«No hem de malbaratar les energies pensant en el passat, hem de mirar sempre endavant»

Ja ha passat més d’una setmana des que va arribar a Tarragona. Quines són les sensacions?

«Crec que hem avançat molt en el treball. L’equip va agafant la meva filosofia de joc, els hàbits diaris i el ritme d’entrenament i això és el que m’agrada. En general, les sensacions són que anem bé, entenem què és el que necessitem per guanyar partits, però encara ens falta molt».

El partit contra el Cartagena va ser una mica accidentat.

«Vam començar molt bé amb la intensitat que vaig demanar des del primer dia. Els vam sorprendre, però l’aturada de vint minuts al segon quart per obligació ens va frenar el ritme. El Cartagena va reaccionar amb un triple i la dinàmica va canviar. Vam arribar al descans amb dos punts d’avantatge, però a la sortida del tercer quart no vam estar bé. Estic satisfet per l’esforç dels jugadors, però tenim molt per polir».

Què passa als tercers quarts?

«Per una banda, hi ha un problema mental. Venim de moltes derrotes i acabes arrossegant els problemes. D’altra banda, la LEB Plata és una categoria exigent en l’aspecte físic. L’altre dia vam jugar amb Adrià Duch i Ferran Torres tocats. Necessitem un recurs més per tenir una plantilla amb més energia».

Quina és la peça que fa falta a l’equip?

«Crec que fa falta amb urgència un jugador exterior de qualitat i amb capacitat atlètica. Necessitem un home que ens permeti resoldre les situacions en les quals el rival executa una pressió defensiva aclaparadora. En definitiva, un home a qui passar la pilota, que sigui una amenaça des de la línia de tres, que generi avantatges per a l’equip atraient defensors rivals i que alliberi la pressió als companys».

Després de tres anys al filial del Zaragoza, què li va fer escollir Tarragona?

«Com a tots els entrenadors, apunto al més alt, a l’NBA. Si no es pot, a l’ACB i per aquest motiu vaig escollir entrenar el filial del Zaragoza. Vaig gaudir de tres anys en els quals vaig tenir la fortuna d’entrenar joves promeses, però no vaig tenir accés al primer equip. Vaig complir el meu cicle i quan va sortir l’opció de Tarragona no m’ho vaig pensar. Conec molt les lligues LEB i Tarragona és idònia. L’opció d’entrenar aquí em va il·lusionar per història, per filosofia, per la seva gent i perquè és una ciutat de bàsquet».

Arribar i assolir la permanència és una fita que ja va assolir a Lleida. Hi ha alguna fórmula màgica?

«No hi ha fórmula màgica. El que hem de fer és entrenar al màxim i no pensar en les derrotes passades. Als jugadors els dic que no tenim energia infinita. De fet, la nostra energia és bastant limitada i no la podem malbaratar pensant en excés. El que treballem en l’esport hem de mirar sempre endavant».

La LEB Plata és una lliga competida que no necessita excessives victòries per lluitar per la salvació.

«Nosaltres ara no hem de mirar la classificació. Quan estàs baix de tot, qualsevol equip és millor que tu. Això és el que diu la classificació. Vam anar a Cartagena a guanyar i, dissabte, sortirem igual contra el Santfeliuenc. No s’han de fer matemàtiques, s’ha d’estar preparat per guanyar sempre i la clau és competir al màxim cada partit. Assolirem l’objectiu de salvar la categoria».

La clau per girar la truita és assolir la primera victòria al Serrallo?

«Sens dubte. L’afició s’ho mereix per l’ambient de cada partit. L’equip també ho necessita. Ara mateix hi ha una pressió afegida per l’obligació de sumar a casa. La meva feina és canviar aquesta pressió de l’obligació a motivació extra. La primera és clau, sanarà a l’equip i serà un extra de motivació amb el suport de l’afició, però després hem de pensar en la següent victòria. Això és una marató, tenim molts quilòmetres per recuperar, però hem d’accelerar sense deixar de creure».