Incapaços de fer un gol (0-0)

Aquest Nàstic té un problema seriós amb el gol. Els de Dani Vidal van ser incapaços de marcar a un Sestao River que va arribar amb un pla de joc senzill: no arriscar i aguantar l'empat. Els bascs gairebé no van proposar, però el Nàstic ho va fer sense idees. Els grana es van desdibuixar amb el pas dels minuts i ni Jaume Jardí ni Marc Fernández van ser capaços d'encertar entre els tres pals amb la porteria buida. Cap de les múltiples ocasions que els grana van tenir entre la primera i segona meitat van ser suficients i els de Vidal van acabar precipitant-se i atacant sense idees.

Dani Vidal va decidir moure un parell de peces respecte al duel contra l'Osasuna Promesas. Com és habitual, Pablo Fernández va canviar de parella a la davantera i va estar acompanyat per Jaume Jardí. A més, Pol Domingo es va quedar a la banqueta per donar entrada a Tirlea. Mario Rodríguez va repetir titularitat a la banda esquerra. De fet, ell mateix va ser el primer que va moure fitxa en el partit.

El Nàstic va començar amb les idees clares. Entre cella i cella, estava la porteria rival i, en la primera jugada, els grana ja van provar porta. Mario Rodríguez va agafar l'esfèric a la banda esquerra, va driblar un defensor per trobar un espai a la frontal de l'àrea i va rematar, però la pilota va marxar fora. A partir d'aquest primer remat, el Nàstic es va apropiar del camp contrari. Si no tenien la pilota, asfixiaven la sortida de pilota del Sestao River. El conjunt basc va mostrar les seves debilitats i el Nàstic les va aprofitar i va prémer l'accelerador.

Andy Escudero i Pablo Fernández es van convertir en la parella del partit. L'alacantí va filtrar una passada entre els defensors cap a Pablo, que s'havia desmarcat. L'asturià va dubtar a l'hora de rematar i, amb la pressió d'un defensor, va acabar enviant la pilota a córner. El conjunt basc no va tenir temps per descansar i, en el mateix servei de cantonada, Pablo va tornar a aproximar-se al gol. De nou, Andy Escudero va ser l'assistent. El deu del Nàstic va posar l'esfèric al segon pal i l'asturià va rematar de cap picant la pilota a terra. La intenció era molt bona, però la trajectòria de l'esfèric va anar a parar a l'únic defensor que guardava la porteria, que va evitar el gol a la mateixa línia. Poc després, el mateix Escudero va provar sort amb un xut llunyà que va marxar fora.

Els grana van mostrar una molt bona cara en aquests primers vint minuts, però, quan l'empenta dels primers minuts va passar, el Nàstic es va tornar gris. Als grana se'ls notava tensos, i això ho transmetien amb passades massa precipitades. Les jugades morien amb pilotades cap a on no hi havia ningú, o passades filtrades impossibles. Fins i tot, en una jugada a pilota aturada, Escudero, en comptes de centrar, va fer una passada rasa cap a un jugador rival. Per sort, l'alacantí va aturar el contraatac.

El Sestao no pretenia agafar la iniciativa del partit, però quan tenia les ocasions, atacava amb seguretat. Els bascs van detectar un forat per la banda dreta. Les pujades de Tirlea deixaven un espai en el qual el Sestao va centrar els atacs. En tres passades, es van plantar davant de Varo, però l'àrbitre va anul·lar la jugada per fora de joc. Tot i que l'acció estava invalidada, era un exemple del que podia patir el Nàstic si els donava l'oportunitat.

El Nàstic havia perdut la seguretat dels primers minuts, i, després, les aproximacions van ser més tímides. En canvi, el Sestao va fer un pas endavant. De nou, una jugada ràpida al contraatac va provocar el primer ensurt grana. En tres passades, els bascs es van plantar a l'àrea petita, però Trigueros estava allà per evitar el perill. Tot i que la intensitat no va ser la mateixa, els grana van tenir una nova ocasió per part de Pablo. Montalvo va centrar amb potència al punt de penal i l'asturià va rematar a les mans del porter. Fernández era la referència a l'atac, i gairebé l'única a la qual centrar els esforços. L'última de la primera meitat la va tenir Trigueros, el central va rematar una jugada al punt de penal, però la pilota no va encarar els tres pals.

A la represa, el Nàstic va tenir la de les millors ocasions de tot el partit. En un servei a pilota aturada, Borja va centrar al segon pal. Allà va aparèixer Jardí. El reusenc estava tot sol a l'àrea petita, la porteria estava buida amb el porter vençut, però el remat va anar fora.

Per la seva banda, el Sestao River va continuar al seu ritme. El seu pla de partit era fàcil. Els bascs no van arriscar, l'empat els convenia i només esperaven que el Nàstic els habilités un contraatac. Amb tot, els minuts passaven i el Nàstic es va mostrar com mai havia passat aquesta temporada. Els de Dani Vidal no tenien idees. No sabien com atacar i per on fer-ho. Els canvis tampoc ho van facilitar. Ni Gorka ni Marc Fernández van millorar res. De fet, aquest últim va tenir la millor ocasió del partit. Un refús de Dufur es va convertir en assistència. Els defensors del Sestao no es van entendre i van deixar la pilota per a Marc Fernández. El davanter estava sol. Va driblar al porter, es va fer l'espai i va enviar la pilota fora. El de Corbera de Llobregat, de la mateixa manera que contra l'Orihuela, va errar el gol de la victòria i, poc després, es va retirar del terreny de joc per lesió, deixant el Nàstic amb un home menys en els sis minuts de descompte. Els grana ho provaven més amb cor que amb el cervell, i no van ser capaços de marcar un gol a un dèbil rival que no va intentar res en el partit.