«En un rescat per allau, les reaccions ràpides marquen la diferència»

— Aquesta temporada ha competit en un nivell molt alt al Freeride World Qualifier.

— Ha sigut la millor temporada quant a resultats. De quatre competicions, n'he guanyat tres. Per classificar-me al FW Tour només havia de superar en posició a la meva perseguidora a l'última competició, però, llavors, vaig ser víctima d'una allau a la cara sud del Mont-Fort de Verbier, a Suïssa.

— Què va passar?

— Va tenir lloc mentre feia l'aproximació cap al punt inicial del descens. Al segon gir que vaig fer amb la planxa de neu vaig notar com tota una capa de neu es començava a trencar des del darrere. No podia escapar i l'allau em va arrossegar més de 350 metres. Em vaig quedar enterrada sota la neu. Era una situació angoixant, em costava respirar i, al mateix temps, hi havia un silenci complet. Em vaig desmaiar i ja no recordo més fins que em van rescatar. Van trigar gairebé 15 minuts.

— Hi havia risc d'allau?

— Competir a aquella cara es va decidir a l'últim moment per condicions meteorològiques. Potser podia haver-hi alguns indicis, però en aquell moment no es van veure. Un guia de muntanya em va dir que mai havia tingut lloc una allau allà en el temps que portava treballant.

— Quan passen aquestes coses s'evidencia el perill d'aquest esport?

— Tots els freeriders som conscients que per molta habilitat o talent tinguis, sempre hi ha un factor extern que no pots controlar. Les allaus són la pitjor por dels riders i, per molt preparat que estiguis, fins que no les vius de primera mà no saps realment com et pots sentir.

— Tenir coneixements previs de com actuar en aquest tipus de situacions és crucial.

— Sí i, de fet, em van rescatar dues companyes rider que tenien experiència en aquestes situacions. Elles estaven encarant l'últim tram quan van veure la situació i no van dubtar en ajudar-nos. Van atendre primer a Celina, qui també va ser víctima de l'allau. Després van veure com la meva planxa de neu sobresortia una mica i em van desenterrar a mi també. La ràpida reacció va marcar la diferència, perquè, en aquesta situació, cada minut és important. Per sort, no vaig patir lesions greus. Quan estem a la muntanya, totes les que formem part d'aquest esport som un equip. Jo he de confiar en elles perquè em puguin salvar la vida en un moment i elles han de confiar en mi.

— Com es prepara cada rider per una situació així?

— Per seguretat hem de portar una pala, una sonda i un detector d'allaus. A banda, jo duia una motxilla airbag per evitar quedar enterrada sota la neu com a mesura extra, però, malauradament, no la vaig poder activar a temps. A més, cada any participo en cursos de rescat. Per aquest motiu, demano a tothom que evitin sortir de les pistes d'esquí si no tenen els coneixements i el material adequats.

— Creu que, després de l'accident, s'hauria de millorar en temes de seguretat?

— Cadascú ha d'extreure la seva part de responsabilitat i errors. D'aquestes situacions s'ha d'aprendre. Per la meva part ja reflexiono de com podria haver actuat per evitar-ho i crec que cadascú dels implicats en aquest esport hem d'aportar una mica per evitar nous successos com aquest.

— Ha tornat a agafar la planxa de neu?

— Dues setmanes després de l'accident tenia un viatge a Noruega per temes comercials. Estava programat, però em van donar la llibertat d'escollir si volia fer-ho o no. La meva mare em va encoratjar per anar-hi, tot i que ella no li feia gens de gràcia. Em va dir que si volia continuar amb l'esport, havia de tornar a la neu com més aviat millor. També em va donar confiança que les condicions de la neu eren les idònies. Vaig tenir dies millors i d'altres pitjors, però aquell viatge em va ajudar molt.

— Ara, com es troba?

— Millor. Al principi tenia molts atacs de pànic i ansietat. Després del viatge necessitava parar, així que vaig tornar a casa amb la família i els amics. M'han omplert d'energia, amor i motivació veure'ls després de tant de temps. A més, vaig començar teràpia i, poc a poc, tot m'ajuda a superar el que vaig passar i estar cada dia una mica millor.

— Pensa a tornar a competir?

— Ara, em centro a estar bé mentalment i el que hagi de ser, serà. L'snowboard és la meva passió i mai el deixaré de fer.