«Si m'he de quedar amb alguna cosa és amb el suport de l'afició a casa»

— El seu cas ha sigut arribar i moldre: sis titularitats i el migcampista més utilitzat.

— Estic molt content amb la confiança de l'entrenador, així que ara em toca continuar treballant de valent per retornar-la. Vaig arribar al Nàstic amb la idea d'adaptar-me ràpid als nous conceptes i plasmar-los en els partits.

— Va ser el tercer fitxatge del Nàstic i va arribar bastant aviat aquest estiu. Va ser una decisió fàcil venir?

— La veritat és que ho vaig tenir clar i va ser fàcil. Acabava el contracte amb l'SD Logroñés i una tarda el meu representant em va dir que havia parlat amb Sergi Parés i que el Nàstic estava interessat en mi. Clar, quan arriba una trucada del Nàstic la vols escoltar. Recordo que em van presentar el projecte una nit i vam arribar a un acord. Al matí del dia següent ja havia signat el contracte, no van ser ni 24 hores. Volia jugar a Tarragona.

— En la seva experiència, és positiu que es completi un equip tan ràpid?

— Això diu molt de la direcció esportiva del club. El Nàstic va treballar per confeccionar la plantilla i que el dia 1 de la pretemporada hi fóssim gairebé tots. Vam començar a treballar ben d'hora i, en la meva opinió, aquesta ha sigut una de les claus del rendiment de l'inici de la temporada.

— Què li exigeix Dani Vidal com a migcampista?

— Els migcampistes som l'equilibri de l'equip, som una posició important que hem de saber controlar les diferents situacions del partit. Som un equip que pressiona alt, i, per això, un dels migcampistes s'encarrega d'iniciar la pressió. A més, si tenim la pilota, hem de procurar sempre jugar cap a l'àrea contrària, hem d'ajudar a la línia defensiva en els centres laterals, no ens podem separar molt l'un de l'altre i fer cobertures en els extrems. En definitiva, una mica de tot.

— Com a curiositat, el dia de Teruel va ser veure una targeta groga i ser substituït gairebé a l'instant. Això indica que els migcampistes heu d'anar al màxim i no poden haver-hi riscos d'expulsió?

— També suma molt que el nivell de la plantilla és molt alt. Ara mateix poden haver-hi dos equips titulars perfectament. Quan surt un company el nivell no baixa, sinó que puja. El míster és conscient d'això així que no fa falta assumir cap mena de risc. A més, amb cinc substitucions, si queda més de mitja hora de partit, no cal arriscar-se a una expulsió o que juguem condicionats per aquest motiu.

— En què està treballant per millorar encara més?

— Els migcampistes prioritzem fer vigilàncies a la frontal de l'àrea per evitar els contracops del rival cada vegada que ataquem. En aquest sentit, el míster també ens exigeix arribar en segona línia i rematar més a porta. Estic treballant per fer un pas endavant en aquest sentit.

— En les jugades que té participació són les d'estratègia.

— Hi ha molts bons llançadors a l'equip, però molts són esquerrans. El míster també vol algun dretà i, d'aquesta manera, adaptar-nos a la manera de defensar del rival.

— Amb quin partit es queda d'aquest inici de temporada?

— Tots tenen la seva part bona i la que s'ha de millorar. Em quedo amb els partits a casa. La gent està il·lusionada i això em motiva. Tinc ganes d'aquest cap de setmana, és un duel de primer contra segon i segur que tothom el gaudirà molt. Des del vestuari sempre animem a l'afició perquè ens vinguin a donar suport. Haurem de donar la nostra millor versió per vèncer un rival que encara no ha perdut.

— Una vegada va deixar enrere la seva etapa als equips filials, ha tingut una trajectòria ascendent passant per un equip cada any.

— Quan vaig deixar el filial del Getafe va ser tot just a l'esclat de la pandèmia. Vaig fitxar pel Pontevedra i va ser un any atípic. Era una lliga de poques jornades i no hi havia gent a la graderia. Aquell va ser un any en el qual vaig retrobar-me amb mi mateix, vaig aprendre molt i vaig cridar l'atenció del Castellón. Llavors va ser l'any de l'estrena de Primera Federació. Estava en un equip que acabava de descendir de Segona Divisió. Va ser un any en el qual no vaig ser indiscutible, però vaig participar molt en el joc i a bon nivell tot i que no vam poder complir els objectius.

— Després va aterrar a l'SD Logroñés, on va destacar.

— En el meu segon any al Castellón vaig arribar a jugar tres partits de pretemporada. Al míster li agradava i, fins i tot, volia que agafés més responsabilitats com a capità. Però, amb el canvi de presidència, es va decidir que no comptaven amb mi. Llavors va sortir l'opció de l'SD Logroñés. Em van dir que era un projecte que permet créixer als futbolistes i així va ser. Sense aquest pas no m'hauria trucat el Nàstic.

— Quin és l'objectiu que vol aconseguir enguany?

— A nivell personal, vull seguir aquesta línia de confiança i créixer com a futbolista.

— Ja hi ha alguns aficionats que el comparen amb David Rocha a les xarxes, un migcampista al qual l'afició grana té molta estima.

— Jo també ho he vist. Quan em van explicar com era Rocha i com va calar a l'afició grana, em va semblar una comparació positiva, estic encantat. Ell tenia les seves condicions i la seva personalitat i jo tinc la meva, però segur que els dos remem igual a favor del Nàstic.