El Nàstic guanya en capacitat de reacció i valentia en les individualitats

El primer partit com a visitant del Nàstic de Dani Vidal va deixar bones sensacions. Tot i que els grana van marxar amb només un punt a la butxaca, la realitat és que van merèixer més. A més, aquest duel va servir per aflorar les noves qualitats que fa un any es trobaven a faltar: la capacitat de reacció i jugadors valents amb les individualitats.

El partit va començar de la pitjor manera possible. Errada defensiva entre Parra i Trigueros i un gol desafortunat. En un tres i no res, el pla de partit es va trastocar al complet i el Nàstic havia de remuntar al camp d'un Rayo Majadahonda que estava especialitzat a tancar bé en defensa i generar perill amb les transicions.

De les adversitats, el Nàstic en va saber ressorgir. Vidal va descriure el seu equip com «valent» perquè «hem elaborat un bon joc i a la segona meitat s'ha transformat en múltiples ocasions. Malgrat el gol, hem sabut ser pacients i no distorsionar el pla de partit». Dit i fet, el Nàstic no es va arronsar i va bombardejar la porteria rival amb ocasions. Des del córner a la primera meitat i amb les transicions a la segona. Finalment, la insistència va tenir la recompensa amb un gran gol de Pablo Fernández a passada de Marc Montalvo. Des de l'estrena de la Primera Federació, el Nàstic tenia una mancança clara: les remuntades. Els grana sabien defensar bé l'avantatge, però jugar amb el marcador en contra era un problema. L'any passat, aquesta mancança es va agreujar quan la fragilitat defensiva ni tan sols podia mantenir un resultat favorable.

Dissabte, el Nàstic va demostrar caràcter. Tot i que s'ha de polir en tasques defensives i en la definició, l'equip va tenir l'empenta de dominar la possessió i generar ocasions fins a poder remuntar. Aquest factor també va relacionat amb la qualitat dels nous fitxatges. Jaume Jardí va ser tot un dimoni per la banda i va demostrar valentia amb grans individualitats. L'any passat, els diferents tècnics assenyalaven que el problema era que faltava un pas més a tres quarts de camp i, aquest equip ha guanyat en valentia en les individualitats. Jardí va tenir més d'una ocasió generada per ell mateix. A la segona meitat, va driblar dos defensors per fer-se espai per rematar, però el meta rival va frustrar-li el que hagués sigut un gol de la jornada. Mario Rodríguez també va tenir temps per a brillar. Ell sol va tenir a les botes l'1-2. Després de pispar-li la pilota a un defensa, va tenir la sang freda de superar fins a tres defensors dins de l'àrea, però el seu remat va topar de pal a pal per sortir fora.

Potser el Nàstic va perdre dos punts, però va guanyar en qualitats que fan anar a l'equip pel bon camí.