador durant el mes de gener quan es va rescindir a Raül Agné i va entrar Iñaki Alonso?

Aquest és un tema en el qual la meva opinió importa poc. Jo m'he concentrat en el que està al meu abast que ha sigut treballar de valent des de la meva parcel·la per ajudar als que estaven al meu voltant. El club sempre ha manifestat la confiança que té amb mi i em van dir que en algun moment arribaria l'oportunitat. A vegades, les paraules se les emporta el vent, però van ser valents i van demostrar la confiança. Ara toca retornar-la amb victòries.

—Durant l'etapa d'Iñaki Alonso va disminuir la seva importància a la banqueta?

Cada entrenador té la seva manera de gestionar el seu cos tècnic. Amb Raül Agné va anar canviant durant el temps. No s'ha d'oblidar que les relacions, amb el temps, guanyen en confiança i amb Agné vaig tenir el temps per a conèixer-nos personalment i futbolísticament. En canvi, amb Iñaki pràcticament no en vaig tenir. Crec que la meva importància no va ser ni millor ni pitjor, va ser diferent tenint en compte el factor temps.

—El darrer diumenge, a nivell futbolístic, es va veure un canvi a l'equip. L'objectiu era recuperar l'essència de l'any passat?

Quan s'entrena s'ha de saber on es treballa i la pròpia idiosincràsia del club. A més, també s'ha de tenir en compte el que vol l'afició. Amb tot això no vull dir que un entrenador s'ha d'adaptar al 100% als equips on treballa, però sí que s'han de tenir en compte tots aquests factors. Al final, si tens la sort que la manera que tens de veure el futbol casa amb l'estil del club i tens uns jugadors capaços, ajuda. Contra la Real Sociedad B vam tenir la sort que els nois van mostrar a la perfecció sobre la gespa tot allò que els vam demanar.

—El canvi també es va veure en els mateixos jugadors, van sortir amb un extra de motivació.

Els jugadors sempre surten a guanyar, això no s'ha d'oblidar. A vegades, els entrenadors tenim l'encert o la sort de transmetre amb més claredat les coses. Els jugadors van arribar al diumenge amb les idees clares i estaven convençuts del que anaven a jugar. Això és va veure sobre la gespa. La realitat és que els futbolistes, com a qualsevol persona, si tenen més segures les idees, les coses surten millor.

—A nivell d'estil de joc, que es pot esperar del Nàstic de Dani Vidal?

Contra la Real Sociedad B es van veure clarament les coses que vaig demanar de l'equip. Volia que tinguessin ànima, que fossin valents i que pressionessin al rival. Vull un equip vertical que si pot jugar més en el camp del rival que en el seu, millor. A més, també els vaig demanar més arribada a l'àrea i, en general, més ocasions. No ens hem d'oblidar que en el futbol el que manen són els gols, així que com més oportunitats tinguis, millor. A més, com més temps passis a camp contrari, menys juga l'equip rival. Hi haurà dies que jugarem contra un club que ens exigirà un futbol més associatiu o passar més temps a la defensiva, hem d'estar preparats. Actualment, el futbol és molt versàtil, intentarem dominar totes aquestes facetes, però la línia que hem de seguir és la que vam mostrar el darrer diumenge.

—El seu inici en el Nàstic va començar quan tenia vuit anys.

El meu primer pas en el Nàstic va ser com a porter en el benjamí. Vaig passar per totes les etapes del futbol base fins a arribar al primer any del juvenil. En aquell moment vaig marxar a jugar a Cambrils i, als disset anys, vaig començar a entrenar un equip cadet. Els estic molt agraït per apostar per un noi tan jove com era. Aquesta oportunitat va fer que, tres anys després, tornés al Nàstic amb 20 anyets per entrenar el cadet B. Aquest és el club de la meva vida, quan vaig tenir l'oportunitat de tornar ho vaig fer. A partir d'aquell moment vaig entrenar també el juvenil B i el A. En un impàs vaig passar també a dirigir l'infantil B a meitat de temporada, vaig fer tasques de coordinació del futbol base i, després vaig dirigir la Pobla de Mafumet, el filial del Nàstic. L'any passat vaig aterrar al primer equip com a segon entrenador de Raül Agné i, al final, he aconseguit arribar a primer entrenador.

—Va canviar de jugador a entrenador molt aviat. Va veure que la seva vocació era dirigir?

Sí, tenia clar des de ben petit que em volia dedicar a això. Un és realista amb la seva capacitat i veia que si seguia de jugador podia acabar jugant en un equip de Tercera Divisió, però creia que tenia molt difícil arribar al futbol professional. A més, m'apassionava entrenar i, quan tenia 17 o 18 anys, vaig posar una balança tots els pros i els contres per saber si el que m'agradava més era entrenar o jugar. Finalment, em vaig decantar per entrenar i em vaig esforçar de valent per acabar arribant on soc ara.

—A la Pobla de Mafumet va entrar en una situació molt similar a la d'aquesta temporada amb el Nàstic.

