Dani Vidal, l'entrenador més eficaç

El Nàstic de Tarragona va tancar el dissabte un any decebedor respecte a l'objectiu marcat de l'ascens directe a principis de curs. Els grana van aconseguir el premi de consolació: una victòria contundent per 3-0, per posar punt i final amb alegria a la temporada i la classificació per a la Copa del Rei, després de la derrota de l'SD Logroñés. El Nàstic ha sigut vuitè amb 53 punts i es va quedar a set del play-off d'ascens i a set del descens.

En aquesta temporada han passat tres entrenadors per can Nàstic i, amb els números a la mà, el més efectiu amb la plantilla ha estat Dani Vidal. En la seva primera experiència a la banqueta ha acabat amb una mitjana d'1,69 punts per partit, superior la de 0,83 d'Iñaki Alonso i la d'1,37 de Raül Agné. Els números que ha obtingut són de play-off, però sigui per l'herència obtinguda o per no aconseguir una ratxa positiva més perfecta, la realitat és que no els va aconseguir.

Etapa Agné

Raül Agné va guanyar-se la continuïtat, però l'estil de joc mostrat l'any passat no va quallar entre l'aficionat grana. D'aquesta manera, el de Mequinensa va decidir avançar línies i buscar un joc més combinatiu que directe, sense tancar-se al darrere. L'inici de temporada va ser dur. Agné va assolir 5 dels 18 punts possibles. Ben aviat, el tècnic aragonès es va trobar en la peculiar situació de l'ultimàtum, que va superar.

Al mes de desembre, després de la victòria contra el Barça Atlètic, va ser l'última vegada que l'equip va estar entre els cinc primers. L'èxit del Nàstic a la Copa del Rei, amb la victòria contra el Màlaga i competint contra l'Osasuna de Primera Divisió de tu a tu, va tapar una realitat a la lliga: l'equip s'estava dessagnant per la tendresa defensiva i, d'altra banda, les armes de l'atac estaven romes. Agné va deixar l'equip a quatre punts del play-off, amb les mateixes victòries i derrotes.

Alonso ho empitjora

Amb el pretext de mantenir el cos tècnic d'Agné, Iñaki Alonso va arribar per donar un gir a l'equip. Ho va intentar reiteradament, perquè a cada partit que passava, el sistema de joc variava, passant d'un 4-4-2 en forma de rombe al mig del camp fins a veure's obligat a tornar al 4-4-2 amb extrems a les bandes, l'onze habitual de l'equip.

La seva idea no va quallar en cap moment i, de fet, va ser l'únic dels tres entrenadors que no va ser capaç de guanyar al Nou Estadi. En dos partits va sumar dos insípids empats contra l'SD Logroñés i el Bilbao Athletic, en els quals l'equip grana gairebé no va oferir futbol. Després de sis partits i entrant en el top 3 d'entrenadors més efímers de la història grana, va marxar deixant el Nàstic a deu del play-off i a un punt del descens després de la derrota més contundent de la temporada, un 0-4 contra l'Eldense.

Amb Vidal, l'objectiu final ja havia canviat al de la permanència. El tècnic va recuperar l'estil d'Agné de l'any passat: guanyar des de la defensa. Aquesta tècnica va fer funcionar un equip trencat i va obtenir resultats i es va quedar a set del play-off. No tot va ser positiu, Vidal també va patir una sequera de tres partits sense guanyar a causa de repetir l'habitual problema de la temporada: atacar. Qui sap que hagués passat de no haver fallat contra l'Osasuna Promesas, l'Atlético Baleares i el Real Unión. Amb tot, va assolir els objectius marcats pel club: la permanència i la Copa del Rei.