Carlos Mora: «Després de vint anys de voleibol, una aturada no m’aniria malament»

Ja han passat un parell de setmanes des de la gesta. Com sent l’ascens de categoria?

«Han sigut moltes emocions en poc temps. El primer partit el vam perdre i va ser un cop. Vam arribar amb molta confiança, sabíem que si els guanyàvem la classificació era directa perquè el Santander ja havia guanyat a l’Utrera el dia anterior. Vam començar molt bé el duel, però va ser molt igualat i ens van acabar remuntant. La sensació general era que si haguéssim guanyat el segon set, el partit hauria acabat 3-0».

No van tenir molt de temps per lamentar-se.

«No. Vam jugar 5 sets, així que només podíem sortir a dinar i tornar a escalfar. Havíem de guanyar tant sí com no. L’inici va ser calcat al del matí, i quan van posar l’1-1 van venir una mica els fantasmes. En l’adversitat, l’equip va extreure el seu caràcter i ens vam emportar el partit. Aquest va ser l’impuls que necessitàvem per superar el Leganés al dia següent a les semifinals i certificar l’ascens». Ascens i campions de Superlliga 2. «Va ser una final una mica deslluïda perquè vam passar per sobre del San Sadurniño, però el partit era un regal per tots i ho vam acabar de celebrar per la porta gran».

Va ser seleccionat com l’MVP, el millor jugador de les fases d’ascens. Com ho valora?

«Els jutges de la Federació em van dir que estava entre el meu company Rolando i jo i em va acabar tocant a mi. Va ser una mica de sorpresa, perquè tots ens ho mereixíem, vam fer una molt bona fase. Però estic content del guardó, es queda per a la posteritat i és la cirereta del pastís després d’assolir l’ascens».

«Estic content pel guardó, va ser la cirereta del pastís després de l’ascens. Es queda per a la posteritat»

Al gener, amb la baixa d’Elio per lesió i la seva per paternitat, l’equip va patir una baixada. En aquell moment s’imaginava tancar l’any amb un ascens?

«La veritat és que sí, la dinàmica era molt bona. La primera volta va ser perfecta. Amb les dues baixes, vam rebre el cop a la Copa Príncipe i després vam caure a Ibiza i contra l’Illa Grau. Això va fer que ens quedéssim sense marge de maniobra, no ens podíem permetre més errors i no els vam cometre. Crec que aquell mes va ser molt bo per a l’equip. Jugadors com Álex Llerena van fer una passa endavant per tirar del carro i això s’ha vist reflectit a les fases d’ascens». 

«El mes de gener amb les baixes va ser positiu perquè jugadors com Álex Llerena van fer un pas endavant»

Té experiència en la categoria. Què significa la Superlliga 1 per a un equip com el Sant Pere i Sant Pau?

«Serà un repte. Segurament, tots els equips tindran un pressupost superior. De la mateixa manera que Vlado Stevovski, crec que si es puja a Superlliga 1 s’ha de fer bé. A casa no es pot fallar i s’haurà d’encertar en els fitxatges perquè a la categoria hi ha equips plenament professionals amb jugadors internacionals que viuen del voleibol. Ens ho hem guanyat a la pista, ara toca asseure’s a la taula i planificar la temporada, perquè pujar i ni poder optar a la salvació no és un bon futur. Si pugem és per competir amb tot».

Seran desplaçaments més llunyans i plantilles de més qualitat. 

«S’haurà de jugar contra el San Roque i el Guaguas a les Canàries i també a Melilla. Són viatges complicats. Enguany s’ha vist el que és la categoria. Hi ha tres equips molt per sobre de la resta i després la resta competeix per la salvació. El que no volem que ens passi és com el Pelter, que va pujar l’any passat i aquesta temporada només ha guanyat un partit».

Estarà Carlos Mora a la plantilla del CV Sant Pere i Sant Pau de Superlliga 1?

«Sempre he dit que si estigués sol, la resposta seria molt fàcil. Ara, amb la família i el treball la veritat és que ho veig complicat. La Superlliga exigeix un pas més i aquesta temporada, que he sigut pare per segona vegada, ja em costava arribar a tot».

La decisió està presa?

«La veritat és que no, he de parlar amb Vlado per veure com ho fem, però ho veig complicat. Després de 20 anys de voleibol, una aturada no m’aniria malament. Sempre puc parar un parell d’anys, mantenir-me en el to físic i després tornar quan la situació familiar m’ho permeti».

Va debutar a Superlliga 1 i tanca el cercle recuperant la categoria. 

«Sí. Em vaig formar al planter del CV Sant Pere i Sant Pau i el meu primer any vaig estar a l’ombra, precisament, de Vlado Stevovski. Vaig aprendre molt i el bagatge em va permetre jugar en altres equips de Superlliga 1, guanyar la Lliga i la Supercopa. Després vaig marxar a Alemanya i als Països Baixos a jugar. Aquest darrer estiu, després de deixar el Cèvol Torredembarra, vaig decidir que només jugaria si formava part del Sant Pere i Sant Pau. Vaig tenir l’oportunitat i vaig encertar. L’equip enguany ha sigut una gran família i estic molt content d’haver aconseguit el que no vaig poder fer en l’anterior etapa».

Et pot interessar: