David García Torné: «El meu somni és guanyar una medalla als Jocs Olímpics de París»

El 2023 va ser el seu any: medalla d’or a Kazakhstan i a Àustria, plata als europeus de França i bronze als Grand Slam de Turquia i Azerbaidjan.

«El valoro d’una manera molt positiva. Arribava després de dos anys complicats en els quals no vaig poder competir internacionalment per culpa d’una lesió al genoll. Em vaig posar a to físicament i mentalment i estic satisfet per haver superat les expectatives amb bons resultats».

Va ser un any brillant que va tenir premi: el bitllet per participar en els Jocs Olímpics de París.

«La fase de classificació no s’acaba fins al maig, però en el meu cas ja tinc els punts suficients per estar classificat».

És un somni participar per primera vegada en els Jocs?

«És la meva estrena, però el somni vertader és emportar-se una medalla. Ser a París era el meu objectiu principal i l’he complert, ara toca preparar-se».

Com serà la seva preparació per arribar a to a la cita olímpica del juliol?

«En el judo és molt important disputar tornejos. És l’únic test per comprovar el nivell real en una competició. D’aquesta manera, enguany he decidit participar en quatre competicions. A més, viatjaré al Japó per entrenar durant tres setmanes, allà hi ha un molt bon nivell».

Serà un atleta olímpic, però com van ser els seus orígens en el món del judo a la Canonja?

«Vaig començar als sis anys al col·legi en una activitat extraescolar. Feia amb el meu germà judo i bàsquet i, amb els anys, els horaris de les dues activitats van coincidir i em vaig decidir pel judo. M’anava bastant bé i d’allà vaig passar a entrenar al gimnàs Vital Sport de Sant Pere i Sant Pau. Ara soc a Madrid on també estudio el grau de Ciències de l’Activitat Física».

Ha deixat empremta a la Canonja.

«Soc del poble de tota la vida. Quan vaig deixar d’entrenar també vaig ser entrenador de judo dels nens. A més, els meus trofeus estan allà, a casa dels meus pares».

Com veu el judo a la província de Tarragona?

«És un esport minoritari, però no en la pràctica. El problema és que té poca visibilitat i, com ha passat en el meu cas, no et pots guanyar la vida d’això fins que no arribes al top 10 d’Espanya. En el meu cas, vaig tenir la sort de gaudir del suport econòmic dels meus pares, que sempre m’han ajudat. En el cas de molts altres, el camí fàcil és acabar deixant de banda el judo de forma obligada».

Creu que pot ser un referent que promocioni el judo al territori?

«Crec que sí. Quan jo era petit em fixava molt en els judokes del meu club i també a nivell català i nacional. Si hagués tingut un referent del meu poble de petit m’hauria motivat encara més. Treballo i em motivo en el dia a dia per aconseguir ser un referent».

Com se sent per assolir els reptes del 2024?

«Tinc les piles totalment carregades. Després del descans durant les festes nadalenques, estic motivat per millorar els resultats de l’any passat. Vull emportar-me una medalla dels Jocs de París, així que em toca treballar des del primer campionat per arribar al màxim nivell».