Raúl Marín penja els patins i passa a la història del Reus Deportiu

Raúl Marín va penjar definitivament els patins ahir per tancar una etapa que passarà a la història del Reus Deportiu. El conjunt roig-i-negre diu adeu al seu màxim golejador històric a la pista, però obre una nova etapa dins de l'entitat com a coordinador de la base i com a mà dreta del tècnic Jordi Garcia al primer equip.

Després d'haver estat més d'un any allunyat de les pistes de forma obligada per una lesió, Marín ha decidit tancar la seva exitosa etapa com a jugador professional, en la qual va aconseguir tres lligues, tres copes d'Europa, una Intercontinental, dos Mundials i un Europeu en les seves 19 temporades a l'elit. «És un moment agredolç. Les èpoques passen i estic molt orgullós de la meva carrera. Espero que l'esforç que van fer els meus pares en el seu dia hagi tingut una recompensa. La meva etapa com a jugador acaba aquí, però se n'obre una de nova en el club de la meva vida», assenyalava Martín.

El reusenc va ser l'amo i senyor del gol. És el tercer màxim golejador històric de l'OK Lliga amb 503 gols i ha sigut el pitxitxi quatre vegades. La temporada 17-18 va fer el rècord de 58 gols en 30 partits de lliga regular, una xifra que cap jugador ha superat fins avui. A més, el seu carisma i la forma anàrquica de jugar va marcar cada samarreta que va lluir.

Marín va debutar amb la samarreta roig-i-negra als quinze anys de la mà de Josep Maria Barberà, l'actual vicepresident de l'àrea esportiva de l'entitat. Per créixer, va jugar a l'Alcoi i l'Igualada, per després tornar al Reus Deportiu, el club de la seva vida. El reusenc ha defensat l'escut del seu equip en tres etapes, interrompudes per dues temporades al Barça i dues a l'Sporting de Portugal. Després de totes les seves experiències en diversos clubs, Martín assenyalava que «he après que és lluir l'escut del Reus Deportiu». Fent un balanç de la seva carrera, Marín destacava que «em quedo amb l'any que vam guanyar la lliga i el de la Champions. Aquests moments s'han quedat gravats a la meva pell i al meu cor. Haver aixecat aquests dos títols amb el meu equip és el meu màxim orgull».

Als seus 36 anys, s'ha vist obligat a tancar l'etapa per la seva lesió. El reusenc va admetre que va ser un procés llarg i dur: «Després d'operar-me, em sentia llest per tornar a jugar, però vaig patir una recaiguda molt dura. Vaig continuar treballant i, tres o quatre mesos després, tenia bones sensacions i em sentia fort, però em van durar mitja hora. Amb tot, vaig continuar treballant per tornar, però va arribar un moment que el meu cos va dir que s'acabava aquí».

Ara, Martín obre una nova etapa al club de la seva vida com a coordinador de la base i segon entrenador del primer equip. Segons apuntava Barberà, «Martín és un exemple a seguir per a tots els jugadors de la base. És un actiu molt important del Reus Deportiu». L'entitat prepara un partit d'homenatge per acomiadar Marín al Palau d'Esports. Aquest apunta a ser la primera setmana de novembre, un cop les obres del Palau estiguin finalitzades.