«La paciència, la il·lusió i el coneixement són necessaris perquè un projecte creixi»

— Com valora els dos primers partits de la temporada?

— Penso que és un inici molt positiu a nivell de sensacions. Arrosseguem aquest sentiment des de la pretemporada. Poc a poc, s'està formant una família i això, a la llarga, fa sumar punts. A nivell de rendiment, podem estar molt satisfets. Crec que vam ser superiors contra l'Arenteiro, tot i patir una mica al final. De la mateixa manera, contra el Rayo també vam ser superiors, va ser una llàstima empatar.

— Traslladar les bones sensacions de la pretemporada a la lliga, sota la pressió dels punts, és difícil?

— És més fàcil si la pretemporada és bona. Les sensacions compten molt a l'hora de créixer. Si són bones, es genera confiança i això fa que sigui més senzill desenvolupar la identitat de l'equip. Els primers partits de lliga els hem plantejat com els de la pretemporada i les bones sensacions s'han reafirmat. S'està construint un equip que serà molt complicat de batre.

— Després de tancar una etapa de nou anys dirigint el Vilafranca, què et va fer venir al Nàstic?

— Tot va succeir a principis de juny. Estava a punt de tancar un contracte amb un altre equip de Tercera RFEF. Les negociacions estaven avançades, però em van trucar de casa meva, el Nàstic. Sergi Parés es va posar en contacte amb mi i em va proposar el projecte. Vaig estar 13 anys al club, soc de Tarragona, visc a la ciutat i el camp el tinc a quatre minuts de casa meva, no podia dir que no. La meva dona em va donar suport des del primer minut i la decisió va ser molt fàcil.

— Tornar a casa i tenir l'oportunitat d'entrar en el primer equip. Com encara el projecte?

— Agafo el projecte amb il·lusió. Aquesta és la paraula màgica. Tinc il·lusió per entrenar i treballar amb el cos tècnic. La il·lusió és contagiosa i s'encomana amb l'afició, la directiva i els jugadors. Venir al Nàstic és un pas important per a mi i que Dani Vidal es recordi i confiï en mi és motiu d'orgull.

— Com a curiositat, vostè va ser entrenador seu.

— Sí. He estat 13 anys a la casa, així que he dirigit des dels alevins fins a la Pobla de Mafumet. He entrenat Dani Vidal i també Alberto Varo, entre molts altres.

— Què va suposar el canvi de ser primer a segon entrenador?

—És un canvi important, però encara ho és més pujar de categoria. En aquest sentit, era una gran oportunitat. M'he hagut d'adaptar a la manera de treballar i l'exigència del cos tècnic. Això parla molt bé de les persones que estan aquí. Des del primer moment, em vaig centrar a adaptar-me a la categoria per facilitar al màxim el treball dels jugadors.

— Com viu els partits ara, en comparació en la seva etapa d'entrenador al Vilafranca?

— Agafant-me a la cadira tot el que puc per no sortir de la banqueta més del que ja surto. És una sensació nova a la qual m'he d'acostumar. Des de sempre m'he passat els partits dret. Ara ho veig darrere de la primera línia, però això no vol dir que no sigui intens. Al final, estic a la banqueta per poder observar les jugades i detectar possibles correccions. He d'aportar el meu granet de sorra, de la mateixa manera que ho fan Oliva, Abella, Jaume Garcia i Dani Vidal.

— Quines diferències hi ha a l'hora de treballar a cada categoria?

— Són categories molt diferents i es nota de seguida. El principal és que el nivell de detall és molt més gran a Primera Federació i no té res a veure del que es fa a Tercera. I també, hi ha una diferència molt gran en el temps. A Tercera has de compaginar el futbol amb la feina, entrenar a la tarda i també a la nit. Aquest és el temps que tens per preparar els partits. En canvi, aquí comencem la feina a les set del matí. A dos quarts de vuit comencem a analitzar el rival per treballar els detalls. És molt important, perquè els detalls guanyen partits i això és el que transmetem als jugadors.

— Va ser arribar i moldre, per què el seu treball amb les jugades d'estratègia va donar els tres punts al Nàstic contra l'Arenteiro.

