El Nàstic tanca una setmana de malson (1-0)

El Nàstic de Tarragona es troba en un malson. El que va començar amb una desconnexió de cinc minuts contra el Fuenlabrada ha acabat desembocant en una dinàmica de cinc partits sense guanyar. Contra l'Osasuna Promesas, els grana van tancar una setmana de malson amb dues derrotes consecutives a lliga i una eliminació a la Copa que centren l'atenció en la falta de gol de l'equip. Els grana van abaixar el ritme a la segona part i, si no fos pel travesser de Nacho a la sortida d'un córner, no haurien rematat entre els tres pals en tot el segon temps. Sigui per la falta de referència a l'àrea o per la falta d'encert en els tirs, els grana no van trobar el gol i cauen de la zona de play-off.

Després de destacar contra l'Orihuela, Mario Rodríguez es va guanyar una oportunitat a l'onze inicial per banda esquerra mentre que Jaume Jardí es va quedar a la banqueta.

Aviat, els de Dani Vidal es van haver d'adaptar al joc de l'Osasuna Promesas. El camp del Tajonar era petit i amb la gespa una mica alta, així que el partit es va convertir ràpidament en una disputa aèria constant. De fet, la primera ocasió clara del partit va arribar d'una centrada lateral i la va tenir el Promesas. Max Svensson va ser el més llest de la classe i va rebre una centrada al segon pal, allà on no hi havia cap defensor grana. Per sort, el seu remat de cap des de l'àrea petita no va agafar porteria. Tot i no dominar, l'Osasuna Promesas va mostrar les seves cartes: explosivitat i joc directe i el Nàstic estava preparat. Nacho González, que va ser pare la darrera setmana, va ser el jugador més atent en defensa per aturar les escomeses locals.

Pel que fa a l'atac, el protagonista va ser Pablo Fernández. En un duel de joc aeri, l'asturià era la principal arma del Nàstic per avançar metres i també per buscar el remat. Andy Escudero era el seu escuder. L'extrem va intentar un xut des de la frontal que va ser blocat per una teranyina de cames formada pels tres centrals del conjunt navarrès. Poc després, va centrar l'esfèric a l'àrea cap a Pablo, però el remat del davanter va marxar molt desviat, però això va ser tot durant la primera meitat. Sigui pel terreny de joc o pel nivell dels dos equips, el partit es va convertir en una lluita al mig del camp amb poca intensitat a qualsevol de les dues àrees i va marxar amb empat al descans.

A la represa, el guió es va mantenir. En la primera jugada, el Nàstic va generar una ocasió a través d'una transició, però la definició d'Escudero va anar als núvols. Aquest va ser el millor exemple del que va ser el Nàstic durant el partit: pocs remats entre els tres pals i menys encert.

Sort i desgràcia

Els de Dani Vidal no estaven còmodes. Des de la sortida dels vestidors, els grana estaven erràtics i, poc a poc, el duel va agafar un to que va afavorir el Promesas. El filial navarrès tenia una intenció clara, frenar al Nàstic amb cinc defensors i amb velocitat a l'atac per aprofitar les petites escletxes que deixava la defensa grana.

L'Osasuna Promesas atacava per les bandes i, per allà, va arribar el primer gol. Adama Boiro va centrar al primer pal i, per sort o per desgràcia, Bujan va errar en el seu remat. L'ocasió hauria sigut clara, però al fallar i només tocar l'esfèric tímidament, va deixar la pilota morta al segon pal on era Eneko Aguilar. Aqeust va guanyar-li la partida a Montalvo i va marcar. El gol va ser com un cop de puny i va deixar el Nàstic estabornit. Dani Vidal va començar a moure la banqueta, però ni Gorka Santamaría, ni Jaume Jardí ni Gorostidi ni Tirlea van ser significatius. Els grana van establir un joc letàrgic al mig del camp i precipitat a l'àrea rival. De fet, la sort no va acompanyar ni en una de les millors virtuts: la pilota aturada. Els grana van centrar al segon pal i Nacho va rematar al travesser. La pilota va caure morta dins de l'àrea, però cap dels jugadors grana va aconseguir tocar-la.

Tot allò que eren somriures fa un mes, es van convertir en llàgrimes d'un Nàstic que no va saber reaccionar al gol del Promesas. Si no fos pel cop de cap de Nacho, els grana no haurien rematat entre els tres pals i continuen sense gol, sense trobar la victòria i tancant una setmana de malson.