Pablo Fernández: «Físicament em sento millor que mai i, a nivell de joc, tinc molta confiança»

Dissabte va haver-hi una de freda i una de calenta. Va marcar i va trencar la sequera golejadora, però el Nàstic va acabar empatant. Quines són les sensacions?

«El més important és l'equip. És cert que estem tenint una ratxa negativa, no estem bé anímicament, però seguim molt units i, sobretot, amb una bona imatge. Ara, ens toca millorar els petits detalls que el darrer dissabte ens van deixar sense sumar els tres punts. Toca treballar com hem fet fins ara i mirar aquest dissabte, que és un bon dia per trencar la dinàmica amb la nostra gent».

Va ser un empat amarg, tenint en compte com anava el partit.

«Vam donar una bona imatge, però és cert que preferiria jugar pitjor si amb això suméssim els tres punts. Amb tot, hem de persistir i no caure en els petits errors, perquè, sobre la gespa, l'equip és superior als rivals en termes generals. Partits com el de dissabte generen frustració, però estem en una bona línia i, si la seguim, aviat trencarem la mala dinàmica».

Va celebrar el seu gol amb molta eufòria.

«Els davanters vivim d'això. Arribava al partit després d'una ratxa negativa a nivell personal, també havia tingut una setmana bastant dolenta, així que volia marcar com fos. S'agraeix tenir als meus companys al costat, per la confiança que em donen».

Pablo baixa pilotes, reorganitza l'atac, es baralla amb els defenses, ajuda a pressionar i està a tot arreu. Sembla que exigir el gol és massa.

«Al final això no s'entén, l'equip ha de guanyar i els davanters han de marcar gols. Quan no es fa, és normal que hi aparegui el nerviosisme. La resta de la feina que faig queda en un segon pla quan el que fa falta són els gols».

Dissabte l'encarregat de l'assistència va ser Jaume Jardí, però també es nota un especial vincle a l'atac amb Andy Escudero.

«Els conec i ells em coneixen a fons a mi. Tenim una molt bona connexió. Fins ara, hem tingut bastantes centrades similars, però no estava encertat en els remats. Dissabte va sortir i crec que és una faceta que podem explotar en els pròxims partits, perquè funcionarà».

Una història que es repeteix cada partit i que no es veu és la seva baralla amb els defensors rivals. Normalment, qui surt mal parat és vostè, carregat de faltes en atac, però l'àrbitre no sol veure com l'agafen de la samarreta.

«Soc conscient que cada cap de setmana he de sortir a la guerra contra els defensors rivals. És normal i, a vegades, hi ha alguna pica-baralla, però es queden en el terreny de joc. He de pensar estratègies per poder superar els duels, perquè els defensors, en aquest tipus de situacions, sempre tenen avantatge. És molt més fàcil per a l'àrbitre veure els meus moviments que al defensa que m'agafa per darrere».

El d'aquest dissabte és un partit especial perquè jugueu contra el líder i excompanys.

«A la Cultural juguen tant Aarón Rey com Guillermo, però també tinc més gent coneguda en el club. Una vegada xiuli l'àrbitre hem de deixar a banda les amistats i sortir a mossegar durant els noranta minuts. Hem de fer tot el possible per tallar la mala ratxa a casa».

A l'estadi l'equip encara no ha perdut i la connexió amb l'afició és més gran que en temporades anteriors.

«Enguany s'ha buscat des del primer dia que l'equip estigui unit i s'ha aconseguit. No hi ha cap problema entre nosaltres, tots remem per sortir d'aquesta situació i sabem que hem de treballar al màxim cada partit. Personalment crec que la gent ho veu i està més amb nosaltres. Veu que l'equip s'esforça i es nota amb el seu suport. No podem fallar dissabte».

Aquest és l'any de Pablo Fernández en el Nàstic?

«Som tres davanters i tots podem ser titulars o suplents perquè tenim un gran nivell. Això es veu cada entrenament. Però, és veritat que físicament em sento millor que mai i a nivell de joc estic tenint més confiança. El cos tècnic m'està ajudant molt i això és el que em fa jugar millor».