«Tant de bo que el de dissabte no sigui el meu últim partit amb el Nàstic»

— En qualsevol altra situació, el punt assolit a Amorebieta hauria sigut molt bo. Després de la mala temporada del Nàstic, sembla poca cosa?

— Els dos equips estàvem en situacions molt diferents. Si mirem pel descens, el punt va ser bo perquè ens vam salvar matemàticament. Per la part de la Copa del Rei, no és tan positiu perquè sumant tres ens hauríem assegurat l'objectiu. Per l'esforç i el partit, jo crec que vam sumar un bon punt.

— El gol va arribar per una gran centrada per la teva part.

— Vaig veure a Pablo i Quintanilla a l'àrea i no vaig dubtar. A vegades busques el centre i envies la pilota fora del camp, però va sortir bé. El gol de Quintanilla va ser important perquè durant la primera part no teníem bones sensacions i, a partir de la diana, vam millorar.

— Potser a l'equip li han faltat jornades per pujar a la classificació?

— En una temporada amb tres entrenadors diferents, tot és més complicat. Vam viure un moment molt dolent amb la sortida de Raül Agné i, seguidament, l'equip va estar cinc o sis setmanes sense rumb. Crec que aquest temps és el que ha pogut faltar. En aquest tram final de temporada amb Dani Vidal, malgrat que vam encadenar dos o tres partits dolents amb derrotes, hem sortit reforçats. L'equip ha canviat a millor i hem lluitat tots els partits. Si fos un combat de boxa per punts, hauríem sortit guanyadors.

— Com ha viscut la temporada a nivell personal?

— Ha sigut molt complicada. Soc un jugador que necessita el futbol en el meu dia a dia. Necessito competir i la lesió em va fer passar-ho malament. Viure tant de temps apartat sense saber el que falta per poder tornar, se't fa etern. Aquest també és el meu últim any de contracte al Nàstic. Quan estàs en un equip com aquest sempre aspires a tot i, quan veus que les oportunitats es malbaraten i no pots estar en el terreny de joc, encara es fa més dur.

— Els mesos que va faltar per la lesió, justament van ser els més durs per a l'equip. Va sentir impotència?

— Sí. Com qualsevol aficionat que veu el futbol, va haver-hi partits en els quals no em vaig sentir identificat amb el joc de l'equip. Les sensacions eren dolentes. Al final, pots guanyar, perdre o empatar, però si les sensacions no són bones, el resultat és encara pitjor.

— Va tornar per disputar el partit contra l'Eldense al Nou Estadi. Considera que va ser el pitjor moment de la temporada?

— Potser sí. L'etapa d'Iñaki Alonso va ser complicada. No per ell, sinó per com estava l'equip. No va arribar en un bon moment. Ell tenia una idea fixa, però el missatge no li va arribar a l'equip. En el terreny de joc no veies avanços, sinó que l'equip estava pitjor a nivell de sensacions que amb Raül Agné. Contra l'Eldense ens van caure quatre gols i vam tocar fons. Crec que el club va encertar a l'hora de posar a Dani Vidal a la banqueta.

— Durant la temporada el Nàstic ha patit molt en defensa. Quines sensacions tenia quan les coses no sortien?

— L'any passat, quan les coses no sortien, tiràvem la línia defensiva enrere i, llavors, era difícil que ens marquessin. Enguany, Agné es va encapritxar a l'hora d'avançar la línia i teníem més espais que tapar. Quan la pressió de l'equip no és bona i coordinada, acaba resultant en feblesa defensiva. Amb Dani Vidal, hem millorat molt aqeust aspecte durant últim tram de temporada.

— Aquests darrers partits s'ha vist un Nàstic més similar al de l'any passat. Era el que feia falta per trobar el rumb?

— Sempre he dit que un equip que vol estar a dalt, ha de ser fort en defensa. Si mirem la classificació, els que estan a dalt tenen menys de 30 gols encaixats. Això ho hem millorat i els resultats han sigut més positius en general.

— Quin és el millor moment de la temporada?

— Em quedo amb la Copa. Vam competir de tu a tu contra un equip de Primera Divisió. Jo m'estava recuperant de la lesió, però vaig demanar viure-ho des de la banqueta. Va ser un gran moment en general perquè, entre copa i lliga, vam encadenar bons resultats, així que em quedo amb aquest, malgrat que no vaig poder jugar.

— El dissabte és l'últim partit de lliga. Com s'afronta quan hi ha poc en joc?

— Hi ha molt en joc, perquè potser és l'últim partit que disputaran alguns jugadors al Nou Estadi. A més, ens juguem la Copa del Rei. Si és més o menys important, ho ha de valorar cadascú. Ens acomiadem de l'afició després d'un any dolent, així que no ens podem permetre regalar res. S'ha de jugar amb la mentalitat de guanyar i donar a tots els nastiquers, com a mínim, aquesta última alegria.

— El seu contracte acaba a finals de juny. Té voluntat de continuar?

— Per la meva part sí, ho he dit sempre. El club haurà de valorar el meu rendiment aquests anys. Sempre vaig de cara, soc una persona que ho dona tot i intenta aportar a l'equip tant dins com fora del terreny de joc. Amb la directiva no tinc cap problema, al contrari, estic molt agraït per aquests anys que he viscut aquí. No sé si dissabte serà el meu últim partit aquí, tant de bo que no, però estic molt agraït amb ells i a tothom. Han sigut tres anys que he estat molt a gust i li tinc molta estima a la ciutat i a la gent d'aquí.