«Siguin 10, 30 o 90 minuts, surto a morir al camp»

— Li ha tocat una temporada complicada per establir-se al primer equip.

— No estan sortint les coses com esperàvem, però en l'àmbit personal estic content d'haver debutat i ser un més del primer equip. A nivell de creixement, com diuen, contra més adversitats, més fort et fas. He après molt, però hauria estat molt millor que la temporada acompanyés pel que fa als resultats.

— Com va ser el procés de la seva entrada al primer equip?

— Sabia que faria la pretemporada amb el primer equip, però no que arribaria on soc ara. En teoria, havia de jugar a la Pobla de Mafumet i entrenar amb el primer equip. Vaig gaudir de molts minuts durant l'estiu, després vaig ser titular a lliga i vaig marcar un gol. Això infla la moral.

— Va haver-hi alguna xerrada amb Raül Agné en aquell moment o la incorporació va ser més natural?

— Una mica de tot. Alguna vegada em va agafar per banda i em va dir que si continuava treballant en aquesta línia i esforçant-me al màxim durant els partits, tindria un espai. Crec que m'ho vaig guanyar i ell va mostrar-me la seva confiança.

— Va començar de titular i, ara, és el revulsiu des de la banqueta. Que opina del canvi de rol?

— M'agradaria jugar tots els minuts possibles, però sé que és difícil prendre la posició a altres jugadors. El rol de revulsiu també m'agrada. Estic preparat per donar-ho tot en qualsevol moment. Tinc molt clar que, siguin 5, 10, 30 o 90 minuts, m'he de buidar sobre la gespa.

— Hi ha més pressió a l'hora de sortir amb 15 minuts per revertir el 0-1 del diumenge o jugar de titular?

— De titular. Òbviament que, una situació com diumenge, és complicada, però, al final, soc conscient del temps jugaré. Si tinc 15 minuts, sé que en aquella estona he de morir sobre la gespa. Aquesta és la mentalitat perquè, a l'hora d'encarar un defensa, has de tenir seguretat perquè ell estarà més cansat. En canvi, de titular mai saps el temps que jugaràs. Potser et dosifiques per arribar a disputar tot el partit i et canvien al minut 50.

— Ser substituït és una cosa que li preocupa especialment?

— Va haver-hi una època que em van canviar quatre partits seguits a la segona meitat. Em va afectar una mica, però el meu pare, el meu representant i anar al psicòleg em va ajudar a superar-lo. Pensava que era culpa meva perquè estava jugant malament i això m'afectava. Vaig aprendre que no té res a veure. Al final, és la decisió de l'entrenador pel bé de l'equip així no hi puc dir res perquè soc un més. Vaig aprendre que el que podia fer era jugar al màxim els minuts que siguin. Ara, tinc més confiança i estic agraït de cada oportunitat que em donen.

— Com veu la seva evolució?

— Al principi de la temporada em sortia tot. Després va arribar la ratxa negativa en la qual, anímicament, estava pitjor i no intentava tantes jugades per por de perdre la pilota o que em diguessin alguna cosa. Ara tinc confiança plena i sento que tant l'equip com Dani Vidal també confien en mi. Quan surto a jugar, sé el que faig bé i el que faig malament i intento explotar les meves virtuts que són encarar els defensors i buscar la jugada. Si miro enrere, ha passat tot molt ràpid i, al mateix temps, em fa la sensació que hem viscut moltes temporades dins d'aquesta.

— És un jugador de banda, però, amb les baixes per lesió, també ha sigut segon davanter. On es veu més còmode?

— Depèn de cada partit i del que necessiti l'entrenador. El que més m'agrada és córrer a l'espai. Si la línia defensiva està molt avançada, prefereixo jugar de davanter i si el que necessita l'equip són centrades laterals, doncs cap a la banda a buscar l'u contra u.

— És l'encarregat oficial de generar jugades d'estratègia en els serveis de banda.

— La veritat és que, no sé per què, ho he fet des de petit. No sé si és per força o per tècnica arribo a posar bé la pilota a l'àrea. Potser no soc el que més força té de l'equip, però soc el que l'agafa més ràpid per generar una jugada.

— Què li falta a l'equip per trobar el gol que no va aconseguir contra el Real Unión?

— Aquest dimecres hem parlat al vestuari de les coses que falten. L'equip està treballant bé i fa setmanes que generem moltes oportunitats per marcar, però potser no tantes de clares. Aquest cap de setmana tocarà traduir les oportunitats en gols.

— L'equip torna a Las Gaunas, un estadi que, a la primera volta, va arribar en una situació límit.

— Sabem que ens juguem molt i que hem de guanyar costi el que costi. Plantegem un partit amb molt ritme. Tenim la confiança que hem guanyat les dues vegades que hem anat allà enguany. Aquest cap de setmana toca la tercera.

— Precisament, l'UD Logroñés va ser l'equip que va marcar el seu únic gol.

— Cada setmana penso en el gol. Vull marcar el segon ja i seria una bona notícia que arribi aquest cap de setmana i que sigui, precisament, contra el mateix equip.

— És un moment crític de la temporada. Com està l'equip anímicament?

— L'última derrota va ser un cop dur, havíem de guanyar, però no ho vam poder fer. La part positiva del futbol és que cada setmana tens una oportunitat per redimir-te. Ara, tots tenim una energia brutal i de cara diumenge s'ha de notar segur.