«El meu objectiu és guanyar-me el lloc al món del World Padel Tour»

Després de múltiples triomfs als circuits de Catalunya, la padelista tarragonina de 19 anys, Ainara Pozuelo ha fet el salt enguany al World Padel Tour (WPT), el circuit de màxim nivell del món del pàdel a nivell mundial amb la seva companya Ana Domínguez.

— Enguany s'ha estrenat a l'aturada del WPT de Finlàndia. Com valora la participació?

— Va ser una gran experiència i una forma d'entrar en aquest món. Ens vam haver d'adaptar a les noves pistes i vam entrar molt nervioses, però la primera ronda vam haver de jugar contra una parella que ja coneixíem de Catalunya, així que això va condicionar. Elles van jugar molt bé, però les guanyadores vam ser nosaltres. En canvi, a la segona ronda va ser al revés, crec que vam jugar amb un bon nivell, però vam ser eliminades.

— L'any passat ja va debutar al WPT a Reus.

— Sí, vaig poder jugar perquè vaig obtenir una wildcard, però enguany no vam poder participar a l'Open perquè no teníem els punts suficients.

— Per algú que es vol introduir en el món del WPT, el sistema de punts és dur?

— Des de fa dos anys que vull jugar en el circuit WPT, però estava esperant el moment precís. A les competicions només entren unes poques parelles i es talla per puntuació. A Finlàndia, la participació era menor així que vaig tenir una oportunitat. El meu objectiu enguany és acumular punts per guanyar-me un lloc i poder participar en més aturades.

— Quin és el seu pròxim repte?

— M'agradaria participar en el Màster de Madrid, però no sé si entraré pels punts. De moment, tinc el punt de mira al torneig d'Amsterdam, que es disputa a l'octubre.

— Com definiria el seu estil de joc?

— M'agrada més atacar que defensar. Estic còmoda a prop de la xarxa i executar els remats de volea. Al final, però, m'he d'adaptar al ritme del partit perquè el pàdel és molt important coordinar-te amb la companya i gestionar els punts.

— Quins són els seus referents?

— Ari Sánchez sempre ha sigut la meva referent. Vaig començar a entrenar amb Gerard Francino i, com és molt amic d'ella, la he tingut a prop. També m'agrada l'estil de Delfi Brea i Bea González.

— Com va entrar al món del pàdel?

— El meu pare és un apassionat del pàdel i sempre anava a veure com jugava. Als vuit anys vaig voler provar i vaig començar a entrenar i a participar en diferents torneigs. A Tarragona hi ha molts circuits i el nivell està bé, però si vols pujar el nivell has d'anar a Barcelona. Actualment, entreno en una acadèmia allà amb la meva companya tres o quatre vegades a la setmana. A més, ho compagino amb els estudis, que els vull acabar tot i que vull dedicar-me al pàdel.

— Com viu la seva família aquesta etapa?

— El meu pare està encantat, perquè amb ell comparteixo aquest esport. La meva mare no està tan involucrada en el món del pàdel, però quan vaig dir que marxava a Finlàndia ho va entendre de seguida.