Tenia poc temps i necessitava resultats aviat. En aquest sentit, sí que és similar. De fet, encara tenia menys temps perquè vaig començar a entrenar un dimarts i tenia el primer partit oficial el dimecres. Aquell moment va ser l'any de la covid, la lliga era molt curta i l'equip tenia un dèficit important de punts. Després del primer partit va arribar el Nadal i vaig poder treballar durant dues setmanes sense competició, això sí que va ser diferent.

—En aquell moment sabia que el somni d'entrenar el primer equip estava més a l'abast?

El somni d'entrenar al primer equip el tenia des de molt abans, des que era ben petit. Sabia que no era una cosa que es podia aconseguir en un, dos o tres anys. Un ha de ser ambiciós, però s'ha de saber gestionar aquesta emoció i estar tranquil durant el dia a dia. Al final, he passat molts anys treballant des que vaig començar a dirigir el cadet B fins ara. Van ser moltes hores de treball dedicades al mateix objectiu a llarg termini que era asseure'm a la banqueta del Nou Estadi Costa Daurada com a primer entrenador.

—Ara que ha arribat, quin és el seu objectiu a nivell personal?

Primer de tot, gaudir del dia a dia. Està clar que un ha de ser ambiciós i intentar arribar al futbol professional en un futur és un objectiu. Ara tinc l'oportunitat perfecta d'arribar a aquesta meta amb el club de la meva vida, així que treballaré de valent per aconseguir-ho. Està clar que amb tranquil·litat, motivació i gaudint del treball del dia a dia es pot aconseguir. Com he dit referint-me als jugadors, si gaudeixes cada dia, rendeixes millor. Amb els entrenadors passa el mateix. Si seguim insistint, els objectius arribaran segur.

—Aquest cap de setmana visitarà el Johan Cruyff, l'estadi on va «debutar» l'any passat.

Molta gent del meu entorn personal m'ha comentat aquesta anècdota. Va ser un dia assenyalat al calendari, això és veritat, però tant de bo Raül Agné no hagués estat expulsat aquell dia. Els fets van transcórrer d'aquella forma i ja està. De la mateixa manera que la setmana passada, tinc moltes ganes de jugar el partit. Tenim avui, dijous i divendres per preparar el partit i cada entrenament el dedicarem a que els futbolistes arribin amb les idees clares. Enfoquem l'encontre contra el Barça Atlètic com si fos l'últim de la lliga.

—Quin és l'objectiu de la temporada?

Hem de mirar a curt termini. Ja ho vaig dir amb anterioritat i ara ho torno a destacar. No sé si vam estar més encertat o menys, però fa unes setmanes vam plantejar objectius a mitjà termini a dos o tres partits vista i està clar que no va funcionar. La setmana passada ens vam centrar completament en el partit contra la Real Sociedad B i ens va sortir bé. Si una cosa funciona, no s'ha de canviar així que contra el Barça seguirem en la mateixa línia i jugarem com si fos l'últim partit per emportar-nos els tres punts. Més enllà del dissabte no mirem.

—En aquest partit el Nàstic prepara una nova marea grana per acompanyar l'equip. Què li pot dir a l'afició per a tenyir l'estadi Johan Cruyff de grana?

Vull transmetre el mateix missatge d'il·lusió que vaig plantejar fa una setmana. Que tots els aficionats que puguin venir ho facin, perquè trobaran de nou un equip reconeixible que sortirà a mossegar i lluitarà per aconseguir els tres punts des del primer moment. Serà un equip agressiu amb molta gana i ens ho deixarem tot sobre la gespa. Estaré agraït per a tots aquells aficionats que vinguin a animar, perquè ens ajudaran de la mateixa manera que el darrer diumenge.

«Després del rebombori inicial, Raül Agné em va trucar per felicitar-me»

—Com va viure els dos cops de la temporada amb els canvis d'entrenador?

Són moments difícils que van plegats amb el que és aquest negoci. El que has de fer és intentar plantejar aquests moments amb calma i intentar buscar cada dia les solucions per millorar les coses i assolir els objectius.

—A la roda de premsa de comiat de Raül Agné se'l va veure especialment tocat.

Al final, el tracte fa el parentiu. Vaig estar una temporada i mitja amb Raül i aquest temps va haver-hi molts alts i baixos. Quan les coses van malament, tots els que vam estar, tant jugadors com el cos tècnic, ens vam unir i això em va crear una relació professional i personal més forta amb Raül. Després, a la roda de premsa va sortir el que va sortir.

—L'ha escrit Agné durant aquests dies?

Sí, en el moment que va rebre la notícia em va escriure. Ell sap com funciona aquest món i sabia que els primers dies serien molt convulsos, amb moltes trucades i amb molta feina així que, dos o tres dies després del diumenge, una vegada que ja havia passat tot el rebombori inicial, em va trucar i vam estar parlant. Està molt content amb mi per haver aconseguit el lloc. Al final, tenim una relació personal que espero que duri molt de temps, l'estima és mútua.