«Hem espremut al màxim els recursos dels quals hem disposat»

— Han passat dues setmanes del final de la lliga. L'ha trobat curta?

— Sí. Personalment, no porto gens bé aquesta aturada. Falten quatre mesos fins que torni a arrencar la temporada i no m'agrada estar inactiu.

— Com valora la temporada de l'equip?

— Molt positivament. Hem espremut al màxim els recursos dels quals hem disposat i ens hem quedat a prop del play-off. Ens ha faltat aquest punt d'ofici i veterania en els moments puntuals per acabar de trencar la barrera i lluitar per l'ascens.

— Ha costat adaptar-se?

— Cada any es rejoveneix la plantilla i s'ha d'enfrontar a una categoria molt difícil plena d'equips experimentats. És un procés d'aprenentatge que requereix temps i es va consolidant amb el pas de les jornades. És complicat perquè competim en un mercat contra poderosos filials. Per aquest motiu, estic content amb la temporada en general, perquè hem optimitzat al màxim els recursos.

— La Tercera RFEF és un grup curt i amb competència, què és el que necessita un equip que aspira a pujar?

— El més fonamental és ser un equip regular. Enguany s'ha vist clarament. Els petits transatlàntics com l'Europa, el Sant Andreu i l'Hospitalet ho han sigut, i per això s'han mantingut a dalt. A més, si no encaixes gol, tens molt guanyat. En algunes fases d'aquesta temporada rebíem gols amb excessiva facilitat i això ens ha arribat a penalitzar.

— Com es veu en aquest paper de formador, entrenant el filial del Nàstic?

— M'agrada molt. Potser és un tòpic, però els nois que he tingut el plaer de dirigir m'han fet millor entrenador. Cada dia he de superar-me com a gestor de grup i en metodologia. De la mateixa manera, el meu cos tècnic també m'ha ajudat i estic content d'haver contribuït en la unitat d'aquest grup, perquè durant tota la temporada hem sigut un equip compacte i compromès.

— Hi ha una coordinació amb el primer equip per establir un mateix estil de joc?

— És difícil. En gran part perquè les dimensions d'aquest estadi no tenen res a veure amb les del Nou Estadi. Aquí venen els equips i, si es tanquen enrere, poden defensar fàcilment l'àrea sense deixar gaires espais. El que aposto per a l'equip és un futbol vertical, intens i d'explotar les transicions. Amb les eines que tinc, he aconseguit un estil molt vàlid que ens ha ajudat a esprémer al màxim el talent de l'equip.

— Enguany una bona quantitat de jugadors han entrat en dinàmica del primer equip.

— Aquesta és una de les nostres funcions com a filial, nodrir de talent al primer equip. Una de les ensenyances que insisteixo als meus jugadors és que no s'han de conformar amb què els obrin la porta, l'han de tirar a terra. Jugadors com Marc Montalvo, Marc Álvarez i Dani Parra ho han fet enguany. Aquesta és una motivació extra, però el més important no és arribar, sinó consolidar-se.

— L'últim a debutar va ser Boaz Hallebeek, el capità de l'equip.

— És un líder natural. Al principi li va costar, perquè jo no el posava a jugar. Va saber estar a l'altura de les circumstàncies, en cap moment va abaixar els braços, es va queixar o va demanar explicacions. Va mostrar una mentalitat molt professional i es va guanyar la posició a la gespa. Li tinc estima perquè veig en ell els valors que he defensat jo com a futbolista professional.

— L'altre en entrar en convocatòries ha estat Albert Querol.

— És un cas semblant. Té molt potencial: amb una gran arrencada per banda i una bona capacitat de centrada i remat. És un noi molt humil i treballador i si segueix per aquesta línia arribarà lluny. Crec que pot explotar el seu talent en camps grans.

— Aquesta temporada se li acaba el contracte. Vol continuar?

— És una qüestió que hem de parlar pròximament. Vull escoltar la idea del club i, si la proposta em sedueix, continuaré un any més si l'entitat també vol. La meva voluntat és continuar, però, com tot, encara s'ha d'arribar a algun acord.