«Em deia que o m'espavilava per jugar com abans, o no calia que participés»

— Després d'una setmana de tensió i dies de celebracions, torna a la normalitat.

— Encara ho estic assimilant. Aquest dimarts la Federació ha pujat la classificació general d'EBA i hem quedat segons. Ascendir a LEB Plata com a campions de grup, després d'una temporada marcada per les lesions en la qual ni jo vaig començar la lliga regular... Estic molt emocionat i ja penso de cara a la següent.

— Com va viure els primers mesos de temporada sabent que potser no tornaria a jugar enguany?

— La vaig afrontar bastant bé. És veritat que, en el moment que em confirmen que la lesió és als lligaments creuats, vaig viure un moment complicat. Al final, no puc viure sense el bàsquet, però no quedava una altra cosa que continuar. A vegades era difícil veure com jo m'havia de quedar al gimnàs mentre la resta baixava a entrenar. Jo ja pensava en la pròxima temporada, però vam arribar a fases quan ningú s'ho esperava i vaig poder jugar.

— Quedar-se sense una peça important com vostè va ser un cop dur per a l'equip?

— En tot moment vaig evitar que el grup pensés en la meva lesió. Els vaig dir que, si jo no hi soc, algú hauria de fer una passa endavant i fer la meva feina. Al final és el que ha fet l'equip. Les primeres setmanes va haver-hi un estat de shock general, però tots han fet un pas endavant, també els menys habituals, i per això hem arribat a la fase d'ascens.

— Com va viure tota la temporada des de la banqueta?

— Va ser una experiència molt frustrant. Mai m'havien assenyalat una tècnica com a jugador i aquesta temporada, a la banqueta, me n'han assenyalat dues. Soc una persona que sempre anima a l'equip, sigui a la pista o des de la banqueta.

— Va ser un exercici d'entendre com viu Berni Álvarez els partits.

— Crec que m'ha contagiat. Recordo el partit contra el Pinar, l'últim de la fase d'ascens, que li vaig dir a l'entrenador rival que si el meu tècnic es queixa per les faltes, jo també ho he de fer. D'altra banda, durant la fase regular, en partits com el del Roser al Serrallo tenia moltes ganes de sortir a jugar i aportar el meu granet de sorra, però no podia.

— Durant la temporada també va haver-hi moments durs. Quin va ser el seu paper?

— Sempre dic que, sigui bon o mal partit, quan s'acaba, toca oblidar-ho i pensar en el següent. Derrotes com les del Roser o el Valls al Serrallo, vaig dir als companys que només havíem de pensar en el següent entrenament i millorar els errors comesos.

— Com es va assabentar que el CBT jugaria la fase d'ascens?

— Des de ja fa uns mesos, Miquel Basterra em deia que jo seria el fitxatge de la fase d'ascens. En aquell moment era molt complicat. Quan el Valls perd i som tercers, començo a pensar si podria arribar a jugar o no. En una xerrada amb Rubén Llanos, vaig quedar que havíem d'anar a pams. Cada dia em sentia una mica millor, però eren set mesos sense jugar.

— Vau arribar a la fase d'ascens sense pressió.

— L'objectiu era competir cada partit i que passés el que havia de passar. Potser vam entrar de rebot, però ens vam guanyar la tercera plaça nosaltres mateixos. Una vegada vam guanyar el primer partit veiem que amb competir bastava, però també podíem apuntar a vèncer els següents rivals.

— Tenia por de tornar a lesionar-se a l'hora de jugar?

— No. En un primer moment, Rubén Llanos, una persona que m'ha ajudat molt, em va dir que si havia de tenir por, no calia que jugués. En l'amistós contra el Mataró no ho veia clar. Em faltava aquest punt que et dona jugar durant tota la temporada. Els dos entrenaments posteriors van anar bé, però els primers 4 o 5 minuts que vaig jugar contra el Socuéllamos, no em sentia còmode. Quan em van canviar, vaig pensar que o espavilava, o no podria tornar a jugar com abans, tal com li vaig prometre al Berni Álvarez i, llavors, no calia que participés. He donat més del 100%.

— Remuntar i guanyar el Socuéllamos a la pròrroga va ser clau?

— He tornat a veure els darrers quarts i pròrrogues dels tres partits. Cap equip ha patit tant com nosaltres durant la temporada i, en els moments de pressió, això ens va fer millors. Vam fer click abans d'entrar a la pròrroga i està clar que guanyar el primer partit, en una fase d'ascens, és extremadament important.

— En el segon partit va ser clau forçant una falta en atac que el va enviar a terra.

— Quan defenses un jugador durant tot el partit, saps com es mou. Ells volien anotar ràpid i sabia que havia de posar-me al mig. Si surts a jugar pensant en la lesió, aquesta acció no la fas. Durant el partit anava alliberat i concentrat, només em vaig enrecordar de la lesió quan a l'hotel m'havia de posar gel al genoll.

— Com es va viure la nit prèvia al tercer i definitiu partit?

— En aquell moment va ser quan vam sentir una mica de pressió o nervis. Ets conscient que depens de tu mateix i que un sol partit decideix tot el que has treballat fins ara. Però teníem la confiança que si sortíem a fer la feina i donàvem el 100%, sortiria bé.

— Fa sis anys que és a l'entitat. Com valora que l'objectiu l'hagi aconseguit un equip format en gran part amb jugadors de la casa?

— És un treball molt positiu. Tenim la sort de ser l'únic equip de les fases en poder-ho dir. És una molt bona feina que fa el club i, enguany, ens ha portat a Plata.