El Palau d'Esports vibra per celebrar la victòria de la selecció espanyola

Nerviosisme, alegria i, sobretot, eufòria, van ser algunes de les emocions que van fer vibrar ahir el Palau d'Esports Catalunya. Segons van indicar l'Ajuntament de Tarragona, al voltant de 800 persones es van reunir a Campclar per donar suport a la selecció espanyola femenina en un moment històric. Aquesta escena es va repetir en diversos punts de la demarcació, com és el cas del Casal Municipal de Creixell i del Vendrell. Les futbolistes entrenades per Jorge Vilda es van proclamar campiones del món per primera vegada després de vèncer a la selecció d'Anglaterra per 1-0, amb un gol d'Olga Carmona.

L'ambient, però, va començar una hora abans de la fita a les portes del Palau. Nens, nenes, famílies i grups d'amics es van reunir amb samarretes de la selecció espanyola, preparats per animar com si estiguessin a peu de gespa amb les seves jugadores a Austràlia. Dins de la instal·lació esportiva, el públic es va reunir al voltant de les quatre pantalles que estan equipades al Palau a cadascuna de les quatre cantonades de la pista.

Amb el pas dels minuts, les emocions dels assistents s'encenien progressivament. Durant la primera part, la selecció espanyola dominava el partit i, a poc a poc, generava perill a la porteria rival. La primera clara la va tenir Alba Redondo. El remat, però, va sortir desviat i tot el Palau es va lamentar a l'uníson. La calma omplia les graderies i no va ser fins al minut 29 de partit que la bombolla d'emocions acumulades no va petar. Olga Carmona va ser l'heroïna de la selecció i, amb un xut creuat, va marcar tot un golàs que va fer aixecar al públic de les cadires. L'alegria va omplir la graderia i no van trigar gaire més en aparèixer els càntics «yo soy español, español, español»per celebrar la momentània victòria del conjunt nacional. Des d'aquest moment, cada acció polèmica i cada ocasió de gol venia acompanyada amb els crits dels tarragonins que es van apropar al Palau d'Esports.

L'equipament també va reunir a gent de fora de Tarragona. És el cas de Nerea Gutiérrez, una barcelonina que va aprofitar la seva estada en un càmping de la ciutat per apropar-se a animar els seus ídols: «Jo jugo a futbol a l'equip de Sant Llorenç de Terrassa. No em podia perdre de cap manera el partit de les meves referents. Quan la meva família i jo ens vam adonar que es podia veure aquí no vam dubtar i vam venir per donar suport a l'equip en un ambient adequat».

Les famílies omplen el Palau

El partit va ser un esdeveniment familiar. La tarragonina Marisa es va apropar amb tota la seva família amb l'objectiu clar de donar suport el futbol femení. «A la meva família tots són nens i juguen a futbol. No hem tingut la sort de tenir nenes, però venim per donar suport el futbol femení. Hi ha un molt bon ambient i volia respondre perquè es vegi que el futbol femení també pot omplir pavellons amb aquests tipus d'esdeveniments», destacava Marisa.

Les més petites també eren les protagonistes. Aquest va ser el cas d'una colla d'amics d'Icomar, entre ells la família Delgado. L'Emma, l'Helena, l'Erika, l'Eiriin, l'Andrés i l'Alejandro, d'entre 7 i 11 anys juguen a futbol als equips del Col·legi Sant Pau, el Cambrils i l'Icomar. Plegats van veure tots i cadascun dels partits de la selecció fins a arribar a la final. Per aquest motiu, no van voler perdre l'oportunitat de viure aquest partit en aquest ambient. L'Emma vivia el partit amb més emoció que la resta. La noia duia una seva samarreta signada per les jugadores de la selecció, unajoia que lluïa amb orgull.

A la segona meitat, Anglaterrava agafar més protagonisme, així que l'alegria i la confiança que es van viure en els primers 45 minuts van canviar per crits d'ànims, nervis i murmuris cada vegada que les angleses tenien una ocasió de gol. Al Palau d'Esports es podia veure futbol a les graderies. Els més petits que no podien centrar la seva atenció en el partit van aprofitar l'espai entre les graderies i la porta d'entrada per jugar el seu partit particular. L'ambient de tensió va tornar a esclatar amb el penal xiulat a favor d'Espanya. Els critsde protestes es van convertir en laments després que la portera anglesa, Mary Eaps, aturés el remat de Jenni Hermoso.

Amb el pas dels minuts, Jorge Vilda va decidir donar entrada Alexia Putellas. Quan la jugadora va aparèixer a les quatre pantalles, els aficionats es van centrar la seva atenció en ella. La jugadora, que ha guanyat dues pilotes d'or, és un dels emblemes del futbol femení a Espanya i això es va fer notar amb aplaudiments i càntics d'Alexia balón de oro. A mesura que el partit arribava al seu final, la festa creixia. Tothom volia celebrar el final del partit, però l'àrbitre va decretar tretze minuts d'afegit que es van viure amb molt de patiment. Es vivia un ambient de calma tensa que va acabar esclatant amb el xiulet final.

L'eufòria va dominar i el Palau va vibrar amb aplaudiments i salts d'emoció. Fa 13 anys, la selecció masculina va guanyar el Mundial de futbol i, ahir, va ser el moment de la selecció femenina. La festa va continuar al pàrquing de l'Anella Mediterrània. A mesura que els assistents arribaven al seu cotxe, premien tots el clàxon per celebrar la victòria. A més, a poc a poc, desfilaven amb les banderes d'Espanya onejant.

Les opinions de l'afició

Nerea Gutiérrez (Barcelona)

«Soc de Barcelona i jugo al Sant Llorenç de Terrassa. Aquest cap de setmana estic a un càmping de Tarragona i no em podia perdre el partit de les meves referents».

Marisa (Tarragona)

«A la meva família tots són nens i juguen a futbol, no hem tingut la sort de tenir nenes. Venim aquí en família per donar suport al futbol femení».

Família Delgado (Tarragona, Icomar)

«Sempre ens reunim amb una colla d'amics per veure el futbol. Tots els nens són futbolistes i juguen al Col·legi Sant Pau, l'Icomar i el Cambrils. A més, som dels barris de Ponent així que volíem venir al Palau d'Esports per veure la final i donar suport ala selecció femenina».