— Això té diferents nivells de responsabilitat. Al final, el futbol pertany als jugadors. Ells són els que tenen el mèrit més gran a l'hora d'executar aquestes jugades. Però també hi ha molta feina al darrere, no només la meva. Primer, Jaume Garcia analitza el rival i com defensa les accions a pilota aturada, o ABP. Segon, Manolo Oliva té un coneixement molt gran de la categoria i els comportaments del rival. A més, Dani Vidal és un expert i ja desenvolupava aquesta tasca l'any passat. És un treball conjunt i em toca a mi explicar-lo als jugadors, que són els protagonistes.

— Com es preparen aquestes jugades?

— Deixem caure pinzellades d'aquestes jugades durant la setmana i, a més, tenim una sessió que la dediquem exclusivament a les jugades ABP. Al final, pengem molts papers amb moltes jugades a la pissarra i els jugadors han de comptar amb la capacitat de recordar-se de tot. És una cosa que no pots deixar-la per al dia de partit, s'ha de practicar durant tota la setmana. Fins ara, portem 15 o 16 córners i hem marcat un gol, això és un 6 o 7% d'encert. No és un mal percentatge, però treballem per augmentar aquesta xifra, sobretot en els aspectes de les faltes laterals i els serveis de banda.

— Totes les jugades que teniu preparades tenen nom propi?

— Tenen noms i no els direm tots, està clar. El que sí que puc dir és que ens inspirem en la història del Nàstic amb noms de jugadors que han passat per aquí i també altres noms que no tenen res a veure amb el club. És una manera de facilitar la feina als jugadors a l'hora de recordar-se de les jugades.

— La que va donar tres punts va ser l'anomenada com Sant Magí. Com es deia abans?

— Aquesta ja la fèiem l'any passat, però es deia la Dos i Dos. Enguany, per canviar una mica, la vam nomenar com a Quatre. Després de la visita a Sant Magí i els comentaris del mossèn, vam canviar-li el nom. Rèiem una mica al principi, però aquest és l'objectiu, que es quedi per al record. Tant de bo surtin moltes més jugades. Aquesta, la Sant Magí, la farem moltes més vegades.

— Al Vilafranca va estar més de 300 partits. Què es necessita per mantenir un projecte en el temps com el que va dirigir allà?

— Paciència, il·lusió i coneixement. Sobretot el coneixement per totes les parts que intervenen en el dia a dia: directiva, cos tècnic i jugadors. Amb coneixement, és més fàcil construir i, amb la il·lusió, és més fàcil créixer. Després, s'ha de tenir paciència. Toca picar pedra cada dia i no et pots aturar en cap moment, perquè l'autocomplaença és el principi del fracàs. S'ha de ser exigent amb un mateix. Tot això és el que fa créixer un projecte.

— Abans ha dit que s'està formant una família al vestidor. Per què és important?

— Com més unit està el grup al vestidor, millors són els resultats que s'aconsegueixen. Això passa a totes les categories. Evidentment, s'ha d'acompanyar amb un bon nivell de qualitat i ambició al darrere. La manera de construir una família és que els jugadors es coneguin. Hem de crear vincles entre les persones més enllà de la seva relació laboral. Amb un vincle personal fort, serà més fàcil en el futur donar una mica més de cadascú perajudar al company.

— Com es fomenta això?

— Hem de conèixer als jugadors, i per això parlem de tot, no només de futbol. Saber quins són els seus referents futbolístics i a la vida, que fan els seus pares o les seves parelles, que faran quan deixin el futbol o, fins i tot, quines pel·lícules els agraden. Un dia vam fer un joc entre tots els jugadors en el qual cadascú va explicar una anècdota curiosa de la seva vida i vam estar rient molt de les vivències de cadascú. Això és el que fa família.

— A la llarga, estar units és clau.

— Quan els moments no siguin tan bons, la força del grup traurà l'equip endavant aviat. Si el grup està unit, és més fàcil encarar les dificultats perquè tothom rema cap a la mateixa direcció. Si tens un grup dividit, cadascú mira pel seu costat. La lliga és molt llarga i està clar que les males ratxes vindran. Això és futbol, cap equip, per molt talentós que sigui, s'escapa de patir una mala dinàmica durant la lliga. Si estem units, si som una família, superarem les dificultats aviat i continuarem creixent.