El Nàstic sap dominar i generar perill, però té deures de cara a porta

El Nàstic de Tarragona va mantenir el lideratge després d'empatar a zero contra la Ponferradina en un partit en el qual van merèixer més. Els grana van generar més perill que ocasions entre els tres pals i això els va deixar amb ganes de més. Amb tot, del duel entre el primer i, l'ara tercer classificat de Primera Federació se'n poden extreure diverses conclusions.

Per una banda, el Nàstic de Dani Vidal va saber domar la Ponferradina. El partit prometia el xoc dels dos estils de joc més dominants de la categoria i així va ser, com a mínim, en moments puntuals del partit. L'equip de Castella i Lleó va començar amb més energia que els grana. De fet, en els primers deu minuts, van dominar. A l'atac, quan Yuri agafava l'esfèric, la defensa grana es notava més tensa i, quan els tarragonins tenien la pilota als peus, es trobaven amb moltes dificultats. La doble línia defensiva del conjunt visitant no deixava al Nàstic trenar les jugades i el control de la pilota esdevenia estèril. Amb tot, això només va ser un tràmit.

Els de Dani Vidal van trobar el camí per les bandes. David Concha va fer anar de corcoll a la defensa rival i, sumat a les jugades de pilota aturada, la balança es va decantar a favor dels grana. La Ponferradina va tenir els seus moments puntuals, però, des de la primera meitat, el seu objectiu es va fixar en sumar un punt. De fet, això es notava amb les pèrdues de temps del porter en el primer temps i en el joc plagat de faltes del segon. D'aquesta manera, el Nàstic s'ha presentat a la batalla i ha sigut superior en tots els duels. Aquesta és una dinàmica molt diferent a la de la darrera temporada, en la qual els grana jugaven a no perdre i aguantar el resultat.

Pel que fa a les propostes ofensives, els grana van aconseguir portar el perill a l'àrea rival des de tots els angles possibles. Les conduccions de Concha i les jugades de contraatac oferien oportunitats als grana, però no va ser fins a la segona meitat quan va tenir les ocasions més clares. Per una banda, Andy Escudero va prendre la iniciativa i va provar, dues vegades, de rematar des de fora de l'àrea buscant l'escaire. Marc Fernández també va tenir la seva, un remat llunyà que va buscar sorprendre un avançat Prieto. De fet, aquest va ser l'únic remat del corberenc amb perill a la porteria rival. La més clara del partit va ser de Gorka Santamaría. El basc va rebre una centrada lateral d'Andy Escudero i va decidir rematar al primer toc. No va tenir temps ni de mirar a porteria, de fet, va ser un xut intuïtiu, i va sortir fora per poc. Aquestes van ser les ocasions del partit d'un Nàstic que va generar més perill que ocasions. Els grana van tenir dificultats en els últims metres i era normal. Pablo, brillant com sempre en la lluita contra els defensors, estava obligat a allunyar-se de l'àrea per donar un cop de mà en la direcció dels atacs per les bandes i Marc Fernández estava completament tapat. Això feia que els extrems trobessin poques opcions per completar els atacs. De fet, no va haver-hi un remat grana des de dins de l'àrea fins a l'ocasió de Santamaría.

Mario Rodríguez aprofita el temps

On sí que té el Nàstic talent amb escreix és a les bandes. Andy Escudero i David Concha van ser els escollits i Jaume Jardí va haver d'entrar des de la banqueta. Qui va poder destacar va ser Mario Rodríguez.

L'extrem barceloní és un dels que menys minuts està tenint aquesta temporada. Dani Vidal acostuma a donar-li pas com a revulsiu en els darrers deu minuts de partit o, com va ser el cas contra el Lugo, no va anar convocat per decisió tècnica. Contra la Ponferradina va tenir la seva. Ell va iniciar un contraatac al mig del camp, va driblar amb estil al seu defensor i va rematar a porta, però el tir va acabar topant amb un defensor. Rodríguez apunta maneres i podrà tenir una nova oportunitat aquest diumenge a les 12 hores contra el Fuenlabrada.