«Els liniers som com els porters, tenim 3 o 4 jugades i les hem d'encertar»

— Arbitrar va ser sempre el seu destí?

— Soc un apassionat del futbol. Primer jugava i després vaig aconseguir els dos carnets d'entrenador. En acabat, vaig començar a xiular i tenia com a objectiu arribar a professional. Tot i que ho veia inassolible, vaig picar pedra passant per totes les categories i al final ho he aconseguit. Fa 20 anys que xiulo.

— Com a tarragoní, sempre li toca xiular lluny de la ciutat.

— Jo soc molt nastiquer. De fet, vaig coincidir molt amb Dani Vidal en els partits de futbol base. Tant de bo pogués compartir categoria a Segona Divisió amb el Nàstic, poder analitzar els partits per preparar-me seria un 2x1. Estan treballant bé i, tard o d'hora, pujaran.

— Aquesta temporada el Nàstic va tenir una polèmica amb els àrbitres contra el Baleares.

— Vaig veure la jugada i, en la meva opinió, l'àrbitre va encertar anul·lant el gol de Manu García. És una jugada difícil, fins i tot a càmera lenta costa de discernir, però toca la mà. Amb tot, els àrbitres acabem pagant els nostres errors si fallem. El d'aquell partit ha descendit enguany, però no per aquella jugada. A Vigo, l'àrbitre que va xiular el Villarreal B-Nàstic tampoc va pujar, tot i tenir-ho de cara. Al final, ni els equips ni àrbitres no pugen o baixen per una jugada.

— Enguany s'ha estrenat a Segona Divisió. Com ha anat l'experiència?

— L'adaptació va ser difícil perquè hi havia un salt de nivell molt elevat entre Primera Federació i Segona Divisió. El nivell de joc, la velocitat dels jugadors, les càmeres i el funcionamentdel VAR afecten, però amb tres partits vaig tenir prou per agafar rodatge. He aconseguit la permanència, que és un objectiu tan important com quan vaig pujar l'any passat.

— Com és treballar amb el VAR?

— A mi m'agrada, crec que és una eina que fa més just el futbol. Una altra cosa és com s'apliqui, perquè al final hi ha persones al darrere i les persones ens equivoquem. Abans, quan cometia un error greu havia de passar el dol. Ara, si m'equivoco, el VAR em corregeix.

— Afavoreix les reclamacions?

— Tenim un protocol establert per saber quan ha d'intervenir. A més, els àrbitres treballem amb un delay en el qual hem d'esperar una mica a aixecar la bandera o xiular i això, a vegades, no s'entén i provoca reclamacions. Tot està reglamentat i sempre hi ha un motiu al darrere de cada decisió.

— Quin criteri se segueix per puntuar les vostres actuacions?

— Cada partit tenim diferents tipus d'avaluacions. Primer, tenim un informe directe d'una persona del comitè tècnic que està al camp i dona la seva opinió subjectiva. Després, una altra persona fa una segona avaluacióper televisió. Finalment, nosaltres hem de fer una autoanàlisi després de cada partit.

—Com és el dia a dia d'un àrbitre professional?

— Ara, el meu treball és cuidar-me, estar a un bon estat de forma i analitzar jugades. L'horari és flexible i em toca xiular cada dues setmanes. Els dilluns surten les designacions i una agència ens gestiona els desplaçaments. La norma general és que hem d'estar a la ciutat on xiulem a les vuit de la tarda del dia anterior al duel. Quan comença el partit, la intensitat és màxima i hi ha molta pressió mental. Els liniers som com els porters, tenim tres o quatre jugades decisives i les hem d'encertar.

— Hi ha algun error que tingui present?

— En el partit Ibiza-Albacete, vaig aixecar la bandera per decretar un fora de joc que no era. Jo vaig veure a l'atacant sol a dos o tres metres dels defensors i vaig anul·lar la jugada, però va ser un error greu perquè vaig perdre de vista un jugador que trencava el fora de joc. És una cosa que pot passar i, per sort, el VAR em va corregir. Vaig marxar a casa emprenyat amb mi mateix. Al final, quan un jugador falla un penal, la resta de companys l'animen, però quan falla un àrbitre és una altra història: esclata tot.

— La violència contra els àrbitres apareix a cada partit.

— És un tema que crec que s'hauria de posar en el punt de mira. A mi m'insulten quan arribo a un camp, quan encara no m'ha donat temps a equivocar-me. Ho hem normalitzat perquè ha passat sempre, però hem de millorar entre tots des dels aficionats fins als jugadors i entrenadors perquè no succeeixi.